diumenge, 29 de març de 2009

Endavant

“…i la sempre present i sempre disposta a ajudar, la persona que ha demostrat la seua confiança en mi i en el meu treball, amb qui he rigut i m’he confessat, amb qui he treballat i aprés, amb qui he crescut com a persona i com actor, com alumne i com a professional, la coneixeu, és la imparable Ana Campos.”
I llavors vaig esclatar a plorar. Mai no havia estat tan nerviós en un acte, mai no havia sentit tant el que deia front un públic. L’estrena de “Marxa enrere” fou un dels moments més importants de la meua curta carrera professional. Quins minuts més intensos, carregats d’emocions a flor de pell, davant una sala plena de gom a gom. El meu nom es repetia una i altra vegada i no assimilava que tot això fóra per a mi, era el meu moment. Només tinc paraules d’agraïment per als companys i companyes que, com ja vaig dir, s’han convertit en amics i amigues, per a la família, per a les autoritats, per als antics profes, per als compis de la ESAD, i per els desconeguts que es passaren a vore el xiquet eixe que ix en la tele donant-me un vot de confiança. A tots i totes els que heu cregut en mi i em féreu passar la vesprada més intensa que recorde.

divendres, 20 de març de 2009

Cremats

Fi. The End. Fin. 終わり.Fine. Ende. نهاية. Fim. Конец. S’anseacabó. A fer la mà.
El ca’ Nelo estava parat estos dies, com els tallers dels artistes fallers hui, perquè l’amo es trobava vivint les famoses, les fantàstiques, les úniques, les grandioses i inigualables FALLES de València. Han estat dies de no parar, de barrejar la tradició i la juerga, han estat dies mooolt calents (ja se sap, si en falles no folles...).
Ahir vaig viure amb els meus amics i Pere la cremà més divertida que recorde. Aprofitant que teníem casa prop de la falla guanyadora del 1er premi de secció Primera A, quedarem per vore-la cremar a dos bandes: en directe i per la tele (veiem els de Canal 9 des del balcó). Jo no sé com ens va sentar bé el sopar. Se’ns va ocórrer pujar a la terrassa per presenciar el castell i la cremà, però no caiguérem en uns xicotets detalls:
1 – Les flames d’una falla gran podem arribar a un cinqué pis, cremant-te així el monyo si estàs aguaitat en la barana.
2 – Els bombers tiren aigua a la finca i les mànegues poden arribar a un cinqué pis, banyant-te així si estàs ben pegat a la paret.
3 – Les espurnes del castell cauen del cel als terrats de les finques, notant així una pluja de carcasses que cremen si estàs veient el castell des de la terrassa.

video

Jo no sé si l’helicòpter de la tele voria córrer pel terrat a 6 bojos pel ritual del foc amb risc d’haverse cremat com ninots, però al menys varem riure més que les plorones de les falleres majors.
I per tancar les falles del 2009 us deixe una notícia (que no té res a vore):
S’ESTRENA PER FI “MARXA ENRERE”. L’ACTE TINDRÀ LLOC EL DIVENDRES 27 DE MARÇ, A LES 20:00 HORES AL CENTRE JOVE DEL MERCAT (c/ Major. Parada de metro: Mislata, entrada gratuïta).
Vídeo: piròmans de terrat. Audio: “Amor fallero” de Cristina Perancas.