diumenge, 11 de maig de 2008

Xi-que-ta meuaaaaaa!

Canal 9 a tota pastilla. Jo tapaet al llit sentint la pluja i els “Visca la Mare de Déu!” de la pantalla opte per alçar-me i felicitar ma mare, que estava plorant de l’emoció. La meua neboda de quatre anyets mirant sense entendre perquè fan plorar als i les xiquetes portant-los per la mar de mans fins tocar la patrona. I uns bonics apunts d’història de l’art esperant-me per estudiar.

Felicitats a totes les Amparos, Empars, Mª Amparos, Amparigües, Ampas...

He de confessar que encara no creure, actes com el de hui em posen els pels de punta. Les expressions de centenars de persones que passen hores i hores esperant vore la verge transmeten emoció. I és que hui “hay hasta ladrones que son los más inocentes, y comunistas, y ateos de los más ateos que se convierten en creyentes como el que más” com deia el professor de història una vegada.

Però el bon rotllo de tota esta història s’acaba quan sents al García Gasco fent el discurset fatxorra davant els fidels, i com no, Camps i cia. És la part en què torne a la crua realitat del pensament carca de l’Església i de la política del meu país...

Video del dia: Visca la Mare de Déu!, y su princesaaaaa!!!

(l'home que crida s'ha convertit en un xuplacàmeres que any rere any ix per la tele)

1 comentari:

Lauu ha dit...

Muchass feliciidades a las amparos!!

yo me encuentroo envueltaa en apuntess y apuntes en los que me he cagao varias veces tras la pasootalidad.. (se dice asi? xD) de Juancaaa...

por dios! me sacaa de mis casillas este hombre ¬¬
en fin,...

mañanaa ablamos!
un besoo

y feliz barroco