dijous, 29 de desembre de 2011

Somriures

Sonarà tòpic, inclús cursi, però el meu desig pel 2012 és somriure.

Si somrius és que alguna cosa va bé. Per somriure no cal un euro ni un iPad. Un somriure és debades. Somriure és saludable, contagiós i bell. No sóc científic, ni sociòleg, tampoc economista o polític, però trobe que somriure és la fórmula social més rentable i necessària per als ciutadans. I el procediment és el següent (a mi m’ha funcionat al 2011):

Cada volta que veges un anunci amb el regal perfecte per a estos Reis, tanca els ulls i pensa en algun dinar familiar, un whats app enviat o rebut, un trajecte amb cotxe o Valenbisi, una peli o espectacle vist, cançó escoltada o llibre llegit, un viatge fet, un dia treballat o estudiat, un sou cobrat (per què no), un bany a la platja, un polvo amb la teua parella, una quedada amb els amics, una discussió amb ta mare o pare, un perdó de després, un de tants gràcies, un projecte realitzat, una ajuda desinteresada, un Fulanito eres el millor, un tio! o tete!, un somriure d’altra persona.

Cal pensar en això que tens, no en el que desitges tindre. Contenta’t amb el que t’envolta cada dia i compara’t, en comptes de amb els que tenen més que tu, amb els que en tenen menys, o ni tan sols en tenen. Segur que això ens recorda com d’afortunats som. Continuem reclamant allò nostre que ara s’endu la crisi i demanem, demanem per als altres. Per a eixos que viuen en altres mons encara que han nascut al meu mateix planeta. Per a que escriure i sentir este tema no siga ja avorrit.

Creieu-me, l’any 2012 ha de ser l’any dels somriures en milions de persones represaliades, famolenques, excloses, maltractades, prejutjades, tristes... l’any dels somriures per haver-lo aconseguit. J

2 comentaris:

Anònim ha dit...

defensant el conformisme, això ajuda molt a millorar el món i lluitar contra les injusticies, ah no, l'unic que propicia es frenar la llibertat i el desenvolupament humans

Nelo ha dit...

Anònim crec que ho hauries de llegir una altra vegada, sobretot els dos darrers paràgrafs. No he pretés dir el que m'escrius i precisament ho explique, més enllà del meu melic. Voler més no està renyit amb valorar el que tens. Mira baix sense perdre de vista els de dalt. :)