divendres, 20 de març del 2009

Cremats

Fi. The End. Fin. 終わり.Fine. Ende. نهاية. Fim. Конец. S’anseacabó. A fer la mà.
El ca’ Nelo estava parat estos dies, com els tallers dels artistes fallers hui, perquè l’amo es trobava vivint les famoses, les fantàstiques, les úniques, les grandioses i inigualables FALLES de València. Han estat dies de no parar, de barrejar la tradició i la juerga, han estat dies mooolt calents (ja se sap, si en falles no folles...).
Ahir vaig viure amb els meus amics i Pere la cremà més divertida que recorde. Aprofitant que teníem casa prop de la falla guanyadora del 1er premi de secció Primera A, quedarem per vore-la cremar a dos bandes: en directe i per la tele (veiem els de Canal 9 des del balcó). Jo no sé com ens va sentar bé el sopar. Se’ns va ocórrer pujar a la terrassa per presenciar el castell i la cremà, però no caiguérem en uns xicotets detalls:
1 – Les flames d’una falla gran podem arribar a un cinqué pis, cremant-te així el monyo si estàs aguaitat en la barana.
2 – Els bombers tiren aigua a la finca i les mànegues poden arribar a un cinqué pis, banyant-te així si estàs ben pegat a la paret.
3 – Les espurnes del castell cauen del cel als terrats de les finques, notant així una pluja de carcasses que cremen si estàs veient el castell des de la terrassa.

Jo no sé si l’helicòpter de la tele voria córrer pel terrat a 6 bojos pel ritual del foc amb risc d’haverse cremat com ninots, però al menys varem riure més que les plorones de les falleres majors.
I per tancar les falles del 2009 us deixe una notícia (que no té res a vore):
S’ESTRENA PER FI “MARXA ENRERE”. L’ACTE TINDRÀ LLOC EL DIVENDRES 27 DE MARÇ, A LES 20:00 HORES AL CENTRE JOVE DEL MERCAT (c/ Major. Parada de metro: Mislata, entrada gratuïta).
Vídeo: piròmans de terrat. Audio: “Amor fallero” de Cristina Perancas.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

jajajajaja Gran noche donde las haya xD

un poco intrepidos somos nosotros... al terrao al terrao!! y luego nos falto tiempo pa echar a correr cagaaoos!
en fin....

repetimos??

FUEGOOO FUEGOOO FUEEGO!!


se os quiere :)

Anònim ha dit...

weno aunque la entrada es de la crema, podrias haber peusto la gran frase de anabel "es que...a vosotros no os pasa? que ahora dormis mas verdad??? asi que si?? igual te acuestas a las 22:00...y te acabas levantando a las 12:00....ufff x eso tenemos los ojos xikititos...


:p

Amparo ha dit...

Querido!! Qué ilu, el estreno de tu corto. No garantizo nada, porque no soy dueña de mi tiempo, pero si puedo, me paso... Palabrita.

(Ah, por fin pude "traducir" el vídeo jubilacional (existe este palabro??) a un lenguaje que mi pc entiende... Me encanta!)

Anònim ha dit...

ooohh amparo!! que tiemposs! me acuerdo de ti mucho... cuando me siento en la ultima fila de la clase en la uni y me pongo a leer articulos de opinion...
No os pasa que os sale solo el analisis??

jajajajajajajaja

besos! :D

Nelo ha dit...

Amparo yo también em acuerdo de ti, pero porque las pocas clases teóricas que tengo serían muchas más emocionantes y productivas contigo.
PD: Profes de la ESAD os quiero.

Amparo ha dit...

Caramba! Me desbordáis con vuestros comentarios...
Pero hoy dejo esto y quiero hablar de Marxa Enrere. Me gustó. Sinceramente. Está claro que es un corto sencillo, que "explica" su mensaje con facilidad; pero de eso se trataba, para que ahora, nosotros, los profes, podamos llevarlo a clase y provocar comentarios y reflexiones. Deseo que ese sencillo mensaje cale profundamente en las cabecitas de nuestros alumnos, tanto como deseo que este sea el primero en una larga lista de éxitos. Felicidades, Dani. Un besazo. Me siento "mega-orgullosa".