dimecres, 24 de desembre de 2008

Punt i final

Foto: el plató que no m’imagine buit.

Esta setmana s’emetia l’últim capítol de “Singles”. M’he decidit a tornar a parlar-ne gràcies a Psique, una seguidora que a creat un blog on mostra el seu suport i promoció de la sèrie (bé per això i perquè portava mes i mig sense actualitzar este “diari”, no anem a enganyar-nos). Ma que hi ha gent rebonica eh?. Dons l’entrada de hui va per tu bloguera, per tu i pel meus companys de rodatge amb els que he aprés, m’he divertit i m’he fet una miqueta més major.

I és que no m’oblide de vosaltres eh?, però des que finalitzaren les jornades de gravació he aprofitat per centrar-me en els estudis com a alumne aplicat que vull ser i en un nou rodatge, el de “Ja hi som tots!” (però d’això ja parlaré altre dia). Hui aprofite per agraïr-vos el recolzament i les ganes que m’heu donat de continuar obrint-me camí en este mundillo i de pas felicitar-vos “estas fechas tan señaladas”.

Per vosaltres xics, per TOT l’equip de Singles, en especial als compis actors i a Maxi, que tan m’ha en ensenyat. Com no, a direcció, a producció, als càmeres, a atrezzo, a vestuari, a maquillatge/perruqueria, a guió, a so, a postproducció, als elèctrics, a figuració, a premsa, a neteja, a Nadie Es Perfecto, als compis d’Indigomedia, al personal del Restaurant Neco, a la gateta que rondava pel carrer dels estudis, a la meua família, a Pere, al meu hamster, a la poqueta però bona audiència, com Psique, que cada dilluns heu sintonitzat Canal 9 per vore’ns.

I pare ja que vaig a deixar el teclat empapat de llàgrimes. Espere que us unfleu a gambes, que rebenteu de torrons, que us porten moltes cosetes els Reis i com no, que tornem a coincidir en altre projecte. FINS DEMÀ FAMÍLIA.