dijous, 23 de juliol de 2009

Impressioneu

L’Alqueriamania ens va portar ahir a Paco Sarro (Ferri), Manuel Maestro (Tommy), Lola Moltó (Dora), Ferran Gadea (Tonet), Raquel Escribano (Doña Teresa), Joan Gadea (Don Joaquim) i a un servidor a la Plaça de la Verge de València.
Més d’un miler de seguidors estiguéreu amb nosaltres i puc dir-vos que impressioneu, sobretot a mi, que sóc el novato. Impressioneu per la calor del vostre afecte, pels piropos, per l’emoció, pel respecte amb que ens tracteu, per la il·lusió amb que viviu i feu viure este tipus d’actes. Per coses com esta m’encisa el meu treball i sapigueu (no vull ser pretenciós) que el millor piropo que puguéreu dir-me és “m’encanta com treballes”. Només per això paga la pena estar dret i suant dos hores.
Vaig gaudir com un nano. Gràcies alquerians/es!!
Foto: ma mare, una artista més.

dijous, 16 de juliol de 2009

el meu granet de sorra

Un any més es fa la campanya "Menys graus, menys problemes" on col·laboren les UPC's d'alguns municipis de la comarca de l'Horta. I en què consisteix açò? en que els i les joves donem informació a altres joves sobre els riscos de l'abús de l'alcohol o d'este acompanayat d'altres drogues.
"Ah, els típics coñazo que van pels concerts amollant-te un rotllo sobre que les drogues són caca" meeeec, error. Si durant este
estiu us trobeu en algun concert un grup de xavals amb samarreta negra, gorreta, i unes enquestes a la mà, vos recomane que estigueu atents a allò que conten, que vos animeu a respondre unes preguntetes i com no, passar-vos per l'estan on aconseguireu preservatius, piruletes, pegatines i fer la prova d'alcoholèmia. Perquè ma’ que són bona gent estos xavals eh? I lo bé que t’expliquen el que vullgues, per no parlar de lo guapos que són… ejem, crec que se’m veu el plumero...
Sí, jo sóc un d’eixos “grauers”, com ens fem dir, que estarà encanat d’atendre-vos. Ahir la cita va ser a Manises i després de viure tot el concert, de fer desenes de preguntes, de conéixer desenes de persones i de donar desenes de follets, m’he decidit a comentar la jugada, perquè en comparació amb l’any passat la gent està prou més informada, va prendre menys alcohol i van portar-se de categoria amb nosaltres. Manisers i maniseres, enhorabona, heu fet que em senta satisfet d'aportar el meu granet de sorra a esta causa.
Ens veiem al pròxim!.
PD: la foto no té res a vore amb anit, però me la va fer Ester, una de les graueres.

dimecres, 1 de juliol de 2009

Verano en stan-bay

Por primera vez escribo en castellano en el Ca'Nelo. Se me había pasado por la cabeza hacerlo alguna vez, pero no encontraba una ocasión con la que de veras quisiera acercarme tanto a determinadas personas como hoy. Porque hoy Luz se me ha adelantado agradeciendo todos los momentos vividos durante este primer curso. Chic@s, os podéis imaginar como estoy, tal vez igual que vosotros: melancólico. Viendo el video de la muestra (que en breve tendré para tothom) me invadía esa sensación que se tiene cuando un proyecto en el que has invertido tanto esfuerzo, ilusión, confianza y cariño se queda en "stan-bay" (las lucecitas de los televisores y los portátiles que nos marcan que siguen ahí aunque no estés con ellos). Ese proyecto es nuestra carrera de arte dramático y los stan-bays sois vosotr@s compañeros-amigos. No dejéis de brillarme porque pase lo que pase el año que viene, siga o no al 100% en la ESAD, me gustará ver que brillamos juntos. Los abrazos, besos, sobeteos, creaciones, bailoteos, borracheras, arados, saludos al sol, resonadores, más sobeteos, risas, impros, copiadas, ensayos, cigarros y horas en la cafetería están en "pause" durante el verano. pero el amor que os he cogido sigue en un "play" que te cagas.