dissabte, 13 de novembre del 2010

De com cridar l'atenció i sentir-te a gust viatjant


Isc corrent de classe. Vaig suat i amb roba de treball. Agafe el metro carregat amb la motxilla. Baixe al Mc Donald’s de la Plaça de Bous. Demane una CBO amb creïlles deluxe i Coca-Cola Zero per emportar. Isc del restaurant i creue el pas de zebra que m’uneix amb l’Estació del Nord. La capulla del Mc Donald’s, després de preguntar-me dos voltes si les creïlles eren deluxe, ha acabat posant-me-les normals. Em dirigisc al meu Euromed, taquicàrdic, suat, amb restes del xicotet ecosistema que hi ha a l’aula d’interpretació, i amb perfum d’hamburguesa.

Al vagó només hi som quatre. Un va amb polo de Lacoste i cabells engominats, les altres dos amb tacons, ulleres de Dolce i Gabanna i una d’elles amb mini-portàtil super-pijo. Jo amb la bossa de paper amb la M gegant. Algú de tots trenca l’armonia de l’espai. Els mire als ulls, xulo, pense “pff que les jodan, a mi me sale gratis”.

Me menje el meu Mc Menú més a gust que un dels pijos en el Corte Inglés. Quan me l’acabe, m’assabente que durant el trajecte serveixen el dinar si vas en preferent. Dine dos vegades. Els cambrers em pregunten si vull refresc, vi, aigua, si vull revista o diari, si vull cafè o té, si vull còctel... només els falta servici de masatge amb final feliç. Trac el meu cuc de peluix reposacaps multicolor fosforit. De nou me miren. Em tombe a la bartola. Connecte els auriculars del tren. Fan un relat lèsvic. Definitivament este viatge és per comentar.

dilluns, 1 de novembre del 2010

Cap de setmana d’interculturalitat culinària

Són majors de 60 anys i tenen uns prejudicis que per molt que ho intente, no abandonen. O això pensava, perquè hui, de motu propio, han decidit dinar en el xino. He dut la càmera de fotos per tindre constància d’este dia, perquè no sé si és que l’olor a flors del cementeri les ha trastocades però jure, que ma tia i ma mare han dinant rotllet de primavera, sopa de surimi i arròs amb verdures al wok.  He deixat de banda els meus solitaris spaguettis amb autèntica carbonara italiana i m’he baixat a dinar amb elles només m’ha telefonat ma mare per donar-me la notícia.

La cosa no acaba ahi, ahir tocava l’American fast food de Mc Donald’s, on ma mare, sense por al colesterol i els greixos saturats pensava repetir hui després que ahir engolira una hamburguesa amb eixe gust i olor tan característics.

Si a tot açò li sume el meu sopar d’anit amb sabor a Marroc i Al-Andalus del restaurant àrab, podria dir que he tingut un cap de setmana d’interculturalitat culinària. I després de menjar, s’ha de reposar, així que ara em toca dormir. Bona nit cuiners.


"Internet es muy bueno para lo bueno, y muy malo para lo malo". Gran frase de ma tía.
"Acaba el rotllo ixe perquè vamos....". Gran frase de ma mare.