dissabte, 13 d’octubre del 2007

si per ser espanyol tinc festa... "viva España"

Video del dia I: http://es.youtube.com/watch?v=dYSTM93AWo4 Membres d’España 2000 i d’altres feixistes, era el que hi havia hui a València. 12 d’octubre: dia de la Hispanidad, Rajoy demana que fem un gest cap a Espanya (jo n’estava entre una petorreta i un tall de mànega, però em senc espanyol eh -oficialment). “Orgulloso de ser español” era la samarreta que alguns portaven, jo és que tenia bruta la de “orgullós de ser valencià” . No, de veres, aquestos col·lectius són perillosos, però tindre’ls por és un pas endavant per a ells.
El tema venia per la vesprada que ha tingut lloc a València. Me n’he anat amb amigues de Laura del club de fans de Daniel Zueras. He pisat per primer cop un Starbuks, i sembla que no ho tornaré a pisar d’ací a un temps... ha estat una dolenta impressió. No sé què dimonis he demanat però si en eixe lloc preparen tots es cafés així o a la gent li agrada beure merda, o jo no estic acostumat a açò del pixum de gat.
Moment de la vesprada:
Nika m’havia donat el seu café perquè el sostinguera. Jo he estat una bona estona amb ell i al remat s’ho he tornat. Llavors, el got del café ha anat a mans de Laura, que ha fet el mateix paper que jo. És ací quan Nika ha dit: “¿alguien quiere?”. Però la meua ment malbaratada per l’estafa del café ha entés: “¿alguién quiere acabarse mi café por que yo ya no quiero más?”, i he respost “¡sí, yo!”. El got estava gairebé ple i he pegat uns glopets mentres que Nika continuava absorta pel regal de Daniel Zueras. M’he cansat del cafenet i com que ningú volia m’he apropat a un home que minuts abans havia rebolicat el fem per trobar alguan cosa que dur-se a la boca, i s’ho he donat:
Jo: (assenyalant el got) “¿perdone, lo quiere? Vagabund: (il·lusionat i desficiós) “sí, sí” I així és com he deixat sens e berenar a la pobra xica que quan ha preguntat on estava el seu cafè per continuar degustant-lo, s’ha trobat amb qui s’ho havia regalat a un desconegut amb roba de la parròquia.
Video del dia II:
“Quan l’aigua diu que va..” que diria ma mare és l’altre tema del dia. La pluja d’anit s’ha convertit en un mini-sutnami avui (com es nota que no he patit un vertader sutnami). En el Notícies 9 (al qual hi han dedicat més temps als xiulits contra Zapatero, que al dia de la hispanitat en sí) mentre feien una connexió en directe un pont es desfeia per parts al darrere, l’estació de metro de Xàtiva i Colom tancades, la cotxera de l’apartament de la meua germana inundada... Demà possiblement anirem a vore “El Orfanato”, però com que demà serà un altre dia...