dissabte, 15 de novembre de 2008

Estem fins els nassos

Tenia ganes, eh. Tenia ganes de protestar per haver d'estar donant classes en barracons, amb fred, amb goteres, amb humitat, amb panderoles i sense calefacció, sense material, sense insonorització, sense seguretat.
Ahir els i les estudiants de la ESAD, el conservatori de música i el de dansa ens concentrarem a les portes del Paraninf de la Universitat Politècnica (per no tindre, no tenim ni un saló d'actes, ni un trist teatre) per rebre al conseller d'educació, el senyor Fontdemora. Però, aihs, resulta que no ens volgué vore. Nosaltres que l'esperavem amb música, amb balls, amb actuacions improvisades, en definitiva AMB ART. Perquè aules en condicions no tindrem però art, art ens sobra. Llàstima que no el pugam desenvolupar en condicions.
A l'estil clown, portant nassos (just el que ens toquen) verds i encapçalats per la pancarta "Estem fins els nassos" i "Ser o no ser, en el barracó està el dilema" els 24 futurs actors i actrius de tot el País Valencià posarem verd (el color de l'esperança, que també tenim) a l'administració.
Ara ens queda esperar, mentres continuarem estudiant amb la mateixa il·lussió i esforç als barracons de la vergonya, perquè en barracons o no, som el futur del teatre.
+ info de la protesta a Levante-emv.

diumenge, 9 de novembre de 2008

ande està la cartera?

Baixe del tranvia a Benimaclet. Vaig a traure el bonometro. I quan tire mà a la butxaca menuda de la motxilla, comprove sorprés que està oberta i que la meua cartera no hi és. M’acompanyen Bea i Pilar, dos de les meues noves companyes de classe. Només comunicar-les la notícia m’ajuden a buscar-la. Pilar telefona a Juan Carlos (altre nou company) que encara està a la ESAD, perquè busque per allà. La cartera no apareix. Tenim dos opcions:

a) Me l’han furtada.

b) L’he perduda.

L’escollida n’és la “a)”. Inmediatament pense en les dos targetes de crèdit: una de Caixa Catalunya, l’altra de Bancaixa. Cal anul·lar-les. Necessite el telèfon dels dos bancs. Pilar comença a facilitar-me números de telèfons d’informació (és de Barcelona però està estudiant a València i no coneix moltes coses però està segura amb el 11811). Una vegada tinc els dos telèfons marque el primer.

Tuuuuu...

- Benvingut a Línia Total de Caixa Catalunya. Bienvenido a Línia Total de Caixa Catalunya.

(a continuació dóna dos opcions per prémer al teclat del mòbil)

Si desitja parlar amb un teleoperador prengui 3. Polse el 3.

- Buenas tardes soy X, ¿en qué puedo ayudarle?.

- Hola X, m’han furtat la cartera i vull cancel·lar la meua targeta.

- Digui’m el seu DNI.

- XXXXXXXX-X

- Vosté és Daniel Gómez Pérez, ¿correcte?

- Sí.

(pausa, crec recordar que em preguntà alguna cosa per assegurar-se que era jop el titular del compte)

- Senyor Gómez l’infor-me que la seva targeta ja està anul·lada. Pot arreplegar la seva nova targeta a partir de dimarts per l’oficina de Mislata.

- Uff, moltes gràcies, adéu.

- A vosté. Bona tarda.

Una conversa de 4 minuts fou suficient per assegurar els meu dinerets. Ara tocava Bancaixa. Marque el número i ací començaria tot un seguit de telefonades que em pujarien la tensió més que a un jubilat amb colesterol alt.

1er: el contestador no dóna opció de parlar amb teleoperador.

2n: tampoc hi ha opció de polsar números sinó que es guia per la veu (i amb el soroll del carrer i les meus frases nervioses no m’entenia i començava de nou).

3er: passa a altra “pantalla” on m’avisen que la conversa es gravarà i em demanen dades personals com les 12 últimes xifres de la meua cartilla. (Però senyors! com vaig a saber-me de memòria tots els dígits del meu compte bancari!??).

4t: el contestador em penja perquè no li faig cas.

La vena se m’unfla com a la Patiño. Prove altre número. Mentrestant Pilar em passa amb Juan Carlos que continua buscant. En eixe instant tinc dos telèfons a les meues orelles. Més telefonades a Bancaixa sense poder cancel·lar la meua targeta. Ara al servei de Servired. Res. Baixem al metro. No sé com però al remat aconseguisc parlar amb una agent de Bancaixa després de 20 minuts. Les meus dades a Bancaixa estan totes en valencià i la tipa (que per poc no em demana una fotocòpia de la targeta sanitària o un rebut del gas) no sap que Carrer Major és amb J.

(5 anys després...)

- Señor Gómez su targeta ya está anulada.

- Por fiinn!!. Venga hasta luego, gracias.

Muntem al metro i cride: que s’entere tot Metrovalencia, el Compromiso Bancaja me come la polla!!!

Per la vesprada faig la denúncia i la mateixa putada amb la llengua: el policia no es d’ací i no sap ni que Benimaclet no està a Mislata. La meua germana em conta els grans embolics que tingué amb Bancaixa. Ara ja no n’és clienta.

Moraleja: no et cregues tot el que dien els anuncis dels bancs., malgrat que isquen xiquetes ballant.

Moraleja 2: si dus cartera no la portes a la butxaqueta la motxilla.