dimarts, 25 de desembre de 2007

Gambes cremades

A vint-i-cinc de desembre fum fum fuuuuuuuuuummmm!!!!!! que a ma mare se li estan cremat les gambes!!!.
Uf, quin esglai, ja se n’han anat els de l’ambulància (amb les gambes i els torrons i uns tangues rojos).
És Nadal, eixe dia tan... és un dia de... perquè a diferència dels altres dies... és Nadal. Per ma casa no ha passat el Pare Noel, però per ma vida tal volta. Ara començarà un dinar amb familiars i veu alta i espere que no hi haja política de per mig, perquè és Nadal i a diferència dels altres dies de l’any... és Nadal.

Diumenge vesprada-nit vaig passar-m’ho molt bé, tenim un fotògraf dins i no ho sabem, de segur que amb gambes cremades ix. Encara podria haver estat millor però ser bobo és més difícil del que sembla, però estes coses van per al diari personal no per al Ca’ Nelo.
Anit un dels sopars més cutre-luxe de Nadal, i de nou demostrí ser bobo (productores del PV si necessiteu un bobo no ho dubteu). Això sí, vaig seguir el discurs del Juanca, a qui per cert, se li escapà un “pa’ que” o un “para que” que semblava eixit de la boca d’un obrer en comptes de la del Rei (amb molt de respecte per als que féren la casa on visc). I què dir d’eixe programa especial de la tele titulat “Nit de Nadal” de Canal 9, que podria anomenar-se “Nochebuena Andaluza”, perquè tenia de valencià el que tinc jo de Pare Noel.
I a hores d’ara estareu menjant gambetes i demés (espere que no cremades), només dir-vos: BON NADAL I BON ANY.

diumenge, 23 de desembre de 2007

compres, València i amics

Ma que m’agrada València. Una barreja de cultures, ètnies (bé això d’ètnies també ho és Mislata amb el carrer Harry King), d’homes, de dones, de persones que no saps si és home o dona, de llum, de color, de Valenciaaaaaa es la tierra de las....
He aprofitat bé el primer dia de vacances, com a recompensa em donaré un beset jo mateix, muak, ja està. Pel matí sessió de fotos dels meus nebots (FotoNelo: estoy bueno, soy bonito y barato), per la vesprada COMPRES i més COMPERS, i després.. COMPRES, i per acabar COMPRES. Sabatilles, vaquers i sueter de vestir però informal per 50€. Al Bonaire es podien diferenciar diferents (diferenciar diferents...) grups d’humans que anaven a comprar:
Grup 1 - La típica família amb 2 fills/es. De pare tenim a Manolo, de mare a Maria. Els xiquets poden ser mmmm... Manolo i Maria. Tots quatre acaben de dinar. Manolo es fa una becadeta al sofà mentre Maria escura i els nanos maregen per casa. Maria acaba d’escurar i li diu a Manolo: “Manolo has el favó d’arreglarte que no’ vamo’ a ve’ los juguetes i a comprá argo”. Aleshores Maria se’n va a maquilar-se i després de dir-li a Manolo quina roba ha de posar-se i de discutir amb els fills i dir-li de nou a Manolo “tu no me ayudes con tus hijo’ no, que me tenéis jarta los tres”, ixen de casa camí de passar una meravellosa vesprada al centre comercial amb gent i estrés, i un berenar al Mc Donald’s.
Grup 2 – Els típics mascaxapes discotequeros: el Jose, el Risas, el Chopo i el Migue. Que poden anar acompanyats de les seues respectives novies: la Jenny, la Vanne, la Pili i la Mari Carmen. Tot comença quan el Chopo li diu als seues colegues: “buah nano, yo tengo que comprarme ropa ¿sabes o qué?”, i algú li respon “ye pos nos vamos pal Bonaire hoy, pero yo tengo que recoger a la Vanne primero”. I la Vanne i demés xiques estan “posant-se guapes” així molt naturals, amb la ratlla dels ulls fins les orelles, i dos centímetres de maquillatge i ombra d’ulls i eixa roba taaaaaan ajustadeta. Al remat el grup acaba passant una meravellosa vesprada al centre comercial amb gent i estrés, i un berenar al Mc Donald’s.
Eixos en serien els dos que més vaig vore, però també hi eren: les parelletes que es ficaven la llengua fins la gola, les ties Maries que revitalitzen les seues vides gastant-se la Visa de compres en comptes de en el bingo, la pija super pija amb la seua amiga pija super pija que van al Pepe Jeans, els intents de pija que van amb roba del mercat però també es fiquen al Pepe Jenas només per mirar, i entre tota eixa gentada, la meua germana, la meua neboda i jo.
Gran Turia estava igual, amb els mateixos grups més o menys (si em falta algú digueu-m’ho) però ací estiguí amb Tolín i Laura: menú Bocatta 4’95€, botella d’aigua 0’19€, passar-t’ho bé amb els amics... mira que riguérem i posarem verd a la penya eh?
I com havia d’acabar la nit millor que anant a València i fer-nos més fotos que els xinos?. I a la capi trobem altres grups: la hippie alternativa amb les indiakes, la “hippie alternativa” però que té un papi que li dóna tots els dinerets que la seua filleta vol, els gais que no s’amaguen perquè cridarien igual l’atenció amb eixos crits i abraços i eixos pírcings per tot el cos i les corretges i barbes i cuir, el xic de Lo Que Surja a qui Maria el crida com una autèntica fan que després no s’atreveix a donar-li dos besos, el mim que al remat ens fa alguna gracieta, el guiri que fa mega pompes de sabó amb cordons, el rapero que fa piruetes amb la bici, el home Maximo Dutti qué és tot un senyor però també es tira pets... i entre tota eixa gentada, els meus amics i jo.
La guinda del pastís fou xarrar i xarrar a casa de Marta d’eixe tema que tant ens agrada i fer l’amic invisibel un total de 5 vegadeeeess!!!! perquè no coincidirem uns amb altres o perquè no s’antenia la meua lletra, o perquè Fulano no volia Mengano...
Foto del dia: “los caballitos de la Barbie hacen xiqui xiqui por detrás”, quina manera de pervertir els xiquets/es estos del Carrefour.
PD: gràcies Flor per esta obra d'art que m'has dedicat.

divendres, 21 de desembre de 2007

Me paso el dííía bailandooo, el retorn

Bloc dedicat a Flor(encia), perquè?, perquè m’ho demanà, si vols que te’l dedique sols ho has de demanar en l’apartat de comentaris.
He tornat a pecar. No té trellat que faça un curtmetratge contra les drogodependències i que després vaja begut i fumat per Juan Llorens. Vaig donar més d’un maldecap. I des d’ací us done les gràcies per estar-hi amb mi alhora que demane perdó pels danys morals. L’alcohol i els porros em férem oblidar-me per unes hores dels mals d’amor, dels estudis, i dels rifi rafes a casa, però si per a oblidar-los cal passar per això d’anit a hores d’ara ja estaria mort d’un coma etílic. Però canviant el to he de dir que... VA SER LA MILLOR FESTA DE MA VIDA!!! Marxa des de les 22:15 fins més de les 5 de la matinada. Els teus companys/es de classe i professors/es transformats en uns discotequeros de dissabte (però en dijous), rialles i MAAAAAARXA i FEEEEESTA i ball per ací i ball per allà, i la de castellà que es fa la reina del pub amb el “Saturday night naninoninoninonaaaa”, el d’economia que opta per un “un dos, muevo pie, un dos muevo cabeza”, el de geografia que s’uneix al botelló, el Manu que du cigarrets de la risa, la Llopis que en comptes de mocadors porta el vodka a la bossa, el tio pesat que només volia fotos amb les de classe...
I canvi de pafeto!, però abans una caw-boy més bufada que jo ens convida a xupitooosss, això sí li furtem el barret de vaquera. Ara som tots plegats els del B i els de l’A. Corredor al mig i bailoteoooo i sobeteoooo. I jo vinga a dir-li al del M-CLUB que són els millors, i el xaval amb un somriure de “sí, sí pero vamos a chapar”. I la pedorra de la Alabarta va i me grava! aissshh Albeta, eixe vídeo no el pose ací que els de blogger el censuren. Al remat xaparen i després del moment no me puc ni alçar i telefone a tot quisqui, tornarem amb un taxista que només deia “ei, ei, pero tu si quieres vomitar paramos eh xaval”, “a vale, pero si quieres devolver fuera vale?”, “paro paro y lo tiras en la calle”: total que al final vaig potar. I vinga a dir-li a l’home: “eh de verdá se lo digo que yo le pido perdón poruqe de verdá osea, joder perdóneme porque yo comprendo que llevar a una persona así claro.. perdón eh” I en arribar a casa ma mare es queda flipada veient com me’n vaig a la habitació i unes xiques m’acopanyen fins el corredor i tanquen elles la porta de casa mentres jo em despulle.

Però el “sopar” d’ahir no fou l’únic de la setmana. Dimecres tocava de teatre, i ahí no pecarem, que som bons xics/es. El meu amic invisible va regalar-me la meua primera corbata, i una corbata per a mi és com un BMV per al que té un Seat Panda; una cosa desitjada. Decenes de plats d’estil argentí, colombià, libanés, vegetarià... i tot fet per estes manetes que ara escriuen (les meues i les de la colla de l’EMTM), però sobretot i com al sopar d'ahir: els companys/es de classe que acaben sent els teus amics/es. Teresa en deleita amb un streapteasse, Joan amb els seus trucs de màgia, Luna i Flor amb el “dancing queen”, Òscar amb jocs de mans... som uns artistes!! (i ben teatrers).
Pròxim sopar, el de la nit de Nadal, i per hui punt final.

dimecres, 19 de desembre de 2007

me paso el dííía bailandoooo

Video del dia: "si bebes, no bailes".
(suprimido)
Eixa és la prova del delicte. Durant molt de temps he dit que jo no m’emborratxava, i que no ho faria, que no m’agrada això. Però dos calimotxos i altres dos de vodka amb el blue eixe, i les ganes d’oblidar-me dels exàmens que tenia van fer la resta. Això i que Pili anava més contenteta que un iaio en les excursions de l’imserso.
Ho reconec: sóc adicte. Adicte a la festaaaaaaaaaaaaaaaaa, com la que demà ens espera al sopar de classe. I promet controlar-me això del destape.

Frase del dia: llenusarepacos popo (fórmula per aprendre les característiques d’Estellés).
Una hora d’anglés en la que ha estat més present el valencià. Àngels ens mana llegir un text (d’anglés, és clar) que anava sobre.... bé no l’he llegit, i en qüestió de segons...
- pero la avantguarda entra? - no, que dijo que solo lo de Astelles - no tia, Estellés, pero si que entra lo primero - la primera avantguarda? - no las avantguardas, en general - de generos era lo de que su familia era panadera - corre, déjame un papel para hacer el caligrama!
I arriba l’hora de l’examen: 5 fileres ben col·locadetes, com li agrada a Sofia. Tots esperant fer eixe ÚLTIM EXAMEN DE L’AVALUACIÓ. Ulls que reflectien el cansanci d’haver dedicat hores a estudiar... I ara resulta que la dona no pensava fer l’examen!. Ara que ho ha fet, vaja si ho ha fet, ens em enrecordat de la seua família, i no perquè estem en Nadal.
I a filosofia.... les xarles espirituals del pare Javi. Els astres i l’astrologia, i la pitonisa que et diu: Pitonisa: ui la relación con tu marío te la veo mal nena. Telespectadora: sí... es que mi marido murió. Pitonisa: ah, claro por eso es mala perla, por eso.
I el moment del dia ha estat:
Jo: eeeeehh, callad que va a hablar Javier! Javi: gracias, vosotros pensar una cosa... creéis que (i abans que puguera dir la primera paraula, li talle) Jo: sí, vaya! porque una vez a mi hermana le acertó el culunguele donde fue (…) Sara: tío si aun no ha preguntao… has mandao callar para hablar tu XD
I ara ja puc dir ben orgullós: he acabat els exàmens! i he aprovat el mitjà! i sara no sap què posar-se pel soparrr!! que suenen con alegría los cánticos de mi tierra...

dijous, 13 de desembre de 2007

Jou, jou, jou !!! Feliz Danidad !

Havia d'actualitzar un dia d'aquestos... El Corte Inglés porta des d'Octubre amb la campanya de Nadal, així que he decidit encetar-la jo al blog. Us donaré el missatge nadalenc com el Juanca va: En estas fechas tan señaladas (es veu que les marca amb fosforito al calendari), aleshores canvie de canal i.... tomaaaaaaa, el tio té més audiència que un Madrid-Barça perquè poses la 1, telecinco o canal 9 o telecabra i estan fent el misssatge jo li diria: "¿por qué no te callas?, que vull vore l'especial d'Autoindefinits de Nadal". Finalitza l'avaluació. Bones notes (podeu felicitar-me per les notes a l'espai de comentaris, gràcies). Dels estudis o institut dir que despús-ahir vaig carregar-me una tele del insti (segons de silenci). Va caure'm al terra i les pilinguis de classe vingueren amb la sirena posada i se preocuparen per vore si la TELE estava bé, en comptes de preocupar-se pel meu braç, però no, estimem més a una pantalla on veus Los Simpsons abans que al teu company tacat de sang, a punt de morir amb un electrodomèstic damunt, plorant i esgotant els seus últims minuts de vida tirant espuma per la boca. Està bé, no fou així, la tele va caure i jo vaig quedar-me tot tranquil. La tele no estallaria però la cara del professor sembla que sí. I pa' rematar, arribí acasa i vaig fotre el video. Avui tinc una entrevista en mislataràdio 92.4 fm (açò no és una indirecta perquè m'escolteu eh....) i poca cosa, ací a classe d'informàtica xarrant sobre si les dones sou unes males putes o nosaltres som uns webuts, vosaltres què penseu?. PD: José Carlos, sos el puto amo que nos enseñó a apresiar el valor de los blogs, sin vos, nelogomez.blogspot.com no habría nasido. Se te quiere i lo sabés. Ti amo. PD2: algú sap on està el calvo de la loteria???