- Banyar-me sobaos en la llet.
- Fer el monya amb els companys.
- Prendre apunts.
- Tindre xanglot cada hora.
- Buscar música al Youtube.
- Estrenar sabates.
- Telefonar als Zara de València per canviar les sabates.
- Dinar a les cinc de la vesprada.
- Abraçar, besar i estimar.
- Obrir el Facebook.
- Retrobar-me amb una companya de l'institut.
- Odiar (un dia més) Metrovalencia.
- Donar indicacions de com arribar a un lloc.
- Enviar un sms.
- Tombar-me i “estudiar”.
- Seguir tombat amb el portàtil a la panxa.
- Menjar pomes verdes.
- Anar al lavabo.
- Inspirar-me una coreo amb “El crit” de Munch.
No crec que l'important siga el que es fa, sinó com es fa: trist, alegre, nerviós, ràpid, pausat, submís, il·lusionat, involuntari, decidit... els matiços que fan de cada acció una història, la història del dia. Una historieta de minuts, que em fa somriure o que em fot, però al remat em fa sentir a gust, perquè és la de cada dia, és meua. No necessite ni vull més.