dissabte, 28 de novembre de 2009

Digues, que t'escolte

De vegades escriure és la millor manera de dir això que oralment no expresses. Quant em senc xof, per exemple, m’ajuda desfogar-me amb les lletres. I de fons música. La música és capaç de transmetre tant… és un dels pocs llenguatges que no es veu, s’escolta. I arriba igualment molt fons. És el llenguatge perfecte per sentir, sentir tant com a acte d’oir com al d’experimentar sensacions per causes externes o internes, o externes que et toquen molt dins.
I de vegades és molt difícil escoltar coses que te toquen dins, veritat?. Perquè simbolitzen el final d’alguna cosa apreciada, perquè volen dir que una persona a la que estimes no se sent bé, perquè et sents amenaçat, perquè t’adones que els teus actes han tingut una reacció contraria al que vols, perquè precisament toquen el nostre interior, calen al cor. I de vegades hi ha por a escoltar el cor.
Jo no és que tinga por a escoltar-me, però sí a fer mal a l’altre amb el que estic dient. I quan es tracta d’algú que t’ha marcat tant, tant per a bé com per a mal, encara em faig més poreguita. Ara bé, sempre defenc això del no callar. I no calle. Perquè les coses es diuen per a millorar, ja siguen dites en paper, en un blog, amb o sense música, es diuen per a ser feliç i no fer-nos mal. Es diuen desde el respecte, el carinyo, en este cas l’amor. I una vegada dites només queda esperar resposta, escoltar. I estic disposat a escoltar això que vullgues dir.

7 comentaris:

Carles ha dit...

Gossos abandonats l'altre dia i ara açò? Ui, ui, ui que tu has patit mal d'amors! Vinga Nelo, ànim i tranquil.. si eixa persona et mereix tornarà al teu costat i si no potser és per que et mereixes alguna cosa millor. Com amb Anitin! XD

Jo també confie en la música els meus estats anímics així que et deixe una cançó per a que t'animes. És d'un grup mallorquí que es diu Antonia Font, Wa Yeah!

http://www.youtube.com/watch?v=mvvWVb7vT3E

Luu ha dit...

Pareix que amb el ritme de vida que es duu hui en dia cada vegada s'escolta menys u mateix, i, si per algun motiu ho fa, s'adona de tantes coses (de vegades tan sinceres com dolentes) que prefererix mantindre's impassible.
I la veritat és que és una llàstima. Va molt bé escoltar-se, aclarir-se. Si no es comença per u mateix, és impossible transmetere als demés allò que sentim i per això tantes vegades hi ha malentesos i situacions que ens agradaria evitar.

Respecte a la música, i seguint amb la suggerència de dalt, una cançó que a mi em puja els ànims és Extraterrestres d'Antònia Font, no és que diga gran cosa, però el ritme i els efectes que té sempre em dibuixen una sonrisa.

Per cert, si no t'importa, m'afegisc als seguidors, així tinc el blog més a mà.
Que et vaja molt bé!

Toni ha dit...

Un post escrit des de dins. Espere que això que t'hagen de dir et deixe satisfet Nelo.

Salut!

Nelo ha dit...

Eii, gràcies gent. És curiós açò del blogs, no vos conec personalment, però vos senc propers amb només comentar un post. Als antònia Font ja els coneixia, i els admire.

Anònim ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=QiVS56IePXw
Escuchala, espero que te guste.

Me ha encantado esta entrada, hoy no he podido resistirme a decirtelo.

Espero que te digan pronto algo, sea lo que sea.

Caperucita.

cuak ha dit...

¿Qué quieres que te diga?
¿Que mi vida va genial...?
¿Que todo transcurre tal y como lo pensé...
tal cual, sin más?
¿Que todas mis decisiones
pasan por un autotune de aciertos...?
Qué mas da...
Si no lo vas a escuchar

¿Qué quieres que te diga?
¿Que escogiste lo mejor...?
¿Que ya no quedaba amor...?
¿Que no me merecías porque eras lo peor?
¿Que tengo mil ilusiones?
¿Que ya no queda ni un gramo de pena?

Qué mas da...
Nunca supiste escuchar

¿Qué quieres que te diga?
¿Que el tiempo va a mejorar?
¿Que el gobierno esta fatal?
¿Que el barÇa hoy ha vuelto a pinchar?

¿Qué quieres que te diga?
Que sin ti no puedo más,
Que mi vida se rompió cuando te fuiste sin pensar que...

Nunca, nunca más me iba a recuperar
Porque cuando tu jugabas yo creía
Que lo que hacías era amar
Y mientras,
Yo me enamoraba como un fan
De tu voz, de tus amigos, de tu ropa
Y de tu manera de mirar

¿Qué quieres que te diga?
Que prefiero pasear por la playa
Y escuchar a Billy Joel o quizás a Ben Folds Five
Porque sé que tu los odiabas
No eran suficientemente indies
Qué mas da...
Tu siempre fuiste lo más

¿Qué quieres que te diga?
¿Que el trabajo no esta mal?
¿Que cerraron el local donde solíamos tocar?
¿Que quieres que te diga?
Que me arrancaste el corazón
Y hoy se te ocurre venir a pedir perdón
Después de un siglo o dos...

O millor només cuak?

Dafne ha dit...

What you're made of - Lucie Silvas.
Encara que espere que ja no et faça falta i estigues millor en aquest tema. És una lletra que t'obri molt els ulls.
Tot passe, espere jo, per el meu bé també.
Bessets.