divendres, 21 de març de 2008

Setmana FANTA

Ja veieu els resultats de l'enquesta: a la pregunta "tenen sentit les despertaes falleres?", l'audiència a decidit que: no, i em fan recordar la mare dels fallers. Bé ho reflectia la falla Na Jordana: la unió de la setmana FAllera i la saNTA dóna lloc a esta setmana de nom de refresc.

Una vegada descansat de la resaca cal fer balanç. Han estat uns dies de no parar, el terra de València estarà desgastat de tantes xafades i masclets. Jo he aprofitat cada minut, cada segon. He viscut unes falles un tant diferents però tan bones com sempre, això sí, amb treball. “Marxa Enrere”, el curtmetratge de les Regidories d’Educació i Juventut de Mislata junt amb la Fundación AEPA i la UPC de la Vila, escrit i dirigit per mua, serà dut a la realitat (malgrat ser un projecte de ficció) en breu. Un projecte amb molta il·lusió, però manca d’ajuda necessària (com tants treballs audiovisuals que no són de Tele5 i sí oblidats per les institucions). Actors i actrius i equip tècnic escalfem motors per encetar el rodatge, i jo a tallar el abadejo (m’encanta manar, de menut em deien “marimandón” i veges tu, ara dirigisc curts). De moment us deixe amb les imatges de la recollida del premi i el logo provisional.

I tornant a la malenconia que em produeix no vore eixes obres d’art plantades als encreuaments i places i ara ja cremades he de dir que em quede amb el tall de l’himne d’Espanya la Nit de la Cremà ala plaça de l’ajuntament pels xiulits i aücs de gent com... jo?; amb el concert de Moritz d’OT quasi privat; amb els carrers plens de guiris borratxos amb ulleres fosforites tirant petardets i el “cerveza fría 1 €”; amb tota la nova gent que he conegut; amb la visita dels monuments fallers amb els xecs de Canal 9 de l’any 2006 ni més ni menys; amb la vesprada de l’ofrena en què Ter, Lau i servidor posàvem verdes a les falleres: (en veu alta) “¡guapas!”, (en veu baixa) “¿pero tu has visto que zapatos me lleva?”, “joer vaya cara, ni con peineta tu”, “¿los de esta falla es que se creen guays o algo?”, i la xavala de darrere pixant-se, i un boig bufat aplaudint-les, i uns mislateros makaxapes armant guirigall... I mira, PIM-PAM-PUM i adéu. Per davant queda menjar mones de Pasqua. Visquen les falles! (i les Pasqües, i el Nadal, i l’estiu....).

divendres, 14 de març de 2008

Lliure (de pecat)

Estàvem en una exposició on hi havia carros del Mercadona i un bufet lliure. En un descui,t Sara ja no hi era amb nosaltres. “¿Y la Sara?” dèiem. Vinga a buscar i apartar a tota una muntonà de guiris que devoraven el càtering. I allà estava la xiqueta, amb una tia rosa que li donava un xupito darrere d’altre en el gotet del meu fluor bucal (imagina’t, casalla per netejar-te la boca). Laura s’apropa i li lleva el xupito de les mans”¡trae pa’ ca’ anda!”, però per beure-se’l ella i mentrestant la que servia, amb un accent anglés, deia que Nela “no phara de dreirse, creo que ha bebidou mushou” i la bufada cridant amb veu de formigueta “Nela!”.

Llavors, m’ha tocat el despertador amb la música de “El fallero”. M’esperava un dia amb...

Amb una classe de filosofia on Padre Javi ens explicava com de poc no arribava el SAMU a la seua facultat quan els i les alumnes volien agafar lloc a l’aula.

Amb una de llatí on s’ha produït coses com estes:

Nosaltres esperant el professor per donar classe, al corredor, i ell que passa de llarg i ens diu: “Hola” i se’n va el tio. O ja a l’aula: Rafa: “Daniel deja de morrear a Anabel y no le pongas los cuernos a Sara” (els alumnes que practicaven sexe oral en classe deuen haver-li trastornat).

A valencià m’he assabentat de la vida de Reimer a lo expréss. M’ha contat la seua telenovel·la favorita (sí, amb l’accent bolivià que a mi m’ix cubà): “y entonses el narcotraficante la quería por la operasión de peshos, pero la amiga se ponia por medio y buah. Era de Colombia , tu sabes”. Per no parlar de com m’ha ensenyat a ballar “perreando” mentre Sofia deia les notes.

Arriba el pati i Anabelus, la suposada Nela i jo ens baixem amb el meu tiket i el de Manolo a pel bocata. El meu company del Joc de la Oca anglés no havia vingut a classe així que jo tenia el seu val per un entrepà de braves i clar, com anàvem a desperdiciar-lo?. Total, que les dos pedorres s’han eixit amb el pa i les creilletes fredes al pati. I qui estava al pati?: Manolus.

A mi que se m’ha posat una mala consiència que pa’ què; el Manolus “pa’ arriba y pa’ abajo” buscant el seu esmorzar; les furtadores de bocata dient-me que no passava res; la argentina dient-li a Laura “¿querés un gashetita con dulse de leche?” (tot per la cara bonica); el xinés que em dóna un suc de abedul sense sabor i cremant (resulta que no m’he posat sucre); la resta de companys unflant-se a galetetes i pastissets sudamericans; Sofia amb un plat a rebentar; jo amb la Cançó del dia “yo no quiero oler a jamóóón, oh no, no estoy en la charcuteríaaa sino dando clase latinaaaaa”; una intrusa en el lliurament de notes de la tutora on ens hem pulit els ouets de xocolata... i tot açò sense oblidar el Vídeo del dia: “El Cabestrullina”:

video

PD: el cul que ix al vídeo és el meu, sols que el trac com un ànec.

PD2: al remat m’he fotocopiat el llibre de filosofia.

PD3: els meus pares estimen més a Sara que a mi: “adiós Sara, adiós. Adiós bonica” i al seu fill ni el bon dia.

dimecres, 12 de març de 2008

Busque descans

No siento las piernas. Ahir no vaig tocar de la llar, dolça llar des de les 8:30 fins gairebé mitjanit. La resta del dia de hui també se’m presenta mogudet.

Retalls de personatges” és el darrer treball de l’EMTM. 5 actors i actrius: 5 personatges de son pare i de sa mare que formen 5 escenes dramàtiques amb 5 històries diferents. Carlos és el toxicòman a qui done vida, però no us contaré res més perquè teniu l’oportunitat de tornar a vore este muntatge en la Fira d’Associacions de Mislata, a l’abril, i debades.

Pareguts raonables?

Però perquè les meues patiues estan cansadetes? Per la Ruta Literària que ha tingut lloc hui per València. Carregats amb ipods, mòbils, càmeres de fotos i paper hem recorregut bona part de la ciutat amb una professora de valencià que semblava ella la guia, vinga a tallar la dona. Jo que no m’aclare amb el mapa, els banys amb una pelambrera i un piu per marcar els diferents llocs on pixar i una tele que no sé què pintava allà (és art, supose). I vinga a marejar amb el recorregut en comptes d’anar rectes. I arribem a altre lloc. Una de dos: o els retors s’havien fumat uns porrets a l’església abans d’entrar nosaltres, o s’hi havia fet el botafumeiro. I arribem a altre lloc, a tot açò, sense poder tastar l’esmorçaret que estaven pegant-se uns quants vestits amb corbata a La Nau. O sí que hem agafat un suc i una ensaimadeta...?

Coooc!

Acaba l’itinerari i el rus (què és polac) se’n va xino-xano, però no se li ha escapat a al Sofi. Arribem a la plaça de l’ajuntament a dos hores de la mascletà. Així que decidisc fer-me amic d’una dona entre Pepa de “Escenas de matrimonio” i empleada del Burguer King. I qui estava sota el balcó de l’Ajunatment?: Inma Benítez!, la qual assegurava estar malalta de la gola.

Una vegada més la multitud pregava a Rita botar. Ho reconec, tinc una obsessió amb l’alcaldessa, tant que no volia que no isquera al blog:

¡Valencianos, me despido! (açò ho dic jo, però m’agradaria sentir-ho per la boqueta de la doan de roig).

Frase del dia: OOOOSS, ASS, UUUIISSS!!!! (no estem a l'altura del Corte Inglés, oi?).

Foto del dia: El metro a parir.

Moment del dia: El metro a parir i en un frenada tots/es ens moguem al son d'un "ueeeeehh..."

diumenge, 9 de març de 2008

Dones que donen molt

Després de vore el “chiqui-chiqui” que va a representar a “esta gran nación que se llama España” en Eurovisión i a desenes de persones cridar “¡que booote Rita, que booote Rita!” sense que el balcó de l’ajuntament caiga he arribat a la conclusió que tot és possible. Possible també serà, llavors, que puga ajudar a què el PP no governe amb el meu futur vot, o que no calga reivindicar igualtat el 8 de març, o que no hi haja més morts per defendre els teus ideals. L’esperança és l’últim que es perd...
Centenars de dones (i també homes) pels carrers de València en una barreja de reivindicació i festa (etimològicament “maniFESTAció” també inclou la paraula festa). És la primegada que participe d’este tipus de marxes, i m’he adonat que o sóc un follonero al que li agrada pegar crits acompanyat de xarangues, o un ciutadà que no calla i lluita pels drets de totes i tots, que també pot ser. M’ho passe igual de bé siga pel 8 de març, pel 9 d’octubre, pel 25 d’abril o per la millora de l’educació pública. L’important és defendre allò que penses i vols, i si cal, armar guirigall, però mai arribar a les mans, ni a les pistoles. Un exemple són els cartells que algun conegut apegava pels carrers de la ciutat ahir: “Els Països Catalans no som Espanya. 9 de març abstenció”.
No sols trobí eixe cartell entre les persones que omplien ahir els carrers del cap-i-casal. La Foto del dia recull dos dels que més varen cridar-me l’atenció: un provocatiu però original “Aborto porque me sale del coño” i un “Antes que inmigrantes somos mujeres” en mans d’unes sudamericanes. Expressar-te i no callar. Mai callar. I no callant també vaig aconseguir anar-me’n de sopar amb dones i homes del Bloc Jove. Ma’ que esteu tractant-me bé!. No callant també aconseguí acoplar-me amb la falla de Maria a la mascletà. Llàstima que hui no hagem pogut repetir eixe “somos la falla de la fruta lalalaaa”. No callant Isaura va aconseguir la samarreta moradeta del cortés Pere. No callar, perquè qui no plora calla no mama. I si no utilitzes la veu, sempre et quedarà el blog.

dijous, 6 de març de 2008

Sóc B, MB

Se suposa que una vegada arribara després de l'examen d'història d’Espanya, d’estos que et fan recodar la família del professor, jo hauria d’estar estudiant per als de demà (regla: estudia l’últim dia, en l’últim segon), però he decidit que Mery Blei (el personatge fictici creat a partir de la realitat geogràfica molinera solera mislatera), mereixia aparèixer hui al blog. És la primera vegada que dedique el blog a una professora.

Perquè només a ella protagonitza Moments del Dia com el d’ahir:

De nou Loles VS Mery Bley. La xica que porta mitja hora dient la resposta d’un exercici. Maria preguntant a tota la penya i ningú respon. La Loles que està quasi afònica. I Paula que li pregunta alguna cosa a Maria just en el moment en què algú diu la repsosta. Aleshores Maria esclata d’alegria i diu que és lo correcte. Loles s’enfarruca:

Loles: joer, llevo yo diciéndolo media hora nano.. Maria: A vore Loles no t’he sentit, amb cinc persones parlant alhora (5 persones???? Paula = 5??? ), Paula per ací , Manolo que no calla (Manolo????? però si el pobre estaba mig adormit).

O este altre:

Laura: Maria estàs dictant? MB (amb eixa cara de “oye nena, uiiss lo que m’ha disho”): mira Laura, estic donant classe, et sembla bé? Laura: O.o MB: no, és que clar, si una ja no pot donar classe bla bla

Tal com deia esta vesprada Laura per telèfon (sí, esta vesprada intensament dedicada a l’estudi) no ens la volem imaginar demà a l’examen:

Nosaltres: Maria posem el nom? MB: A vore, estic fent un examen si et sembla bé, és que si una ja no pot fer exàmens....

I parlant de Moments del Dia interessants, cal destacar l’equip de recerca de P.A.U. que té la classe. Només amb un “esta parte no la puedo enseñar” d’Honorat (sempre apareixen els mateixos al blog eh) l’equip de “quiero hacer un examen sabiendo las respuestas” s’ha posat mans a l’obra i ha trucat al departament Moya per buscar els models de selectiu de Juny del 2004, part A. Total, per a després cagar-nos en els anarquistes i la figa sa tia.

Tornant a casa vivia un altre Moment interessant. Sara i jo (en bici, menjant-me a la gent) veiem a un iaio que no es movia mentres posàvem verdes a certes persones (quines? wajaja).

Però sense dubte el Moment del Dia de hui el guanya la coalició Sara-Dani-Laura.

Jo (truque a Sara): Hola, esto es una llamada de que no sé que estudiar de geografía. (Sara em conta què feia certa persona asseguda al seu darrere alies la “uff, argg, pufff”) No aclarem res de què cal estudiar. Penge. Riing, rinnngggg. Jo: dime Laura, ¿esto no será una llamada porque no sabes que estudiar de geo? Laura: O.o sip! jajajajajaja. (Laura em conta com es cola altra certa persona per fer fotocòpies). No aclarem res de què cal estudiar. Penge. Em pose a discutir amb mon pare sobre els trasvassament de l’aigua, que estudiar no he estuidiat però prestar atenció a Mery Bley sí. I aleshores em dic a mi mateix: açò has d’esciure-ho. Com seria una classe amb MB i mon pare?

Frase del Día: “Tructrucu trú!!!”

Foto: “ella ens alegra entre conques, províncies i Yet Stream”