Açò sí què és art

"los fusilamientos de la Moncloa" ¿?

Hui ha sigut un dia d’eixos que no t’importa estar a classe perquè t’ho estàs passant bé. El grup d’història de l’art hem demostrat que altra cosa no, però art, ens en sobra. Una barreja de mims i macarios representant les fotos del llibre. P era l’encarregada de fotografiar fins amb quatre mòbils a la vegada l’estampa que fèiem de “Las Meninas”, “Apolo y Dafne”, “Heràclito”...

Però després de 55 minuts de fotos, ball i alguna cosa més que ball ens hem adonat que no hi havia vingut el professor oh, my gold!. On era el Juanca – tito Feel pels amics?... doncs el Juanca de segur que estava en la cafeteria fotent-se un peaxo bocata de braves que de segur li agraden. La nostra corresponsal Sara, que li ha vist després, li ha preguntat “¿profe, por qué ho has venido?” i la resposta ha sigut “bah, se m’ha pasao’ “, com a qui se li oblida baixar el gos a passejar...

Però si història de l’art ha esta de premi, filosofia no podia quedar com a secundària de la peli. És ací on ha tingut lloc el Moment del Dia:

Classe de filo, tots i totes mirant la pissarra i el rellotge per vore quants minuts sobre les pirules de Platón queden. Uns pavoncios no paren de cridar des del carrer a un tal RRRRRRichaaaard!!!, i d’altres coses de niño malote. El professor els crida l’atenció (i se’l passen per la xufa). El nivell de furia de Rufino va pujant (no li diuen Rufino però, ei que se n’assembla?). Ángela ix a buscar una carpeta que s’ha oblidat donde Cristo perdió el gorro. I més RRRRRichaaaaard!!!. El profe, tot maxote, diu “estos mañana se enteran, bueno manyana no, ahora mismo”. I tot decidit ix de classe amb un “esperadme”, i.... 25 CADIRES DE XAFARDERS QUE ENS ALCEM CORRENTS I ENS APROPEM A LA FINESTAR PER VORE L’ESPECTACLE. José Manuel que demana guix “nano dame tiza corre, que les tiro un predusco que flipas nano”. Les farruques que s’animen. El d’informàtica que ix de l’institut a la “caza y captura”, això sí, sense èxit, perquè els amants del RRRRRichaaaaard són uns cagats que se’n van corrent. Però Paula i jo aplaudim la tasca del superhéroe i ell, comença a fer mèrits i ensenyant la seua musculatura des del carrer cap al centre, gloriós, trionfal. Laura Giménez intenta tornar al seu lloc en mig d’un “1, 2, 3, un pasito pa’ lante María” i va cap a avant, cap a arrere i cap al terra de cul i olé!. I una vegada s’ha acabat tota la festa del Richard, torna Ángela i dui: “ui, ¿pero qué ha pasado?”. Pobreta... Torna Rufino, tornem a Platon. Ara me’n vaig a teatre, recordeu que divendres 26 a les 18:00 inaugurem el nou local. I aquesta per a Sarita “Sara por qué no me has firmaodo? ” – “que no tenia interneeetttt” (així 5 vegades hui).

Video del dia: arte puro y duro