dimarts, 24 de febrer de 2009

Olor a poble

Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble. Vicent Andrés Estellés.
De vegades insisteixes tant en aconseguir una cosa, que quan la tens no saps què fer amb ella. Supose que acabes fent el que sempre has volgut: aprofitar el somni que veus complit, i en el qual tants confien en tu. El poble és un lloc exemple de confiança, de calor i estima, de cases amb coses que amagar, de ficció feta realitat, de fusió entre el meu passat, i el meu futur, que comence ara, perquè prompte marxaré a eixe poble anomenat l'Alqueria Blanca. Ens veiem en el camí.

dissabte, 7 de febrer de 2009

Al mal temps, bona cara

Febrer m'està començant a fotre, però jo li plante cara amb un somriure, i ja posat canviant l’aspecte del blog. No sé si coneixeu a Stanilavski i a Grotowski... no?. Doncs eren dos rusos bojos pel teatre que decidiren escriure tot el que en sabien perquè ara m'ho facen llegir a mi, i ma' que en sabien els tios, eh!. Parlant de tot un poc vos anuncie que molt prompte, s’estrenarà, per fi, Marxa Enrere i que esteu tots i totes convidades. I poca cosa més... estos dies porte una vida monòtona... dedicada al pensament i la reflexió stanilavskiana... ara que ho pense... demà possiblement aniré a l’Exposició del Ninot amb Pere, i quedaré amb Núria... més motius per somriure... tinc fam, puc dinar les sobres del xinés d’ahir... perquè tots els xionesos tenen el monyo llis com els emos?... vaig a pensar-ho grotowskianament mentre m’acabe els tallarins... Foto: London diversion.