Un respe"s"to, no?

El video: sense comentaris. L'escoria de gent com el jove de rosa/vermell són els que haurien d'anar-se'n. Els i les bloqueros, han decidit, amb un 60% dels vots de l’enquesta de la setmana “consideres delicte cremar fotos del rei?”....... que NO és delicte fer aquest acte. Seguit ha quedat amb un 20% l’opció “el rei es refereix a Elvis?”. Un 13% optà per “millor cremar el rei de copes” i per últim, un 6% considera que SÍ n’és. I per fí tinc la televisió d’ONO a casa meua. I ha costat fins i tot una baralla entre germans, (a la banda dreta, amb 70 quilos i els euroconnectors: Ramón Jr. ; a l'esquerra amb altres 70 kg – supose que cap dels dos pesem això – i el reproductor de VHS: Jo). Mon pare ja ha dit hui “¿qué estás viendo, la catalana? (amb cert rintintín...). Ahir comencí el curs de teatre de la EMTM, el repte per la propera setmana: anar-hi amb un personatge preparat que prendrà forma una vegada eixim dels vestuaris, a parit de ahi ja no serem nosaltres sinó... Publi: Inauguració de la nova seu de la EMTM DIVENDRES 26 D’OCTUBRE, A LES 18:00h, C/ QUINT nº 17. Champagne i canapieses pa’ tos (i de pas me veien fer una presentació). Avui ha estat un dia maligne... (música de por i foscor). Com tinc constància que aquest bloc és llegit per certes persones que coneix la majoria de la resta de gent que entra ací, ho contaré de manera xifrada: Estant a la classe A, el professor B ha agafat el carpesà de l’alumne C i ha observat les pegatines que hi havia. Al acabar, B ha amollat el carpesà ràpidament: B: “tu eres un independentista”. C: “yo no soy exactamente independentista, en todo caso nacionalista”. B: “pero llevas pegatinas de un partido que quiere seas Cataluña”. C: “no quieren que sea Catalunya, te referirás a que están a favor de los Paises Catalanes. Y no todos los votantes que votan a un determinado partido tienen la misma ideología, que yo lleve pegatinas de un partido que tiene a algunos votantes que están a favor de los PPCC no quiere decir que esté a favor 100% yo también, y aunque lo estuviese no pasaría nada”. B: “pero esos son lo que dicen que no quieren españoles, ¿tu no quieres españoles?”. C: “yo claro que quiero españoles, y franceses y sudamericanos… (…) ¿por qué me miras así?” B: “es una mirada de desconfianza alumno C” ( a l’alumne C li ha semblat una altar falta de respecte però no volia tindre més brega amb un professor, perquè sap que al remat, les seues notes poden ressentir-se com hi passà una vegada i ha decidit acabar la conversa): C: Bueno, tu piensas de una manera y yo de otra, pero somos colegas igualmente (C li apropa la mà a B per fer un apretó i deixar conclós el “conflicte”) B: (allunyant la mà amb un gest entre el fàstic i la rialla) “yo que voy a ser colega de un independentista”. L’alumne no s’esperava una reacció així d’un professional que té com a funció ensenyar i donar exemple als que té davant de la pissarra, i ha quedat indignat (ell i altres companyes que li han demostrat el seu recolzament). Amb la política i l’assignatura A ja ha hagut més d’un rifi-rafe, però no d’aquestes característiques. Hem decidit no callar la pròxima vegada, encara que no hauríem d’haver callat ni la primera, per què qui ha tret el tema una vegada més, no ha estat cap alumne de la classe, sinó el professor, que no ha dubtat en xafardejar amb coses dels alumnes, cosa que no ha fet ningú dels alumnes amb el llibre/diccionari del professor per exemple, que era necessari perquè pogueren resoldre un exercici. No tenim tots/es coses personals?, i no marcarem aquests objectes com vulguem?. I damunt a C li ha tocat fer la revista de mitjans “fresquito, fresquito eh?” Per acabar el post una cosa més amena, el moment del dia: Moment del dia: 8:30 del matí, son, una aula fosca i un documental en la tele. La primera en caure en la tentació de recolzar el cap sobre la motxilla i tancar els ulls ha estat Anabel. Jo me n’he copiat. Raich ha dit “mmm, me gusta la idea”, Sara ha vist que ja n’erem tres i s’ha unit. La darrera ha siguta Laura, que ha completat la imatge d’un quadre on el documental estava veient-lo les rajoles de les parets. (Juanca és que no estava connectat en directe amb al resta de classe).

RSS

(Açò és una activitat de classe que no havia fet fins ara, i xe, ja tocava: Què és RSS??) RSS es un formato de datos estándar que facilita la distribución del contenido al no haber de navegar por todas las páginas hasta encontar el objeto de la búsqueda. Proporciona un resumen de lo que se ha descargado de otra web y a partir de aquí te dirige a esa determinada web. Suscribiéndote a una web RSS tienes continaumente actualizaciones de aquello solicitado. RSS permite además que miles de webs estén interconectadas entre ellas.