tag:blogger.com,1999:blog-1632426454008487712024-02-19T17:00:22.721+01:00ca' Nelopassa, estàs a ta casaNelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.comBlogger133125tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-58911793680523905102013-09-13T15:08:00.000+02:002020-11-15T13:27:31.438+01:00El món ja no és el que era<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El món tal i com el coneixem ja no mola, comença a ser
avorrit. Haurien de fer-li una neteja de cara, un canvi de logo o inclús de nom.
En comptes de ser redonet i blavet amb la silueta dels països podria ser quadrat
i amb els colors del cub de Rubik. En comptes de “món” es podria dir “Man”, rotllo
super heroi, i aleshores els noms dels habitants també canviarien i es dirien
PacoMan, MariaMan, NeloMan... En comptes d’ètnies ens distingiríem pels tatoos
de la pell, així depenent dels motius florals, animals o abstractes que
portarem al cos pertanyeríem al nord, el sud o l’est del planeta. I per substituir
el color del cabell n’hi hauria prou amb una perruca de Casa Picó. En lloc de
parlar llengües xiularíem, i depenent de si fas “fiu fiu” o “fiuuu fiuuu” doncs
parlaries un idioma o un altre. Els cotxes no existirien perquè tots podríem
volar, clar, per alguna cosa seriem superherois. Els arbres i altres plantes
transgèniques donarien com a fruits trossets de tarta sacher i els rius serien
de Nestea o Fanta (depenent de la regió). I l’oratge el triaríem nosaltres
perquè funcionaria a través d’un programa d’imaginació. Que vols anar-te’n de
pic-nic, doncs t’imagines que fa bon oratge. Que no vols eixir de dinar
familiar, doncs t’imagines que plou a càntars. I clar, en este món nou tot
estaria permés: ballar vestit d’Espinete mentre et llepes les restes de la tarta
sacher que has agafat d’un hortet, córrer en pilotes per damunt de l’aigua d’un
riu de Coca-Cola que té com a nenúfars cotó de sucre, cantar sota la pluja
sense banyar-te perquè t’has imaginat que en eixe precís raconet on estàs no
plou, follar sense condó i no deixar prenyada a cap xica perquè resulta que els
xiquets no es formarien amb òvuls i espermatozoides sinó amb un pel de perruca de
Casa Picó de cadascú dels que volen ser papàs.... Uff, i moltes coses més que
se m’ocorren. Què em dieu? Canviem el món? </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt5h8YFsHbhHr48x5V5Yfd9EsRtCeDHOQ9ICj2-x_ax74YqqUp5Bje5aIc7ajD3w1cFJx3RMMOCQwJqc-_isk965OcDuqOj6uxwV-4SmLH-g17PtpHH-Aaf-WmXWEPC48AUBXcxlhYanA/s1600/cubo-rubik.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt5h8YFsHbhHr48x5V5Yfd9EsRtCeDHOQ9ICj2-x_ax74YqqUp5Bje5aIc7ajD3w1cFJx3RMMOCQwJqc-_isk965OcDuqOj6uxwV-4SmLH-g17PtpHH-Aaf-WmXWEPC48AUBXcxlhYanA/s400/cubo-rubik.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-87637722222997060032013-08-25T18:14:00.002+02:002013-08-25T21:08:18.042+02:00Tinc amics bascos<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Tinc una amiga que després d’un viatge vital a l’Àfrica,
pensava que era negra i havia estat vivint durant tota la seua existència al
continent equivocat. Una cosa pareguda m’ha succeït a mi cada vegada que he
visitat Euskadi, i mira que em senc valencianot...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En esta ocasió no he estat jo qui ha viatjat al nord, sinó
que la muntanya ha vingut a Maoma en forma de dos amics euskalduns. Durant un
dies m’he convertit en guia turístic a la meua pròpia casa i he redescobert una
València que em captiva.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Amb els bascos he pujat al Micalet i he sentit dialogar les
campanes de la ma - cos i ànima - d’artesans del revolteig. He passejat per una
obra de la natura artificial on abans hi havia l’híper de la droga i ara un
Bioparc. He ensenyat el modernisme de l’Estació del Nord i el Mercat Central i
el gòtic de la Llotja i la Catedral. He explicat la devoció a una geperudeta
anomenada Mare de Déu per uns i “Virgen” per altres. He visitat els diferents
palaus on senyors amb corbata i cotxe oficial prenen decisions que afecten els
valencians. He ensenyat i begut l’or blanc d’Alboraia. He gaudit actuant per a
ells en un espectacle ple de tòpics que a ells més bé els semblarien utòpics. He
ensenyat valencià i valencianisme, all-i-oli i mistela. He aprés la meua història
en un dels museus continent amb descuidat contingut. He compartit un bon arròs
al forn perquè no tot és paella al Túria. He passejat per un riu que no té
aigua. I sobretot, he(m) parlat de política.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIpoKjQxsGrU1Fzto5PEZZFzvjaYsk5D30jHJzHxd5sJD5rhMTM0Adw6Bvvd2Fbw4jnzerobtru2KNpHAup57A-64DXyFUTzUQ_7FlWdVJLTdkL2kcaXYQxUSlFJZVZ_Djyaq_priSeng/s1600/Ikurri%C3%B1a.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIpoKjQxsGrU1Fzto5PEZZFzvjaYsk5D30jHJzHxd5sJD5rhMTM0Adw6Bvvd2Fbw4jnzerobtru2KNpHAup57A-64DXyFUTzUQ_7FlWdVJLTdkL2kcaXYQxUSlFJZVZ_Djyaq_priSeng/s200/Ikurri%C3%B1a.jpg" width="197" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I ací fou on tot va adquirir altre caire...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Estàvem acabant de sopar quan començarem a parlar del
context polític a Euskadi, del conflicte basc, de l’esquerra abertzale, d’una
possible independència com a Catalunya. Instintivament i els dos alhora, varen
baixar el volum de veu. Fou com quan un nano parla d’un tabú. Mentre ell
parlava ella assentia.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ell ens va relatar com moltes vegades la Guàrdia Civil fa
controls “rutinaris” amb un totxos d’armes on pots permanéixer retés minuts
mentre els agents escorcollen el teu vehicle: “Antes les abrías tú lo que ellos
te pedían, pero ahora te hacen alejarte del coche y no puedes mirar qué hacen”.
El nostre amic, enginyer, ens conta com una vegada va tindre un esglai quan
transportava uns circuits elèctrics d’una pràctica de classe i els cossos de
seguretat de l’Estat li pararen i feren obrir la motxilla. “Al ver los cables
el tio, aterrao’, se tiró mano al rifle y empezó a gritar ‘¿qué coño eso?, ¡qué
llevas ahí!’”. Quan ell li va explicar que eren uns circuits per a la facultat
l’agent li va demanar que li explicara el funcionament del projecte. I allà
estava ell, dient-li què era i per a què servia cada peça: “este cable va unido
a este y hace que esto se ponga en marcha, este otro es el que suministra a
este...”. En alguna ocasió, en altre control, els policies li digueren que
havia d’allunyar-se del vehicle i quedar-s’hi d’esquenes. Ell li va dir a
l’agent que no volia que li tocaren tot, que ell els obriria el que
necessitaren: “mira chaval, haz caso si no quieres problemes” fou el que
obtingué per resposta. Ell ens explicava que amb este mètode no sap què estan
fent durant l’escorcoll i poden introduir objectes o substàncies a l’automòbil.
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sobre ETA, ell ho té clar: “en septiembre desaparece. Pero
ya te digo yo que los que utilizan el terrorismo para sacar provecho no tendran
suficiente”. Front a una possible independència ell i ella discrepaven. Ell
creia en una victòria del sí en cas d’un possible referèndum. Ella en el dubte,
però més inclinada cap al no. I s’obria un altre debat: la inclusió o no de
Navarra en la votació, i per tant en la decisió. “...y me decían que Navarra no
es Euskadi, y yo les decía que claro que no, que en todo caso Euskadi es
Navarra, que por algo fuimos parte del Reino que le da nombre”. Navarra... un
territori que estos dies ha aparegut diverses vegades a les converses per la
similitud a la situació valenciano-catalana i els famosos Països i nom de les
coses. Territoris germans que amb el temps han volgut oblidar-se, inclús
negar-se el bon dia. Darrere d’ells estan els colors dels partits polítics que
els controlen.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I ara sí, parlant ja de partidisme fou quan li vaig
preguntar al meu amic si s’havia adonat que tant ell com ella, havien baixat la
veu per parlar des de feia una estona. Això diu molt de la situació que viuen.
Fou quan em va dir que mai saps qui pot estar escoltant-te, i no perquè tinga
res a amagar, sinó perquè preferix que a ningú se li passe pel cap si és així o
no, perquè haver de donar explicacions de tot és molt cansat: “me han
preguntado de todo: cómo se llama mi novia, dónde trabaja, dónde vivo...” I no
és sospitós de res! Pura “rutina”... En algun local de Cuchi (una de les zones
de pintxos de Vitoria-Gasteiz) “he llegado a ver a tios jugando a las cartas
sin soltar una, sin hablar, solo mirando en silencio por encima de su baraja,
escuchando y mirando alrededor”. La societat basca continua dividida. Ella
conta que està farta, que al remat, qualsevol conversa quotidiana acaba
polaritzant-se. Amb pesar i volent acabar ja la conversa diu que “estoy harta
de la política, es que toooodo se convierte en política, es que todo son
bandos, que si el Athletic o la Real Sociedad, que si los independentistas o
los españolistas, que si... bah, es que, de verdad... es muy cansado”.<br />
<br />
M’ho
crec, m’ho crec venint d’un lloc on, com diu ell, la concentració de més d’onze
persones al carrer es considera reunió il·legal i el nombre de Guàrdia Civil i
Policia Nacional és prou superior al de la resta de territoris d’Espanya de
similar superfície. On un determinat sector polític ha arribat a rascar poder
utilitzat les víctimes. I sí, dic utilitzant, perquè els uns les hauran
provocades (encara que de víctimes, com en qualsevol conflicte, hi ha als dos
bandos), però els altres les han utilitzades posant-les com a logotip d’un
projecte polític. El mateix projecte que algunes persones que suposadament han
de vetlar per la seguretat de tots els ciutadans (no dic bascos o esanyols),
emparades per les lleis i les institucions de l’Estat, tenen carta blanca per
fer el que consideren oportú per aconseguir els seus objectius “professionals”,
convertint al remat, la teua seguretat en persecució i els seus objectius, en
ideologia.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
És fort, eh? És preocupant el nivell de condicionament que
el dia a dia pot atorgar-te en funció del lloc on vullgues, o simplement t’haja
tocat, viure. I el més fosc, una vegada més, és que esta part del conflicte no
apareix als mitjans de comunicació generalistes de l’Estat. I si apareix, és
per vendre una història de blancs o negres, on s’acaba tacant de sutge a
persones com els meus amics, que amb històries de primera mà com les seues em
reafirmen en què quan la història va de bandos, cal conèixer els abanderats. I
si precisament no he parlat de l’altra part dels abanderats, és perquè no els
conec tant, així que per a aquells que empren com argument el “y tu más”, “pues
anda que ellos” o “es que los otros...” que es tornen a llegir el que
rutinàriament li succeeix a innocents com els meus col·legues deixe poble
encisador, amb pros i contres, com és Euskal Herria.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
“Bascos i valencians” (Ca’ Nelo – octubre 2009): <a href="http://nelogomez.blogspot.com.es/2009/10/vascos-i-valencians.html">http://nelogomez.blogspot.com.es/2009/10/vascos-i-valencians.html</a><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
“Enamorat d’Euskadi (encara)” (Ca’ Nelo – setembre 2010):<br />
<a href="http://nelogomez.blogspot.com.es/2009/10/vascos-i-valencians.html">http://nelogomez.blogspot.com.es/2009/10/vascos-i-valencians.html</a><br />
"Parlen els ulls" (Documental TV3 amb 6 representants de la societat basca - 2012):<br />
<a href="http://www.tv3.cat/videos/4288210">http://www.tv3.cat/videos/4288210</a><br />
"Pelota vasca, la piel contr la roca" (Pel·lícula documental de Júlio Médem sobre història, llengua, política i terrorisme bascos - 2003):<br />
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=tn5R5tbvaEQ">http://www.youtube.com/watch?v=tn5R5tbvaEQ</a><br />
"El perdó" (Documental TV3 amb una víctima i un militant d'ETA - 2012):<br />
<a href="http://www.tv3.cat/videos/3980170">http://www.tv3.cat/videos/3980170</a><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<o:p></o:p></div>
</div>
Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-68572988761607830232013-08-07T16:32:00.001+02:002013-08-07T16:33:00.397+02:00Experiències de dos valencians a Madrid<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No parlaré de parquímetres que s’engulen els meus diners,
d’allotjaments anunciats a un preu i cobrats a un altre o de càstings on no
m’agafen. Més que res perquè això pot succeir a qualsevol indret del món. Madrid
és molt més que això i no es mereix la meua rabieta de xiquet. Ara bé, jo no sé
si és la conjuració Astral o què, però cada vegada que hi vaig, em passa alguna
cosa.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Baixem del cotxe en Conde de Casal i només xafar terra entre
a un forn per comprar el berenar. Em sobta trobar-me al mostrador una pila de fartons acuradament
ordenats que contrasta amb les poques existències de croissants que ja queden a
eixes hores. En vore’ls, no puc reprimir
un “¡mira Carlos, fartons!” i seguidament li dic a la dependenta: “¿y la gente
los pide, sabe lo que son?”. Just quan la xica comença a respondre “pues la
verdad es que no” una senyora que acaba d’entrar al local, vestida amb polet de
ratlles, collar de perles i un accent marcadament central amolla “pues hijo,
claro que sabemos lo que son, que estás en Madri<i>z</i>”. Jo (que recorde quan vaig demanar aquell “café del tiempo” i
me’l serviren dels 35º graus a l’ombra que feia, o quan a un amic li serviren
una castanya gelada al demanar “un bombón”) desconfie de la senyora, que
segurament passa menys hores al forn que la dependenta.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES">Jo: Mujer, no se
ofenda, pero es que como es una cosa típica valenciana...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES">Senyora: Pero por
algo somos el centro y tenemos cosas de todos los sitios, cariño.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES">Jo: Mmm… Sí, pero
eso no quiere decir que conozcan los “fartons”, de hecho la dependien...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES">Senyora: Pues
claro que sí, igual que conocemos las otras coses del norte, y del sur, y del
oeste<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i>(“oeste”... i a mí que
això em recorda a les pelis de Western? quasi que preferisc “Levante”)<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Jo: Que sí mujer, si no es que quiera ir yo de abanderado
valenciano en Madrid, pero como la horchata tampoco se conoce mucho y los
“fartons” son para la...<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Senyora: <i>(riure de
“pobre muchacho que parece Paco Martínez Soria”)</i> Anda, no me hagas reír.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La xica que atén assisteix expectant a l’espectacle
gastro-cultural entre els de la senyera i la del “oso y el madroño”.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Carlos: ¿Pero usted cuántas horchatas se ha tomado en su
vida? Y las del tetrabrick de Mercadona <i>(per
cert, valenciana també)</i> no valen.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Silenci. La dona tira a respondre, però la tardança, la
inseguretat i la poca traça la delaten.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Paguem i marxem del local, al final amb
croissants (<i>pa’ cagar-se i no torcar-se</i>
- expressió que la de les perles seria capaç de dir que també és molt coneguda
a Madrid). Li dedique un “adéu” a la meua amiga per marcar territori, qual
gosset que pixa al cantó, i ens dirigim al metro.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I després diuen que els catalans ens volen furtar l’aigua i
la paella? Són els madrilenys, que volen fer-se fins amb les xufes! Tot i això,
per assegurar-me millor, només entrar al vagó li pregunte a altra senyora qualsevol
de la capi “Disculpe, ¿usted sabe lo que son los <i>fartons</i>?”. M’hauria agradat que la que havíem deixat al forn
haguera sentit la resposta. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcviufM0BDKS4gBD9E0YvGBYEdM50lKfG0eJLhtfBArIXBZBWEdP09duwIhO2RY0s4Rb-BoLXE1R6GtL2yO6HnMxzRtF3JetdhkFEQCNpYDmDmWh83xRUuZOURdlDwPxdcpUanICMiigc/s1600/orxateta+fartons.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcviufM0BDKS4gBD9E0YvGBYEdM50lKfG0eJLhtfBArIXBZBWEdP09duwIhO2RY0s4Rb-BoLXE1R6GtL2yO6HnMxzRtF3JetdhkFEQCNpYDmDmWh83xRUuZOURdlDwPxdcpUanICMiigc/s320/orxateta+fartons.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
I amb esta història vull participar al concurs “Blogacció” del
Consell de la Joventut de Mislata, que no sé si són d’orxata o granissat, però
són molt majos i estan a les xarxes: <a href="http://www.consellmislata.org/">www.consellmislata.org</a>, www.facebook.com/Consell.Joventut.Mislata<o:p></o:p></div>
</div>
Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-60324737825909322602013-07-11T15:16:00.001+02:002013-07-11T15:33:47.130+02:00Mentida<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Era un ser horripilant. Mesurava vora tres metres d'alçada per gairebé quatre d'amplada. Era viscós per la base i pelut pel llom, des d'on li naixien unes banyes tan fortes com la roca, seguint-li la columna vertebral o el que fóra que tenia. Allà per on passava deixava el seu rastre, bé pel terra banyat fruit de la baba o bé pel sostre raspat amb les puntes de marfil de la seua esquena. Els peus, si és que tenia, no se li veien, i per això es veia obligat a arrossegar-se pel terra, la qual cosa li conferia un desplaçament sigilós. El seu color era verdós, amb taques groguenques com la nicotina incrustada a les parets dels despatxos on moltes vegades s'aguaitava. La seua pell, gruixa i pudenta, estava recoberta de pel, i en ella habitaven altres ésser vius paràsits que es beneficien de les restes de la gran cosa. La seua gegantesca panxota sembla conformada per desenes de bonys plens de greix. Al seu rostre, desbastat com enderrocs d'una guerra, brillen els seus ulls rojos i penetrants, i de la boca li eixien esclats de llum del que semblaven ser dents d'or, malgrat que la tosca i l'àcid de les genives contribuïa a donar-li l'aspecte d'una gruta fosca i interminable per on s'alimenta d'ungles, diners i somnis. Vestia trage amb corbata, però tenia les mànegues trencades i la resta semblava a punt d'esclatar. Feia por, qualsevol persona que el veiera sabria que no cal apropar-se a eixa cosa. Li deien "Mentida" i s'ha fet molt amiga d'alguns polítics, empresaris, banquers i demés humans sense escrúpols.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNBpWT0Q2lmg9LoArwvhYFOVGwAG6lWvEmgD0x-N3MevkUT1ixfO42aLbz6LEhncX_3NwgGyjqv8lr7b_SHB3zhUZNTPf4VoskvoXYvw_ALYl8N7OhzcWbFB1z24Skbr9_-jmXTXrML_o/s1600/monstruo-gusano.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNBpWT0Q2lmg9LoArwvhYFOVGwAG6lWvEmgD0x-N3MevkUT1ixfO42aLbz6LEhncX_3NwgGyjqv8lr7b_SHB3zhUZNTPf4VoskvoXYvw_ALYl8N7OhzcWbFB1z24Skbr9_-jmXTXrML_o/s320/monstruo-gusano.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
</div>
Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-14515902099899007102013-05-27T21:23:00.000+02:002013-05-27T21:23:59.029+02:00El almacén<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">Mon pare té
unes celles molt gruixudes que combinen bé amb els seus ditots i panxota. Mon pare
és aragonés i no parla lapao, però es defèn en valencià. Mon pare ha votat el
centre dreta i el centre esquerra, malgrat que ara es queixa d’ambdós. Mon pare
va estudiar a una escola catòlica, apostòlica i romana, tot i que no para molt
per l’església. Mon pare va dissenyar i construir una casa que jo anomene xalet
i ell camp. Mon pare menjava entrepans de vi i sucre de menut i gotets de tinto
amb pernil de major. Mon pare s’ha guanyat el que té a base de pencar en dos
treballs alhora i ser xicotet - diminut - empresari.<span style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">Ara que es
parla tant dels empresaris i la crisi, del sistema i els mercats, recorde l’empresa
de mon pare, el que jo coneixia com “el almacén”. Era una planta baixa de centenars
de metres quadrats amb palés plens de la seua especialitat: llegums i conserves.
Repartien menjar a </span></span><span style="line-height: 18px;">desenes</span><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;"> de xicotets comerços, que prompte es vorien abocats
al mateix final que l’empresa que els subministrava.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;">La seua
crisi va començar prou abans de la fallida de Lehman Brothers, quan vore ultramarins
(els meus nebots ja ni coneixen eixa paraula) pels barris es feia difícil, quan
els mercats es convertien en Mercadones, quan els moviments </span></span><span style="line-height: 18px;">anti globalització</span><span style="font-size: small;"><span style="line-height: 115%;"> veien créixer Carrefours a la perifèria de les ciutats com bolets a la tardor.
Aleshores, Ramon, que així es com diu mon pare, i el seu soci decidiren canviar
d’estratègia i “obrir el mercat”, en el sentit tradicional de la paraula, el de
les paradetes. Buscaren escoles per convertir-se en repartidors de bons
productes als menjadors d’estes, que augmentaven les seus places alhora que els
papis reduïen el seu temps lliure per estar amb els fills.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; line-height: 115%;">No va durar
molt la cosa. El magatzem tancà la paraeta, mon pare es prejubilà i les marques
blanques continuaren copant prestatgeries de supermercats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_CajN-5XifgJ9otoVqGBNIpjl9wVKYyL9yy4X-QDMjKLa837VScH7-eiLaVX277PRib1zlI1c2vOt0UFqvtUaY-v4B57Oocmz0NwHXrkW9n2e1969inlWEs7hyphenhyphenUmcRRvM-QjrvRTUDf4/s1600/ultramarinos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_CajN-5XifgJ9otoVqGBNIpjl9wVKYyL9yy4X-QDMjKLa837VScH7-eiLaVX277PRib1zlI1c2vOt0UFqvtUaY-v4B57Oocmz0NwHXrkW9n2e1969inlWEs7hyphenhyphenUmcRRvM-QjrvRTUDf4/s400/ultramarinos.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">El meu amic Pere
em deia “arribarà un dia que tot seran franquícies: el dentista serà Vitaldent,
la cafeteria Starbucks i la botiga de roba d’Inditext”. No sé com serà, però sí
com no vull que siga, per això em fot quan compre Hacendado o
puge escales mecàniques per fer-me amb un cinturó en un lloc amb música de pub. Ara que,
també m’alegre quan isc amb un llibre de Marina, la de la papereria; o quan ma
mare carrega amb fruites i verdures de “Els campaneros”; o quan recarregue els
cartutxos de la impressora per Mislata; o quan menge pa de Diego i llomello de
Víctor... No tot està perdut! Que la crisi no acabe amb el “bon dia Amparo”, el
“com va el teu fill?” i el “ja m’ho pagaràs, xica” del xicotet comerç. Llarga
vida als carrets de tela. Un hurra pel “clin-clin” al entrar a un local. Que el
progrés puga ser també tradició. </span><span style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-8825723495613714882013-05-09T13:41:00.001+02:002013-05-10T17:47:02.488+02:00Em molesta<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">Em molesta quan una <b>opinió</b> és
defensada com <b>argument</b>, no amb arguments. Quan es creu que una opinió
(la meua) sobreposada a d’altra (la errònia) i defensada únicament amb el seny
dels perjudicis, el paternalisme o la ceguera de qui no vol vore, intenta
arravatar-li el trofeu de la raó al seu rival, un oponent que no veu el seu
receptor com a rival sinó com interlocutor, ni l’exposició de discursos com a
confrontament sinó com a conversa, ni persegueix la victòria personal sinó
l’empat de l’enteniment i la lògica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">El que em molesta és que alguns
traduisquen la suma d’<b>opcions</b> com resta de <b>posicions</b>,
la victòria de tots com a ciutadans com a derrota d'alguns com a persones.
Resulta que sumar és <b>progressar</b>, i restar, <b>retrocedir</b>, o
això crec. Les <b>paraules</b>, la cara dels <b>conceptes</b>,
resumeixen els <b>significats</b>, i els significats no tenen molt de
subjectiu, són així i punt, o això crec.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgECRWy21-QCfuA3eKf6rRq5jPmqUOGFXDfua4Kww0NTUIzNl7IuyDZnF4ZoprS4tyKw6tlj8Sb8J4ZDphLyrvHrADf5APuVcqKZkuNsKxR3FHiKv6qr8uLtBK18DitF1zgeVIKQ-_OJJk/s1600/orador.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgECRWy21-QCfuA3eKf6rRq5jPmqUOGFXDfua4Kww0NTUIzNl7IuyDZnF4ZoprS4tyKw6tlj8Sb8J4ZDphLyrvHrADf5APuVcqKZkuNsKxR3FHiKv6qr8uLtBK18DitF1zgeVIKQ-_OJJk/s320/orador.jpg" width="195" /></a><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">En els temps que corren (millor dit, que
corrompen), de <b>corrosió </b>lingüística i <b>corrupció</b> política
(ambdues correlatives), trobe que cal <b>corroborar</b> els
significats de les paraules, els significats de tot <b>cor</b>, els
sincers, vertaders, reals. Els significats són un dret.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">Per exemple, <b>dret</b>:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">“Dret” no és “deure”. “Dret a l’avort” no
vol dir “obligació d’avortar”. “Fetus” no és “persona”, “embrió” no és
“nascut”. Avortar doncs, no és matar, com diuen els defensors del “dret a la
vida”. Així que com els drets són de les persones, eixe dret a la vida - a la
seua vida - és de la mare, de la dona que farà el que voldrà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">Voler</span></b><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">“Voler” no és “poder”, però sí pot ser
“estimar”. I per a poder estimar en igualtat de condicions alguns es volen
“casar”, que per altra banda, no obliga a “adoptar”. Per tant, que es puguen
casar dos persones (2 persones = 2 homes o 2 dones) que fins ara no podien, no
perjudica els qui ja podien casar-se i si així ho volien, adoptar. El conflicte
francès pel matrimoni homosexual em va recordar el succeït al nostre país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">País</span></b><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">“País” no és “Estat”. País és “territori,
província o regió” i això pot ser “Comunitat Autònoma”. Per tant, “Comunitat
Valenciana” és sinònim de “País Valencià”, però no de “Levante” (que no és
terra, sinó aire, concretament vent). El nom ajuda a la configuració de la
“identitat”, però la “identificació” amb eixa identitat l’aporta el significat,
el concepte. O siga, prohibir una paraula és prohibir un concepte, és imposar
un sentiment, és coartar una decisió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">Decidir</span></b><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">“Dret a decidir” no obliga a “votar a
favor” en una consulta, ni tan sols obliga a votar. “Consultar” no pot ser anticonstitucional.
Si la Constitució es crea per la “voluntat” del poble, ¿com no permetre al
poble expressar la seua voluntat en el mateix text que s’ha creat gràcies a
esta? Caldrà una reforma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">Reformar</span></b><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">Uff... arribats a este punt trobe que no
acabaré mai i això també em molesta. Em molesta quan “reformar” és “retallar”,
quan “copagar” és “repagar”, quan “invertir” és “gastar”, quan “acomiadar” és
“estalviar”, quan “llibertat” és “liberal”, quan “opinar” és “boicotejar”, </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13px;">quan “censurar” és “preservar”, </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 13px;">quan “mentida” és “realitat”</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">... </span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 13.5pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">Em molesta quan la “<b>política</b>” és “<b>partidisme</b>”
perquè la democràcia es fa prostituta i els governants proxenetes, i a mi no em
dóna la gana entrar al prostíbul.<o:p></o:p></span></div>
</div>
Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-57934922787357168242013-03-20T23:42:00.002+01:002013-03-20T23:42:51.560+01:00Temps<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Quan vols adonar-te'n de l'ara ja estàs en l'abans. Cada vegada que penses allò que vas a dir, el cronòmetre ja ha parlat per tu. Quan et pares a pensar, inspirar, parpellejar, algú haurà dit la seua. Si li dones al <i>pause</i> has perdut. Mentre escric estos caracters m'he restat minuts de vida. No hi ha solució possible.</div>
</div>
Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-36796881500457473022012-08-28T16:57:00.001+02:002012-08-28T16:57:31.129+02:00Capritx de la Natura<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Sure amb els núvols i m’endinse en ells. Les
pestanyes, els mugrons i els dits dels peus se’m banyen de vapor d’aigua. La
boca em sap a riu i a mar i a muntanya i a terra i a cel. Continue volant i
veig una claror que es filtra entre les parets de cotó. M’aprope a tota
velocitat a ella i xino-xano deixe enrere els kilòmetres blancs i plujosos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ara
veig difuminat el terra, amb trencaclosques de cultius i filets amb puntets de
colors que recorren distàncies per a mi xicotetes. I descendisc més encara fins
a topar-me amb pardals amb els que vole paral·lel fent-los l’ullet. Són natural
i quadriculadament perfectes en els seus moviments i no aconseguisc amoldar-me
al seu particular banc de peixos aeri. Els reflexos transparents d’un fil d’aram
envoltat de verd ens criden per impregnar-nos de nou en aigua.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Toque terra,
millor dit aigua, i tota m’esvara pel cos fent particulars rius seguint les
meues curves i forats. La meua temperatura corporal descendeix com els meus
peus, seguits pels genolls, que arrosseguen el tòrax fins el cap sota l’aigua.
I la força en direcció contraria se’m du entre milers de litres de vida. Sóc esvarós com el líquid que m’impulsa i veig a través d’una pel·lícula de molècules transparents
que els pardals amb els quals surava entre núvols són ara éssers amb escames que
m’acompanyen riu avall entre bombolles. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Poc a poc note un sabor salat al
paladar. M’he fos amb més i més aigua i ja no sé d’on vinc ni on vaig perquè em
recorre una sensació d’embriaguesa superior a qualsevol orgasme. I veig com els
rajos de llum que s’endinsen a la mar em persegueixen com trets de pistola
inofensiva. Sóc tan xicotet en este ecosistema que em senc una boleta
insignificant i indefensa que només pots deixar-se atrapar per un d’eixos rajos
que com si d’una abducció es tractara em trau de l’aigua i em puja a la
particular nau espacial amb forma de bolic de cotó que tan bé recorde. E</span>m deixe dur per la natura perquè res pot amb ella, ni un miserable ésser humà, i sure amb
els núvols i m’endinse en ells. Les pestanyes, els mugrons i els dits dels peus
se’m banyen de vapor d’aigua. La boca em sap a riu i a mar i a muntanya i a terra i a cel...</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIDnzbUcqzeBFwZV9HQVxsCZL6n9-8jaqyyU3Imip4hmksewn2QZsh9f5iMCFwuakGeqRBBdbggDit0InCmD1aU8SDie7F6240Z6noqDFAbqP3eSTfo9WOauIrIrqgRV03r5x5OwHn-nE/s1600/IMG_1850.JPG" imageanchor="1" style="display: inline !important; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIDnzbUcqzeBFwZV9HQVxsCZL6n9-8jaqyyU3Imip4hmksewn2QZsh9f5iMCFwuakGeqRBBdbggDit0InCmD1aU8SDie7F6240Z6noqDFAbqP3eSTfo9WOauIrIrqgRV03r5x5OwHn-nE/s400/IMG_1850.JPG" width="400" /></a></div>
</div>
Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-44089589347044136332012-05-27T22:50:00.002+02:002012-05-27T22:50:26.340+02:00Explicar sentiments<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Hi ha coses que perden interés al debatre-les amb
gent que opina com tu, fent l'exposició d’idees monòtona com un programa
monòleg maquillat de debat propi d’alguna televisió de la dreta. Compte, no
vull parlar de dreta o esquerra i convertir açò en la coreo d’una cançò de l’estiu.
Vull explicar la meua ja avorrida irritació per intentar comunicar-me amb
persones que no entenc. Si no entenc una cosa no puc ni compartir-la, ni
respecta-la, ni contraargumentar-la. I el pitjor de tot: no podrà convéncer-me.
M’agrada quan maneres de pensar diferents a la meua em fan creure en els seus
motius per discrepar dels meus. Trontollar-me és bo per depurar i madurar conceptes i saviesa, però la premsa rosa és més entretinguda - per a alguns.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Esta setmana em veia implicat fins en qautre ocasions al mateix tema en diferents debats: l’eterna polèmica entre <i>català</i>, <i>valencià</i> i <i>nacionalismes</i>. A la comunió d’un familiar meu alguns membres parlaven amb aire de
filòlegs sense carrera que el que aprenem a l’escoles es català, com també el
que jo parle amb ma mare, inclús, i ací va el més il·lògic de tot, aquelles
formes verbals no estandarditzades típiques de l’apitxat que gent com ma tia
empra i s’assemblen al nom d’un telèfon d’última generació, com “ahir fon
quan...”. Jo m’enrabiava inútilment usant exemples com els dels diferents tipus
d’anglés, defenent que precisament era l’únic que parlava “llámalo X” amb ma
mare o ma tia, o explicant les diferències i valideses del pretèrit perfet simple o el
perifràstic. No caldrà dir que no coneixien la meitat dels termes lingüístics i
ni jo els entenia a ells, ni ells a mi – en el sentit literal - i això en una
conversa sí que és com parlar dos idiomes diferents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A mitjan setmana una altra vegada el mateix
però diferent amb companys del curs de llengua de signes, els quals se situaven
a l’altre bàndol dels meus familiars, on tampoc no m’incloc. Sota la defensa de
l’unitat lingüística queien en el paternalisme català que deixa <i>el meu
català</i> com a germà pobre de la llengua, no com a dialecte diatòpic. També al
fòrum d’una web televisiva on alguns barrejaven geografia, llengua i política i
s’enfrontaven a la teoria pura de facultat dels altres, que també em para lluny de la
realitat. La realitat per a mi és que tampoc no seria tan greu acceptar la
denominació “valencià” per referir-se al que oficialment és “català” si amb això
se cicatritzen ferides i guanyem un terme que és nostre, de qui el parlem. La
realitat per a mi és que preferisc una bandera amb blau que una de només dos
colors - ja siga amb tres o nou bandes. I la realitat per a mi és que preferiria una <i>Comunitat Valenciana</i> que fóra com el <i>País Valencià</i> que sommie, en lloc d'un país que fóra el mateix gos amb diferent amo, resident en comptes de a Madrid, a la capital del
Principat. I ara que ja he barrejat la llengua amb els països podem parlar de
nacionalisme, no sense abans recordar que de nacionalismes al nostre Estat n’hi
ha molts, també l’espanyol, que pot comprovar-se veient fotos d’alguns jurant
bandera o llegint cartells que resen “Todo por la Patria” – inclús la mort.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Anit parlava amb la taxista uruguaia que em conduïa
a casa sobre nacionalismes. “Lo primero que aprendí cuando llegué acá es que
España no es España. España es el Estado de las Autonomías”. Porta set anys vivint
ací, va treballar a un casino on hi havia baralles pel Marca o Súper Deporte – depenent
la ideologia – té un amic al PSAN i sap més valencià i configuració d’Estat que
molts fills del Túria. Jo li deia que també crec en un <i>nacionalisme integrador</i>
que anomenem senzillament <i>valencianisme</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I hui, veient un reportatge al Canal 33 sobre els
mitjans de comunicació - model, poder i estat (i també poder de l’Estat sobre
ells o a l’inrevés, depenent de la gestió) – em reafirmava. La major part d’estos
mitjans son castellans i en castellà, amb seu prop del kilòmetre zero i una idea
d’Espanya que separa els creients del
bou d’Osborne dels de l’altra fauna ibèrica. Una Espanya que té espanyols o
independentistes i oblida que existeixen els que ens agraden les coses ambigües
com a mi, amb nous termes per a les coses, amb barreja d’idees i sentiments.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">És que els sentiments són molt difícils d’explicar,
ara que he acabat Art Dramàtic me n’adone. Tal volta per això vulga embarcar-me ara en la comunicació. Per a tots aquells que intenten explicar la diferència irracional però ferma i formal que senc, "hola!"</span></div>
</div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-3349205680267236152012-02-29T19:16:00.000+01:002012-02-29T19:25:00.280+01:00A guanyar diners?<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Hui he anat a Bancaixa (sí, la que se suposa
que és – perdó, era – la banca valenciana) i m’he adreçat en tot moment en
valencià a la dona de la finestreta, que parlava castellà amb mi. Malgrat que
parlar de llengües en este país ja deixa entreveure un conflicte, el problema
és un altre, més personal encara. La conversa ha sigut més llarga, però
determinades frases se m’han quedat gravades:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- ...Vull fer una transferència a altre compte
Bancaixa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- ¿Me dices el número de cuenta?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- Sí: dos, zero, set...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- No, no , eso ya lo sé, es común para toda la
entidad.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- Ah vale, és açò: zero, zero, sis, set, tres,
dos...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- Si me lo dices en valenciano no lo voy a
entender.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I en eixe precís moment, la tia (que no, no
era estrangera i a més treballa a eixa sucursal des que tinc Carnet Jove) agafa
i em lleva de la mà el paperet on m’havia apuntat jo el compte. Jo, en lloc de
dir-li que zero és “cero”, sis és “seis” o que tres i dos es diuen igual en castellà
i té un problema si no entén això, em quede cohibit. Fa la gestió i l’escena
continua:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- Te cobran un euro de comisión, ¿vale?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- Com que em cobren comissió? si és per a un
altre compte de Bancaixa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- Ya pero las trasferencias tienen comisiones.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- I no puc fer res per a que no me la cobres?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- No, puedes hacer un ingreso.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- Però si a mi en Catalunya Caixa no em cobren
comissions si faig les gestions en persona, per això he vingut ací, perquè per
Internet també em cobraveu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- Ya pero eso será porque tienes la nómina
domiciliada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- Vale, i puc fer que no me la cobreu d’ara
endavant?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- Pues hombre, con doscientos euros en la
cuenta...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I la tia m’ho amolla així, amb una mirada de
desprestigi llig a la seua cara que per tindre 200 euros em cobren comissió,
quan seguint una lògica que sembla s’escapa de l’ètica de la banca, no s'ahuria de castigar econòmicament a qui menys té.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">- I què passa, que per això valc menys que
altre client? Mira, ara no vull fer la transferència, fes-me l’ingrés i tornem
a posar les dades.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRm8z6FPVql_TCC8IpEu8LDS4AI3sUaY7Wy4OFgsAOI4FFkV_PCaO6tqlneEB4SvXvb3_kb_MFca9B8ruRo_6UxI_iRYNAjU_gvBMY5LIWS4AmrNUp_GOoDzbl01JfrIBlMVXumnevKho/s1600/compromisbancaixa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRm8z6FPVql_TCC8IpEu8LDS4AI3sUaY7Wy4OFgsAOI4FFkV_PCaO6tqlneEB4SvXvb3_kb_MFca9B8ruRo_6UxI_iRYNAjU_gvBMY5LIWS4AmrNUp_GOoDzbl01JfrIBlMVXumnevKho/s400/compromisbancaixa.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ella trenca el paper que tenia a les mans i m’insisteix
que si faig l’ingrés no li apareixerà directament el meu nom a l’altra persona.
Jo li dic que no patisca, que podem posar-lo al concepte. I així hem fet. Dolgut
per tractar-me de pobre sense drets, he descordat la meua bici i he recordat el
Compromís Bancaixa, concretament el punt 5, que podeu vore a la imatge. Feia
tard a la manifestació per l’educació i no volia entretindre’m amb l’empleada
que careix d’ella, però em sembla que Bankia no va a perdre només 200 euros, també
un client (ja cremat per altres tractes rebuts) i molta dignitat com entitat
financera. </span></div>
</div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-30944417047043472732012-02-05T17:21:00.000+01:002012-02-05T17:21:53.120+01:00Sabrina<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Jo no tenia un gos ni un gat. Jo jugava amb una
cabra. Amb una cabra de veres, amb el pelatge negre i blanc i una mirada
penetrant com poques. Anys després he comprés que tindre una cabra com mascota
no és el més comú, però per a mi, en aquella època de Doraemon i cotxes de
Micromachines, tindre-la solta per la casa del camp i passejar-la amb corretja pel
carrer era tan normal com vore-la mossegar les flors dels tarongers de mon pare
o confondre amb olives negres els seus excrements. </span>Sabrina es posava a dos potes si li alçaves el
braç, es trencava les banyes contra els arbres per tossuderia, menjava garrofa
de la meua ma temorosa i eixia corrents quan t’apropaves a ella si havia fet
una cosa mal.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Un dia, tornant ma tia de la ruta del colesterol
que feia amb altres veïnes de la zona, ens comentà que havien sentit la cabra
cridar, més alterada del normal. Quan mon pare i jo baixàrem per vore què li passava,
ens trobarem l’animal tombat al terra i amb la boca plena de bromera. Sabrina
va morir enverinada a plena llum del dia, a uns metres de casa. Mai no vaig
saber qui fou el responsable, però eixe dia vaig créixer un poc més abans d’hora.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La innocència d’un xiquet no es recupera, no
es compra, no es ven. Moltes vegades, quan pense en les accions de certs polítics
i agents financers, sent que maten les Sabrines de moltes persones. Vosaltres,
assassins d’il·lusions, enverinadors de vides, mai sabreu com de bé se sent un
quan és innocent com un xiquet. Això no es recupera, ni es compra, ni es ven.</span><o:p></o:p></div>
</div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-34287481828000356232012-01-14T21:50:00.000+01:002012-01-14T21:50:28.520+01:00La meua (sobre) RTVV<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fa temps que volia escriure sobre Ràdio
Televisió Valenciana. Tal volta em cohibia la vinculació que tinc amb la casa,
però al mateix temps això és el que m’ha animat a fer-ho. Estos dies de
notícies a la premsa, a les teles i a la xarxa, que de segur l’han convertida
en Trending Topic, m’han obligat a dir la meua (possiblement més real) després
de tantes publicacions al respecte, no sempre vertaderes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Veritat és que RTVV té un deute alarmant, com
també és cert que eixe deute no l’han produït els treballadors (els autèntics,
els altres tenen altre calificatiu). Veritat és que té més plantilla que
algunes televisions privades, com també és cert que eixes altres teles no
produeixen elles mateixa molts dels seus continguts (externalitzats a
productores). Veritat és que té enxufats, com també és cert que són centenars
els professionals que han passat unes oposicions per entrar-hi i no són fills,
nebots o amics de alts càrrecs (a este calificatiu em referia). I veritat és
que té pendent un ERE i una reestructuració, com també és cert que desfer-se de
part de la plantilla no assegura una bona gestió (i més si eixa gestió comença
als despatxos de la Generalitat).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El problema és que alguns dels que tenen despatxos
no entenen igual que jo una tele pública autonòmica. Pública ja els tira
enrere, perquè suposa compromís. Autonòmica directament ho ignoren. El
compromís vol dir tindre cura i ganes per fer de tots i totes un servici. Això
implica pluralitat. I autonòmica, que no autònoma (que també), vol dir que allò
que la diferencia d’altres és precisament la idiosincràsia i identitat valenciana,
com per exemple la llengua autòctona. El personal s’haurà de triar per les seues
capacitats i no per les seues amistats, i la programació s’haurà de fer pensant
que un suc de taronja pot ser més exquisit i barat que el xampany d’un pòdium
de automobilisme. I que no cal que vinguen eminències de Madrid per fer la paella,
perquè els nostres cuiners la fan bona, bonica i barata.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tanmateix, ara ens trobem amb un menú
indigest, i per desentendre’s ara ens diuen que es podran privatitzar les
televisions públiques autonòmiques. No senyor, no és just que ara es regale l’estructura,
la imatge i part de l’audiència i el bagatge generat durant anys i pagat per
tots. Espere que no siga el cas de “la nostra”. I hauran de canviar els
arguments perquè el que he sentit fins ara no em convenç. Molta gent es creu
això de “no hi ha diners” i que ara cal prioritzar, i que si volem una bona
educació i sanitat cal sacrificar una televisió, inclús que és divertit
llançar-li un míssil i volar-la pels aires i jo no recolze cap. Perquè abans sí
hi havia diners (continue pensant que ara també, però en mans equivocades) i
feren el que volgueren. I hui es parla de privatitzar una tele, però demà serà
un poc de la sanitat, i el mes que ve serà una escola, i al remat el que es
privatitza és el benestar, i això és de tots, no de qui s’ho puga pagar. Una
televisió pública autonòmica sí és necessaria, perquè dóna treballl als de
dins, perquè li ho dóna als de fora, perquè dinamitza tot el sector, perquè
apropa allò que passa ací a la gent d’ací, perquè ensenya una llengua (part de
la culpa que jo parle valencià és de Canal 9), perquè forma a professionals,
perquè és l’única manera que siga de tots i perquè nosaltres, els que
simplement la veiem, no podem pagar les errades desvergonyides dels qui no l’han
respectada ni cuidada, tal volta ni tan sols l’han sintonitzada a sa casa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Vull que RTVV es transforme sí, però que es
transforme en un ent de referència, pel seu contingut, per la seua transparència,
per la seua imparcialitat, per la seua estima a la terra, la llengua i les
persones (voten a qui voten) que l’hem vista crèixer, també els treballadors. I
precisament els qui més la critiquem, som els que més l’estimem, per això este
article no hauria d’haver sigut escrit.</span></div>
</div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-4465958006915511902011-12-29T23:19:00.000+01:002011-12-29T23:20:08.659+01:00Somriures<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="text-align: justify;">Sonarà tòpic, inclús cursi, però el meu desig
pel 2012 és somriure.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Si somrius és que alguna cosa va bé. Per
somriure no cal un euro ni un iPad. Un somriure és debades. Somriure és
saludable, contagiós i bell. No sóc científic, ni sociòleg, tampoc economista o
polític, però trobe que somriure és la fórmula social més rentable i necessària
per als ciutadans. I el procediment és el següent (a mi m’ha funcionat al
2011):</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Cada volta que veges un anunci amb el regal
perfecte per a estos Reis, tanca els ulls i pensa en algun dinar familiar, un
whats app enviat o rebut, un trajecte amb cotxe o Valenbisi, una peli o
espectacle vist, cançó escoltada o llibre llegit, un viatge fet, un dia
treballat o estudiat, un sou cobrat (per què no), un bany a la platja, un polvo
amb la teua parella, una quedada amb els amics, una discussió amb ta mare o
pare, un perdó de després, un de tants gràcies, un projecte realitzat, una
ajuda desinteresada, un Fulanito eres el millor, un tio! o tete!, un somriure d’altra
persona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Cal pensar en això que tens, no en el que desitges
tindre. Contenta’t amb el que t’envolta cada dia i compara’t, en comptes de amb
els que tenen més que tu, amb els que en tenen menys, o ni tan sols en tenen.
Segur que això ens recorda com d’afortunats som. Continuem reclamant allò
nostre que ara s’endu la crisi i demanem, demanem per als altres. Per a eixos
que viuen en altres mons encara que han nascut al meu mateix planeta. Per a que
escriure i sentir este tema no siga ja avorrit.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Creieu-me, l’any 2012 ha de ser l’any dels
somriures en milions de persones represaliades, famolenques, excloses,
maltractades, prejutjades, tristes... l’any dels somriures per haver-lo
aconseguit. </span><span lang="CA" style="font-family: Wingdings;">J</span></div>
</div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-57675389064828560722011-12-04T18:34:00.001+01:002011-12-04T18:59:16.759+01:00L'Escola de Teatre de Mislata i la política<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
L’Escola Municipal de Teatre de Mislata va
nàixer quasi a la par que jo, ara fa més de vint anys. Jo descobriria la
interpretació anys després, als tallers de teatre del col·legi, mentres l’Escola
consolidava i dinamitzava així l’activitat artística del meu poble.<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Parlaré del meu poble, concretament de la
política teatral del meu poble...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Al contrari del que alguns pensen, per a mi el
teatre també és política - i de vegades, i desgraciadament, la política també
es teatre, però del dolent. M’agrada que els actors, com a ciutadans que som, recordem
a aquells que diuen allò de “zapatero a tus zapatos” que les nostres sabates
xafen els escenaris (cada vegada menys) i també el carrer. Al remat l’Antiga
Grècia és el bressol d’estos dos conceptes: política i teatre, i tal volta no
per casualitat. Per acabar-ho d’adobar, recorde una <a href="http://www.publico.es/culturas/141085/dario-fo-intentan-que-no-pensemos" target="_blank">entrevista a Dario Fo</a> on la
cosa no pot quedar més clara. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Al meu poble, ja fa anys, el partit X presidia
l’equip de govern que fou el pare de la criatura del Concurs de Teatre Vila de
Mislata, de l’Escola Municipal de Teatre i dels tallers de teatre als col·legis
de la localitat. </span>Anys després, l’Ajuntament passava
a mans del partit Y, i en esta etapa succeirien coses com la transformació del Centre
Juvenil - on s’ubicava l’EMTM - en ambulatori, sense a priori, assignar-li una
nova ubicació a l’Escola, que acabaria finalment en un baix del barri de La Moreria.
Però la solució seria provisional. Anys després, encara amb el partit Y tallant
el abadejo, se’ns donava una bona notícia: l’Escola Municipal de Teatre tindria una nova seu, i més equipada que l’anterior. Vaig tindre el plaer
de presentar la inauguració de la que encara és la seu de l’Escola, al barri
del Quint. <i>Una de cal y otra de arena</i>, perquè en la darrera legislatura d'Y, s’anunciaven
dos poals d’aigua freda: desmantellament dels tallers públics municipals de
teatre i a última hora, abans de perdre les eleccions locals, retallada del
pressupost de l’EMTM que posava en risc la continuïtat de la mateixa. Vaig
escriure <a href="http://nelogomez.blogspot.com/2010/09/coles-sense-teatre.html" target="_blank">una carta al respecte</a> al servei d’atenció ciutadana de l’Ajuntament de
la que encara espere resposta.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBmQeaR75y-hzO_jA5h_Ey9CzPzl5FV8KaWvg7qA5OqfJofz-k4XjGf9DZXzxF_03IDKyF7Q0CkthFKcTYJPqzVf1jSASPDawDBGuX10BIcRCyMNVRwcuY_kKljPQayUCG75SO_sUeapU/s1600/inauguracio+emtm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBmQeaR75y-hzO_jA5h_Ey9CzPzl5FV8KaWvg7qA5OqfJofz-k4XjGf9DZXzxF_03IDKyF7Q0CkthFKcTYJPqzVf1jSASPDawDBGuX10BIcRCyMNVRwcuY_kKljPQayUCG75SO_sUeapU/s320/inauguracio+emtm.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">26 d'Octubre de 2007</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ara torna a governar el partir X (no, sembla
el joc l’Oca però és diu bipartidisme) i el seu equip de govern va tirar enrere
els plans de retallada dels anteriors, però a canvi ens informen que a l’actual
seu de l’Escola està prevista la creació d’una sala d’estudi depenent de la
Biblioteca Municipal, que al mateix temps ja anunciaren els altres. Per
a fer-ho es juntarà el baix del costat a l’actual seu. La placa i el
cartell amb el logo on posa Escola de Teatre es lleven i apanyat. I els alumnes
tornaran a ocupar un raconet del Centre Jove, que no els pertany, com quan va
començar tot.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">O siga, que complir una promesa electoral i
dotar amb un nou servei cultural a la ciutadania implica acabar amb l’altre. El
que ma mare coneix com vestir un Sant per desvestir-ne un altre. Però jo, que sóc
creient dels dos Sants, trobe que es poden vestir a la vegada i amb bones teles.
Per això anime a recapacitar a l’actual equip de govern, i també a tirar
endavant eixa sala d’estudi, però garantint l’espai autònom per a l’EMTM. I si
finalment, com sembla, el baix del Quint es transforma, espere que este mateix
Ajuntament, ara X, demà potser Y, aclare l’incògnita d’este problema que es diu
gestió cultural al meu poble. Jo, que ja no hi sóc xafant el parquet de l’aula,
no vull oblidar-me d’on vinc, espere que vosaltres, polítics, tampoc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Podeu unir-vos al grup de Facebook punxant <a href="http://www.facebook.com/pages/Pel-manteniment-de-la-seu-de-lEscola-Municipal-de-Teatre-de-Mislata-EMTM/300819619949321" target="_blank">este linc</a> o el que figura a la barra lateral d'este blog >>></span></div>
</div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-53806477239643128812011-11-05T14:30:00.000+01:002011-11-07T00:11:07.885+01:00La crisi de les persones<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Es parla molt de la crisi, tant que inclús ja
me la crec. El que passa és que parlen d’una crisi de números i xifres, una de
percentatges, de retallades i pressupostos, de deute i euros. Li diuen crisi
econòmica i me la crec perquè cada dia note més l’altra crisi, la social. La de
persones i ciutadans, la d’alumnes i treballadors, una d’homes i dones,
d’èssers humans. Sembla que la primera és la responsable de la segona, però no
sé si és més bé a l'inrevés.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Siga com siga trobe que la important és la
segona. El problema és l’home. La ferocitat, la poca vergonya, el no tindre
escrúpols, el no tindre cor. Ser capaç d’actuar com un dèspota totalitari,
disparant bales de sang freda contra una persona per desproveir-la del seu
treball, debilitant la família que s’amaga al darrere i ferint l'autoestima de
la que durant temps se suposa que havia de llepar el cul per una tasca que no
feia el Totpoderós. I si a això li sumem la mentida, amagant la cara que sí que
s’aguaitava per apuntar-s’hi medalles però no responsabilitats, tot adquireix
un color més malaltís. Es tracta d’una formiga que no pot lluitar contra un
elefant amb des-interessos personals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Això sí, ni el poder ni els diners donen la
felicitat. Tampoc la son, ni la tranquil·litat que t’atorga la bondat. Alguna
cosa putrefacta s’amaga sota el luxe, i a ningú enganya la brillantor de l’or
si no és merescut, almenys a mi no. Done la meua confiança abans a un xicotet
somriure humil que a la monumentalitat de les aparences maquillades. Tal volta
el propi <i>verdugo</i> acabe sent víctima d’esta
crisi social. </span></div>
</div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-27481023833895118192011-09-09T19:07:00.000+02:002011-09-13T00:15:31.625+02:00La llengua de la paella<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Resulta que sóc fill del combo lingüístic tan estés a la nostra terra format pel matrimoni amb membre valencianoparlant i castellanoparlant. El subjecte primer és ma mare, el segon mon pare: no caldrà dir que vaig ser educat en castellà, llengua que estime tant com la que estic escrivint. Malgrat això, el meu amant platònic fou el valencià, que em resultava més morbós perquè llegir-lo i sentir-lo era més difícil a ma casa, i als carrers de Mislata i València, cosa que em sobtava tenint en compte la nomenclatura d’esta llengua que em presentaven com de sèrie B, encara que tots treien pit i defensaven com de <i>valencianots</i> eren... expressant-se en la llengua de Castella. Supose que per això el primer que vaig fer fou ratllar el Laraousse de ma casa i on englobava els parlants valencians junt amb els balears, catalans o andorrans, jo afegí una nota on posava el crit al cel alhora que me les donava de filòleg, tacat de blau.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Prompte vaig entendre la vinculació que educació, política i llengua tenen. I vaig entendre també, que els vertaders <i>valencianots</i> eren aquells que de tant estimar la llengua, la parlaven. Així que en un acte de rebel·lia vaig marcar la casella de la línia en valencià a la matrícula de l’institut al mateix temps que descobria els passadissos de la dicció i la fonètica amb els lingüistes del plató.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ara que ja deia “<i>bon dia</i>” a classe i al treball, era necessari fer-ho també a casa, i una vesprada qualsevol vaig signar amb ma mare un contracte en valencià de llarga durada, al que ara intentem que s’adherisquen els meus nebots més joves. I ací és on me n’adone, i també ella, que no és tan fàcil. Que per a que un xiquet parle una llengua no són suficients els llibres o un membre de la família que s’adrece en ella. Quan vius en una societat on hi ha una llengua forta i d’altra debilitada (que no dèbil), és necessari reforçar la segona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I ací arribe a la conclusió, que el futur per un domini real del valencià no passa per un model educatiu plurilingüe populista que de primeres acontenta a qualsevol pare, que com jo, voldria que el seu fill sàpiga llegir les instruccions del vídeo en qualsevol idioma. El futur continuarà tenint una majoria de pàgines web, revistes i llibres, telediaris o capítols de Bob Esponja en castellà, com els descendents de la meua família, que malgrat portar un segell <i>made in Valencia</i> continuem dient “<i>buenos días</i>” la majoria de vegades. Per això crec que no cal preocupar-se tant per la llengua viva que viu a la capi, cal preocupar-se i mimar la germana pobra que viu a la caseta que volen enderrocar. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Quan pense que forme part d’una comunitat lingüística més gran que d’altres europees però pitjor aprofitada, o que visc en un Estat plurilingüe que no li dóna importància, o que puc estudiar igual que parle a Franckfurt però no a Madrid, o que a alguns se’ls pots exigir adreçar-se en una llengua però no a altres que aprenguen la seua, o que... que podria escriure molt, però millor és que ho diga. I m’agradaria que ho digueren també els polítics, les aules dels instituts i Universitats valencianes, les sèries i pelis estrangeres de la tele pública, el Windows....</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br />
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">M’agradaria un futur en valencià, sense debats casposos, sense tribunals de justícia, en harmonia amb el que parla la Cibeles o Obama. </span><br />
<span lang="CA"><br />
</span><br />
<span lang="CA">ACTUALITZACIÓ:</span><br />
<span lang="CA">I vés per on que hui a Cadena SER parlàven d'açò:</span></div>
</div>
<iframe (12="" 09="" 2011)'="" 25'="" frameborder="0" height="80" hora="" scrolling="no" src="http://www.cadenaser.com/widget/audio.html?file=http://sermedia-f.akamaihd.net/cadenaser/2011/09/20110912csrcsrsoc_17_Aes_LAU.mp4&vista=permantlink&audio_urlHTML5=&prog_rel=Hora-25&duracion=3516&idDinamico=20110912csrcsrsoc_17&url=/sociedad/audios/21-00-hora-25-2011/seresc/20110912csrcsrsoc_17/Aes/&titulo=Las 21:00 - " width="285"></iframe> </div>
Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-70835057480053370212011-07-24T00:22:00.003+02:002011-07-25T00:39:10.460+02:00Vull volar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
De nano estava convençut que podia volar. No es tractava del vol àgil i natural d’un
ocell, ni del mecànic i potent d’una màquina. Era un vol suau, lent i fràgil, com
el d’una bombolla de sabó que es deixa dominar pel capritx de l’aire. La
sensació que em recorda una bombolla enlairant-se deu ser pareguda al que jo
sentia quan “volava”. Era paregut a un estat de graveta zero.</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Mai no vaig poder demostrar que ho havia
aconseguit, perquè quan creia que els meus peus ja no tocaven terra i em
disposava a obrir els ulls per comprovar-ho i cridar als quatre vents que ho
havia aconseguit, eixa sensació volàtil s’esfumava.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Durant molt de temps vaig negar-me a acceptar
que la Natura no m’havia atorgat el poder de les aus i una i altra vegada m’assentava
al terra i ho intentava. Necessitava sentir eixa barreja de por i llibertat.
Prompte faré vint-i-un anys i continue anhelant eixe estat. I sí, vull
sentir-ho sense estar drogat o somiant.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">M’és igual que l’èsser humà puga viatjar entre
núvols a més de cent quilòmetres per hora en un boeing 747. No em creuré que puc
volar fins que no senta eixa experiència dels segons abans d’ejacular sense l’opressió
de cinturons de seguretat o cabines aerodinàmiques. Vull tancar els ulls i que
després del negre veja des de l’altura una maqueta en miniatura de finques, cotxes,
camps, carreteres i una inacabable mar.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Pa’ que després me diguen que “estic pardal”.
Més m’agradaria...</span></div>
</div>
</div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-4785164287789222082011-06-13T22:20:00.000+02:002011-06-13T22:20:15.259+02:00La mar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Era una d’eixes famílies de l’interior de la
Península que mai no havien vist l’horitzó del Meditarri. Els fills (ara ja pares)
cresqueren sota la calor asfixiant d’una dictadura, i si bé no coneixien l’olor
a salnitre, se sabien de memòria el de la terra seca a colp d’aixada en unes mans
que gairebé no aprengueren a escriure.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Com no tenien present, hagueren de buscar el
futur com tants altres, deixant arrere el camp, el poble i la mare (ara ja
iaia, i vídua) que mai havia vist el mar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Amb l’únic descans que et permet unes quantes
hores de son abans d’alçar-te de nou a treballar, pogueren comprar la casa on
aprendrien a caminar els seus fills. S’havien convertit en una d’eixes famílies
d’una ciutat que creixia amb somnis d’esperança d’altres territoris. Una ciutat
que veia cada dia, com eixia el sol des de la mar (ara també ells).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Xiquets escolaritzats, un cotxe, una vivenda i
fins i tot el luxe d’una segona caseta en la muntanya. Es podia dir que eren
feliços, i ara calia transmetre eixa benestar amb la vida a la dona que es va
quedar asseguda veient com joves com el seu fill deixaven el poble en silenci
per vore l’aigua salada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Calia tornar als orígens, cordar-li el cinturó
de seguretat i fer-se desenes de quilòmetres de tornada a la ciutat de la mar.
A la Malva-rosa hi havia emoció, amor, i un peus descalços que xafaven per
primera vegada una terra més fina del normal. Ja a la voreta, el fill, amb
gotes als ulls salades com l’aigua que tenien enfront li va dir: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">¿Qué madre, qué le parece?</i>. Al que ella,
desubicada, va respondre: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Es mu grande la
piscina</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><o:p><br /></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><o:p><br /></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Esta història passà realment, però és ara quan
m’he n’adone de l’emotivitat que amaga. A saber la de històries que amaga la mar i ni tan sols ens esguiten. Em sembla que m’hauré de posar a el vestit de bussejar...</span></div>
</div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-82018679982797307072011-03-23T00:12:00.000+01:002011-03-23T00:12:10.719+01:00Pensaments del dia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Crèdits de les pel·lícules, rinitis al·lèrgica,
sobaos i llet amb Nesquik, ratolí verd fosforit de El Corte Inglés, cartell fet
amb Photoshop, llonganisses amb pisto, televisió sense anuncis, gent que no sap
parlar anglés, rotllo de paper per a les mans a mode de mocador, batí de
cavaller del H&M, amic invisible, vaga de metro en falles, audiències,
traducció i adaptació d’un clàsic, inici de primavera, esternuts, mare amb
queixals fotuts, dutxa a les 7:53 del matí, polució, macroprojecte iniciat per
un govern i acabat per altre, preses falses, atur, Facebook, hospital sense
acabar, malalts amb manca de serveis, polítics amb sang freda, ràbia
continguda, parelles que se separen, paella recalfada, arròs sense acabar de
fer, somriures falsos, trucades de mòbil per fer, disputes lingüístiques,
caixes d’extintors abonyegades, cambrer amb ploma, bateria elèctrica,
tovalloletes de xiquets més barates, plurals i singulars, autocensura, picor d’ulls,
edició d’àudio amb Audacity, milers de teclejos, porc senglar, tapet de
mesa-camilla, aigua en botella, aigua descalsificada, aigua en gerra de filtre,
deures fins a tard, nebots en cursos desconeguts, ex-novios, novios, parelles a
l’ofrena, majors que viuen espai, xiquets que no son autistes, pàgina web,
papereria que tanca, Ford mondeo, tristesa?, pares morts, robatori de coure,
olor genital, francesos amb accent valencià, poble-ciutat, estirar les cames,
llençols de Bob Esponja, subtitulació de programes, son, mala llet, fam,
personatges que fan riure, polèmiques a fòrums, equipatge de ma, sms per avisar,
nafres a la boca, Nutella en lloc de Nocilla, cases de colors cridaners,
videodansa, humitat ambient, noves guerres per petroli, comoditat, fotos
eliminades, punts suspensius...</span></div>
</div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-47613266333719555872011-02-08T21:25:00.002+01:002011-02-08T21:34:44.514+01:00Rebel·lió sobre dos rodes<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Anava jo en cotxe per una avinguda de sis
carrils. Entre les decenes de feres de motor, una bici pel mig. M’era
impossible desplaçar-me a dreta o esquerra per la qual cosa he hagut de seguir
el ritme del pedaleig del meu davant, fent baixar la velocitat del meu Peugeot
i la dels conductors/es que venien darrere meu. Comencen a sonar els clàxons dels
cotxes, els accelerons d’uns i les frenades d’altres, i veig per l’espill
retrovisor que la del meu darrere comença a cridar amb ràbia dins del seu 4x4.
M’adelanta i no dubta en canalitzar la seua ira a través de les finestres
pujades que impedeixen que senta les boniques paraules que està dedicant-me.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Decidisc desplaçar-me jo també i adelantar a
la bici, i ja que vaig espaient, baixe la meua finestra i li dic amb tot el meu
respecte i una cara de bon xic que pretén fer-li entendre que empatitze amb
ella i la seua fer-ma decisió de reclamar la calçada també per a les bicis, “creo
que deberías ir por la derecha”. A la qual cosa, ella (i això és el que de
veres m’ha fotut i no l’energúmena del 4x4) em respon “No me da la gana”, apartant-me
la mirada amb una cara que il·lustrava despotisme i ràbia continguda.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Arribe a la conclusió que ja tenia: circular
amb bici per València és jugar-te la vida, o en el seu defecte, els diners. Amb
la nova normativa de l’Ajuntament queda prohibit circular per les voreres (com
també aparcar la bici al mobiliari urbà que no estiga destinat com a pàrking),
per la qual cosa s’obliga al ciclista a utilitzar la calçada, que si no disposa
de carril bici, com és el cas, obliga al ciclista a compartir camí amb vehicles
que doblen la seua velocitat. Per això entenc l’actitud de la ciclista, encara
que no els modals. I ara al que li fa ràbia és a mi.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Crec que no es pot fer un servei com el
Valenbisi (que per altra banda aplaudisc) i menjar terreny de calçada o de
vorera per fer les estacions de les que es trau benefici dels usuaris a una ciutat on queda molt de carril bici per
fer. Com tampoc es pot prohibir aparcar a una farola si no hi ha altra lloc on
fer-ho. Ni a la capital de les dos rodes Holandesa existeix una normativa tan
restrictiva.<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNC1K6ybSE8PkSFqhH2Urt-ZZ7ZjTk8o-MQCgtigh781_d_TMPtIfPMuMr8LjKe1FAbBDHX52JjNIhZG83FtRmrUPtNGYUIrKv5T90kODUHw6Fi12pH5mPOi8KZdN_krgyaY3NLSNdPhU/s1600/bici+blanca.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="141" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNC1K6ybSE8PkSFqhH2Urt-ZZ7ZjTk8o-MQCgtigh781_d_TMPtIfPMuMr8LjKe1FAbBDHX52JjNIhZG83FtRmrUPtNGYUIrKv5T90kODUHw6Fi12pH5mPOi8KZdN_krgyaY3NLSNdPhU/s200/bici+blanca.jpg" width="200" /></a><span lang="CA">I açò no és un acte de rebel·lia com el de la
dona que pedalejava pel mig del carrer. És una reclamació perquè no es
comence a fer la casa per sostre i això obligue a les persones a jugar-se la
vida en una ciutat on el nombre d’accidents amb implicació de bicicletes ha
pujat prou els últims mesos i s’ignora a les manifestacions dels diferents
col·lectius que no es cansen de demanar a l’Ajuntament de València unes grans
vies també en bici. Al remat és senzill, perquè supose que tots estarem d’acord
en què conjugar els dos tipus de vehicles al mateix espai és perillós. Tal volta també, més rentable.</span></div>
</div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-38814023854388452232011-01-08T20:20:00.002+01:002011-01-08T21:20:08.632+01:00De Nadals i famílies<div style="text-align: justify;">
Ma mare els odia i a mi m’agraden molt, i amb
els anys he descobert que és per la família.</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els Nadals són eixes dates que, supose que com
a tantes cases, ens reunim per sopar canapès de salmó i caviar (del baratet),
pollastre farcit i còctel de gambes (enguany desaparegut). M’he donat compte
que tindre familia és un luxe, i passar uns Nadals amb ella, una aventura.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per primera vegada passava la nit de Reis i
per poc el dia de Nadal sense eixe grup de persones que comparteix sang, maldecaps,
amics invisibles i menús de Nadal amb mi. Me n’anava de casa per treball, primer
a Gandia, després a Vitoria. La meua primera experiència professional al
teatre. De desitjar-ho una i altra vegada a fer-ne dos muntatges en poc més d’un
mes.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYiQ3iGd-53hdHPZYDxFmQ6ZLi3KNYNjxqQRt-owWBcuuEYye1mOgPzBWjBB5qetpbVM1Qwfq5AzJOxHrx3-W5iDnNdzExXhwRKN6_Lvmjwm1TA8XtD7xOHeoxfX0r89q6aY7wnQL1_S0/s1600/165554_180865771938005_100000437506559_554167_1729406_n+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYiQ3iGd-53hdHPZYDxFmQ6ZLi3KNYNjxqQRt-owWBcuuEYye1mOgPzBWjBB5qetpbVM1Qwfq5AzJOxHrx3-W5iDnNdzExXhwRKN6_Lvmjwm1TA8XtD7xOHeoxfX0r89q6aY7wnQL1_S0/s400/165554_180865771938005_100000437506559_554167_1729406_n+-+copia.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">De “¡Cállate!” em quede amb el treball a
contrarellotge per traure endavant un projecte amb pocs mitjans, que quan
finalment ix bé, valores encara més que si haguera sigut fàcil. També amb la
forma de fer d’altres que saben més que tu i t’ensenyen, i per descomptat amb
el viatge a una Madrid a la que l’he perdut la por i la convivència a l’estil
de Gran Hermano viscuda a Daimús.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXskjqW4DFTrMKEHI_cY7iJ-NXlpzWgH2X-yj3aeZHr_uzctheVz7syY-6xLzm8iLY0_AgSu-lKnBrfruMxzhetlvojgJ-PsPIT4GVZzrFeV3UmYtkqYsvqtg3g-CMi2fQ3OJnhaeO00s/s1600/P1170502.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXskjqW4DFTrMKEHI_cY7iJ-NXlpzWgH2X-yj3aeZHr_uzctheVz7syY-6xLzm8iLY0_AgSu-lKnBrfruMxzhetlvojgJ-PsPIT4GVZzrFeV3UmYtkqYsvqtg3g-CMi2fQ3OJnhaeO00s/s400/P1170502.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">De “Megànimals” em quede amb la grandíssima
experiència que suposa treballar per a xiquets. Actuar en eixos mitjans és
espectacular, vore milers de caretes emocionades que viuen amb tant passió el
teu treball és impressionant, fer feliç a tantes persones fent el que m’agrada...
ha sigut <i>lo</i> més bonico que he fet fins ara. I damunt he tornat a Euskadi, he aprés
a patinar i he conegut a tota una companyia de teatre.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Dels dos treballs em quede amb la confiança
depositada, amb les hores compartides amb persones a les que, després d’haver-les
conegut, sé que tornaré a trobar-me pel camí, que m’han deixat vore el seu costat
més personal, que m’han fet sentir-me a gust en estos primers passos a l’escenari.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I al remat, m'he adonat de per què no se m’han
fet estranys estos Nadals: perquè compartir-los amb estos grups de persones ha
sigut un luxe, i treballar amb ells, una aventura. Per això, he estat lluny de
casa, però igualment amb una família. </span></div>
</div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-9478534559801970982011-01-01T21:33:00.002+01:002011-01-02T17:02:53.167+01:00Megànimals<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwbgMaCkk6X5JC_UUjIEL8cuO-ePxkpdQ9Tq5dV4MQmXgvpytQDvBZ0gkwpJzR2vPEljKKkl_DWhm6Ohuef27DMhlD_SGsOPCnwITSOXK2wYa3pe0i9W2JKmUFQjEGjJgm8K879PhyphenhyphenebE/s1600/publi+meganimals.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><img border="0" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwbgMaCkk6X5JC_UUjIEL8cuO-ePxkpdQ9Tq5dV4MQmXgvpytQDvBZ0gkwpJzR2vPEljKKkl_DWhm6Ohuef27DMhlD_SGsOPCnwITSOXK2wYa3pe0i9W2JKmUFQjEGjJgm8K879PhyphenhyphenebE/s400/publi+meganimals.jpg" width="400" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #040404; font-size: 13px; line-height: 18px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="color: #040404; line-height: 18px; text-align: justify;">
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black; font-family: inherit;">Després de les
funcions de “¡Callate!”, Nelo Gómez es transformarà en un dels
bojos exploradors a la cerca de noves espècies que porten amb ells
el seu últim descobriment: els “Megànimals”.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black; font-family: inherit;">Es tracta d’un
espectacle de la companyia suecana
Maduixa Teatre, guardonada en l’última edició de Premis Teatres
de la Generalitat, i que ja va arrasar en els Premis Abril dels Arts
Escèniques Valencianes amb el seu últim muntatge. A més,
“Megànimals”, es va fer en 2009 amb el premi de millor
espectacle de carrer en este certamen.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black; font-family: inherit;">L’espectacle es
presenta en dos formats: el musical, i l’itinerant. El primer
d’ells omplirà el Poliesportiu Municipal de Mendizorrtoza de
Vitòria, mentres que la versió del carrer podrà veure’s en la
cavalcada oficial de Reis de la capital alabesa, divertint i
sorprenent un públic curiós. Ves amb compte,
de quina espècie eres tu?.</span></div>
</div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-40532847890999517552010-12-14T20:54:00.001+01:002010-12-19T23:42:22.297+01:00"¡Cállate!"<div style="text-align: justify;">
Una comèdia surrealista amb diversos personatges inmersos en situacions d'incomunicació, quotidianitat o del món de la fama. Tot això amb un fons de ball i música.</div>
<div style="text-align: justify;">
Entrades a la venda: 15 euros anticipada, 18 euros taquilla.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Diumenge 26 </b>(estrena) <b>a les 19:00 i 22:00 hores.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Dilluns 27 a les 21:00 hores.</b><br />
<b>Al Teatre del Museu Faller de Gandia.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ34UhsDTwQE0ZfTSJNNg20aQVYSrqmLe2Cy7wEVKrPATMWwih65YKVu5dkNNAvAPqy-BaCwsOSKQatSpDja0T8dtw_4DmcBswGn2st77vBwLODqAwWAhCg-n4EyscwCBWsZ4TTD_Zsxg/s1600/cartel+callate.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ34UhsDTwQE0ZfTSJNNg20aQVYSrqmLe2Cy7wEVKrPATMWwih65YKVu5dkNNAvAPqy-BaCwsOSKQatSpDja0T8dtw_4DmcBswGn2st77vBwLODqAwWAhCg-n4EyscwCBWsZ4TTD_Zsxg/s640/cartel+callate.JPG" width="464" /></a></div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-36886770044428788232010-11-13T22:49:00.000+01:002010-11-13T22:49:42.992+01:00De com cridar l'atenció i sentir-te a gust viatjant<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Isc corrent de classe. Vaig suat i amb roba de
treball. Agafe el metro carregat amb la motxilla. Baixe al Mc Donald’s de la
Plaça de Bous. Demane una CBO amb creïlles deluxe i Coca-Cola Zero per
emportar. Isc del restaurant i creue el pas de zebra que m’uneix amb l’Estació
del Nord. La capulla del Mc Donald’s, després de preguntar-me dos voltes si les
creïlles eren deluxe, ha acabat posant-me-les normals. Em dirigisc al meu
Euromed, taquicàrdic, suat, amb restes del xicotet ecosistema que hi ha a l’aula
d’interpretació, i amb perfum d’hamburguesa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Al vagó només hi som quatre. Un va amb polo de
Lacoste i cabells engominats, les altres dos amb tacons, ulleres de Dolce i
Gabanna i una d’elles amb mini-portàtil super-pijo. Jo amb la bossa de paper
amb la M gegant. Algú de tots trenca l’armonia de l’espai. Els mire als ulls,
xulo, pense “pff que les jodan, a mi me sale gratis”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Me menje el meu Mc Menú més a gust que un dels
pijos en el Corte Inglés. Quan me l’acabe, m’assabente que durant el trajecte
serveixen el dinar si vas en preferent. Dine dos vegades. Els cambrers em pregunten
si vull refresc, vi, aigua, si vull revista o diari, si vull cafè o té, si vull
còctel... només els falta servici de masatge amb final feliç. Trac el meu cuc de
peluix reposacaps multicolor fosforit. De nou me miren. Em tombe a la bartola. Connecte
els auriculars del tren. Fan un relat lèsvic. Definitivament este viatge és per
comentar.</span></div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-163242645400848771.post-62988575513824875312010-11-01T18:48:00.004+01:002010-11-01T18:59:46.594+01:00Cap de setmana d’interculturalitat culinària<div style="text-align: justify;">
Són majors de 60 anys i tenen uns prejudicis
que per molt que ho intente, no abandonen. O això pensava, perquè hui, de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">motu propio</i>, han decidit dinar en el xino.
He dut la càmera de fotos per tindre constància d’este dia, perquè no sé si és
que l’olor a flors del cementeri les ha trastocades però jure, que ma tia i ma
mare han dinant rotllet de primavera, sopa de surimi i arròs amb verdures al
wok. He deixat de banda els meus solitaris
spaguettis amb autèntica carbonara italiana i m’he baixat a dinar amb elles només
m’ha telefonat ma mare per donar-me la notícia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La cosa no acaba ahi, ahir tocava l’American
fast food de Mc Donald’s, on ma mare, sense por al colesterol i els greixos
saturats pensava repetir hui després que ahir engolira una hamburguesa amb eixe
gust i olor tan característics.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Si a tot açò li sume el meu sopar d’anit amb
sabor a Marroc i Al-Andalus del restaurant àrab, podria dir que he tingut un
cap de setmana d’interculturalitat culinària. I després de menjar, s’ha de
reposar, així que ara em toca dormir. Bona nit cuiners.</span><br />
<span lang="CA"><br /></span><br />
<span lang="CA">"<i>Internet es muy bueno para lo bueno, y muy malo para lo malo</i>". Gran frase de ma tía.</span><br />
<span lang="CA">"<i>Acaba el rotllo ixe perquè vamos....</i>". Gran frase de ma mare.</span></div>Nelohttp://www.blogger.com/profile/03505053217706206936noreply@blogger.com1