divendres, 22 de febrer de 2008

Descartat queda Descartes

La Aloma perduda de Anabel estigué des de les 10 del matí en la biblioteca; jo he optat per alçar-me hui ales 5:30. I és que Descartes és pa’ que te fartes (rialles del públic). Sara i jo, havíem d’aprofitar bé eixa classe particular de Dios todo poderoso...

I mira tu per a on que lamentablement (notése ironia) hui tampoc no he pogut assistir a classe d’història per “estar treballant en la campanya electoral”. Bé, jo almenys tenia un pla quadrat però què ha passat hui a classe?: doncs que la penya que normalment ens quedem a empipar-nos les interminaaaaaaaaaaaables classes d’aquest home la definició del qual dèiem l’altre dia que era de“hombre ABBCCCederaio”, eixa penya se n’ha anat (el que no sé si també per motius electorals) mentre que el col·lectiu pelades s’hi ha quedat. Astènia primaveral?

Com diria A. Vila... “prohibiremos a los alumnos que se la pelen que se presenten a los exámenes” (a més de quedar-te cec, ara resulta que la masturbació també provoca no poder examinar-te de Descartes). Ara mateix també em ve al cap altra frase coneguda de la mateixa persona: “me pongo a este lado que quiero que me lo veáis todo”. Què donem castellà o eròtica?

Però abans de entrar de ple en el cap de setmana es produïa el Moment del día:

Divendres 22 de febrer, aula 2.9 de l’IES Molí del Sol, geografia, professora Mery Bley i alumna Loles. 12:55 de “los buenso mediodías” que segons Rafa de llatí s’ha de dir. La professora es disposa a posar un documental de La 2 (no anava a ser el resum de “Fama”). Tots i totes parlem en volum 1, que puja a 2 i que es dispara a 3. I mentrestant la tele mostra una xiqueta amb més mostatxo que la Rita i un pueblerí de Castella explica com si estiguera dins d’un armari (degut al so en mono no perquè fóra gai, que de gais ja parlem en història de l’art) que no pot regar perquè “el agua, claro, pos se va por ai’, hombre! así uno no puede tener tomates ahí va la ostia!”. I el nostre volum era altet però el de la tele estava com quan mon pare es posa eixos mateixos documentals per dormir: al mínim. Si a tot açò li sumem el “traca-tracà” de les obres us podeu imaginar que se sentia, no res. Però la teacher que no la pujava pels seus ovaris. I la Loles que l’insistia...

- Loles: pero súbelo un poco que no pasa ná. - Maria (també coneguda com Sofia): no, no la puge perquè no se sent perquè esteu parlant. - Loles: no se oye porque está bajado no porque hablamos. - Maria: ui mira, ara que estàs fent? parlant, i no has parat. - Loles: qué? pero si yo no he hablao - Maria (que acaba parlant castellà): ahora mismo estás hablando (vena que s’unfla). - Loels: pero estoy hablando para decirte que no he hablado y me refiero a que en tó el rato no he hablao. (I Manolo de fons dient: “vota Partido Socialista Obrero Español, i Maria que para el video. Silènci). - Maria: anem a vore tu estàs parlant quan jo t’he dit que parlaves però a més estàs parlant per a dir que no parles? És que fila...

I la resta descollonant-nos. I la dona que al remat puja el volum però no senyor! el torna a baixar per a marcar territori. Un video molto interesanti, sense dubte.

I ara que ja he arribat al “cocimiento por medio de la razón” me’n vaig de farra. Bona niiiit!.

Foto: “no te cortes” en una de les classes de la dona que marca el territori amb el volum.