diumenge, 9 de novembre de 2008

ande està la cartera?

Baixe del tranvia a Benimaclet. Vaig a traure el bonometro. I quan tire mà a la butxaca menuda de la motxilla, comprove sorprés que està oberta i que la meua cartera no hi és. M’acompanyen Bea i Pilar, dos de les meues noves companyes de classe. Només comunicar-les la notícia m’ajuden a buscar-la. Pilar telefona a Juan Carlos (altre nou company) que encara està a la ESAD, perquè busque per allà. La cartera no apareix. Tenim dos opcions:

a) Me l’han furtada.

b) L’he perduda.

L’escollida n’és la “a)”. Inmediatament pense en les dos targetes de crèdit: una de Caixa Catalunya, l’altra de Bancaixa. Cal anul·lar-les. Necessite el telèfon dels dos bancs. Pilar comença a facilitar-me números de telèfons d’informació (és de Barcelona però està estudiant a València i no coneix moltes coses però està segura amb el 11811). Una vegada tinc els dos telèfons marque el primer.

Tuuuuu...

- Benvingut a Línia Total de Caixa Catalunya. Bienvenido a Línia Total de Caixa Catalunya.

(a continuació dóna dos opcions per prémer al teclat del mòbil)

Si desitja parlar amb un teleoperador prengui 3. Polse el 3.

- Buenas tardes soy X, ¿en qué puedo ayudarle?.

- Hola X, m’han furtat la cartera i vull cancel·lar la meua targeta.

- Digui’m el seu DNI.

- XXXXXXXX-X

- Vosté és Daniel Gómez Pérez, ¿correcte?

- Sí.

(pausa, crec recordar que em preguntà alguna cosa per assegurar-se que era jop el titular del compte)

- Senyor Gómez l’infor-me que la seva targeta ja està anul·lada. Pot arreplegar la seva nova targeta a partir de dimarts per l’oficina de Mislata.

- Uff, moltes gràcies, adéu.

- A vosté. Bona tarda.

Una conversa de 4 minuts fou suficient per assegurar els meu dinerets. Ara tocava Bancaixa. Marque el número i ací començaria tot un seguit de telefonades que em pujarien la tensió més que a un jubilat amb colesterol alt.

1er: el contestador no dóna opció de parlar amb teleoperador.

2n: tampoc hi ha opció de polsar números sinó que es guia per la veu (i amb el soroll del carrer i les meus frases nervioses no m’entenia i començava de nou).

3er: passa a altra “pantalla” on m’avisen que la conversa es gravarà i em demanen dades personals com les 12 últimes xifres de la meua cartilla. (Però senyors! com vaig a saber-me de memòria tots els dígits del meu compte bancari!??).

4t: el contestador em penja perquè no li faig cas.

La vena se m’unfla com a la Patiño. Prove altre número. Mentrestant Pilar em passa amb Juan Carlos que continua buscant. En eixe instant tinc dos telèfons a les meues orelles. Més telefonades a Bancaixa sense poder cancel·lar la meua targeta. Ara al servei de Servired. Res. Baixem al metro. No sé com però al remat aconseguisc parlar amb una agent de Bancaixa després de 20 minuts. Les meus dades a Bancaixa estan totes en valencià i la tipa (que per poc no em demana una fotocòpia de la targeta sanitària o un rebut del gas) no sap que Carrer Major és amb J.

(5 anys després...)

- Señor Gómez su targeta ya está anulada.

- Por fiinn!!. Venga hasta luego, gracias.

Muntem al metro i cride: que s’entere tot Metrovalencia, el Compromiso Bancaja me come la polla!!!

Per la vesprada faig la denúncia i la mateixa putada amb la llengua: el policia no es d’ací i no sap ni que Benimaclet no està a Mislata. La meua germana em conta els grans embolics que tingué amb Bancaixa. Ara ja no n’és clienta.

Moraleja: no et cregues tot el que dien els anuncis dels bancs., malgrat que isquen xiquetes ballant.

Moraleja 2: si dus cartera no la portes a la butxaqueta la motxilla.

5 comentaris:

Pere Fuset ha dit...

sí sí.. però a que l'anunci mola? ;)

Jordi Velert Irles ha dit...

la caixa mola més. tot i així sóc de bancaixa.. coses dels pares

Luna ha dit...

Ais pobret Nelo...si es que això et passa perque t'has deixa't l'escola!!! xDD
T'he tirat una maldició d'eixes del vudú per a que tornes encara que siga sense diners...xDD

Que noooo!! Però es que fill meu te passa de tot, i mira que trobar-te una telefonista de bancaixa que es una "senyoreta de companyia"...

Pos res més, que t'estime moltissim. Un beset enorrrrrrrrrrrme! :P

HäNnAh! ha dit...

Una cosa semblant em va passar fa uns mesos a Barna, però en este cas una dona que anava en furgoneta em va dir cridant "t'estan furtaaaaaaaant!". Ja tenia la cremallera oberta, i el mòbil i l'iPod ben preparadets per a ser furtats...! Una besà sol!

Sara ha dit...

la mare q va -.- no lleves tanta tarjeta niño! yo aparte del dni solo llevo los descuentos del pans jaja en fin, menuda putada y vaya mal rato...no guardes nada más en ese sitio q si en el metro vas despitao te roban hasta las bragas sucias de mafalda.

besitos!!!