diumenge, 25 d’octubre del 2009

(...)

... i sentien els soroll dels colps dels seus genitals, dels seus gemits aguantats, del seu plaer sense romanticisme, sense lubricant, sense llum a la cambra, mossegant el coixí l’un, bufant el coll del seu company l’altre. Les sacsades s’acceleraren fins un clímax quasi a l’uníson, sobre l’edredó i entre parets de làtex respectivament. Suorosos i cansats, deixaren caure els seus cossos als llençols arrugats i humits. Els seus llavis tornaren a fondre’s, ara suaument, sense passió, quasi per compromís:
- Em dic Gerard.
- Jo Miquel.

5 comentaris:

Ester (la 1ª vez que solo pongo el nombre) ha dit...

Wau... me ha puesto los pelos de punta. Me gusta, sí.

Toni En Blanc ha dit...

Deixaren les presentacions per al final...

Sara ha dit...

como diría mi iaia: "uhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh"


:P

Andrés ha dit...

lo pillo, pero, nelo? es super, no sé, extraño?
me gusta desde luego, pero es raro, y mucho! =)
y por cierto siempre puedes encontrar pasión, has de buscar, probar y tal, pero bueno eso ya lo sabe smejor que yo! muaks!

Dafne ha dit...

Uf! Qué bó.
Ho has escrit tú?
Bessets.