Video del dia: http://es.youtube.com/watch?v=hSeCWzvXSyY
Afortunadament la sala dels ABC Gran Turia on es projectava la peli era gran, perquè sinó mig cine hauria eixit impregnat d’eixa flaire de l’all-i-oli de les braves i el fumat del bacon amb formatge dels entrepans del Bocatta que amagarem sota la xaqueta perquè ens deixaren passar al cinema.
El Orfanato va agradar-me, i molt. Tenia moments peliculeros, els típics de qualsevol peli de cine comercial, o de americà (a lo espanyol), però "con buena picha bien se jode" que diria mon pare, hi ha molta pasta de per mig. És una molt bona producció, un thriller on es bareja la por, la intriga, l’emoció, l’amor i el suspense. Hi ha escenes en que estàs a punt de soltar una llagrimeta i de sobte et peguen un ensurt que et cagues a la butaca. Però passat l’esglai rius. En ocasions es plenava de comentaris dels murmuris de més d’un i una que havia tacat els calçotets o les braguetes.
Hi podíem trobar a Ester, que subtitulava en paraules allò que es deia a la peli, que li anem a fer si estava xarraora la xica, un dia que no ve Maria...; també hi era Andrés, que o bé contava en veu alta amb Belén Rueda o cantava en veu baixeta què sé jo; per altar banda estava jo, que tenia estava sopant com si es tractara d’un bar amb les tapetes i demés; al costat de mi Sara, que per poc no ix amb un par cardíac, i davant de nosaltres el Tros de Suro que no deixa el mòbil ni per a cagar i que es pergué un tros de peli anant a pixar.
Per a rematar una vegada en Mislata estiguérem de xerrameca i donant pel cul als veïns contant “històries de la caca” de menuts. (estic marranet hui, oi?).
[atenció vaig a escriure coses que desvetlen parts de la trama de la peli, el que avisa no és traïdor]:
Laura torna a l’antic orfenat on va créixer amb la intenció de fer-ne d’ell una residència per a nanos discapacitats. Amb ella són Carlos, el seu marit, i Simón, el fill adoptat per la parella i que té el VIH. Simón entra en un joc del que no és fàcil eixir. Coneix a uns xiquets que anteriorment visqueren a l’orfenat i moriren. Simón té contactes amb els xiquets morts i desapareix. És ací quan entra al joc Laura que fa tot el possible, fins i tot sacrificar la seua vida, per estar amb el seu fill.
Fallada de racord:
Quan Belén Rueda puja a buscar el xiquet en la festa, té el cabell perfectament arrissat, però quan baixa l'escala, el té llis i quan comença a buscar el xiquet torna a tindre'l arrissat. (més d’una voldrà un monyo així).
Curiositats:
- Belén Rueda va perdre més de huit quilos durant el rodatge.
- Dels més de 1.000 xiquets que feren el càsting per al paper de Simon, l’escogit fou el primer a qui se’l va fer la prova. (si ho arriben a saber no gasten el temps amb els altres 999).
