El 2007 no podia acomiadar-lo de millor manera, i sembla que el 2008 enceta bé (música de felicitat, boira rosa i purpurina per l’aire).Dit açò ens trobem davant un fet històric: ni el descobriment d’Amèrica, ni
Bé no m’agradaria no fer esment de la visita a Expojove, d’eixa visita que ens ha fet adonar-nos que hem crescut. Expojove ja no és el que era, m’enrecorde jo quan era un nano que sempre anàvem al... (parec un iaio contant batalletes). Bé, el que sí que és cert és que vam passar una bona estona. Només arribar posarem en marxa l’operació “colada” (que no bugada) i una vegada vaig fer l’obreta de teatre, amb l’actuació estelar de Laura, i estava dins començà la sessió de fotos: amb babalà, amb el logo de Punt Dos, amb un home que es colà en una foto, amb el guàrdia civil... o siga amb la moto del guàrdia civil, amb eixos dibuixos que encara no sé perquè pintarem i penjarem, amb el toro bravo i crec que amb les 1.000 persones que hi havia a Fira València.
Tenim fam: m’aprope a un xic d’Actimel i li reconec, és Raul, un animador que ha treballat per a Canal 9. Així que em faig el simpàtic i acabem amb una dotzena d’Actimels sense fer cap prova. El dinar fou amenitzat per “Caraoque Expojove: per a la teua festa més pobre”. I és que cantar, el que és cantar... però amb un “gosset calent” - com diuen en algun bar de Gandia - i els teus amics al costat tot entra millor.
A l’eixida és quan Maria diu que el tramvia encara no bé, i just abans d’acabar la frase apareix el tramvia: en sus puestos, listos, ya! i vinga a córrer, i a Maria que se l’ix la mamella, i a l’altre la sabata, i les portes que comencen a tancar-se, i nosaltres que no tiquem clar, i el revisor que ens diu “¿eh, lleváis billete?”, i les portes que es tanquen, i Dani ensenyant-li el bitllet per la finestra a l’home. I què passa quan arribem a l’estació d’Empalme?... Correcte! ens passa el mateix amb el metro. Maria i Toni ben tranquilets fumant-se un piti, el metro que arriba, Dani i jo que ens alcem, Laura que no sap molt bé si quedar-se al solet o pujar al metro, Maria i Toni vinga a dir que no és eixe, jo convençut que ha de ser eixe, nervioset li pregunte a un home que comença a contar-me al seua vida: el deixe amb la mel en la boca i li pregunte a una mitja figa de dins si és eixe metro: si n’és!. Aleshores Toni diu: “a la mierda el cigarro!” però abans que puga apargar-lo el metro comença a tancar les portes, i Dani i jo estem dins però Laura està que no està, vamso que no està. A la pobra li tanquen les portes als nasos i fruit de la seua fúria amolla: “xeeee gatooo!!” (que mala és). Moraleja: si espereu el transport esteu atents sempre, que la fuerza os acompañe.
I arribaren les 4:15 i decidí passar-me per eixe lloc que anomenen llar. Hogar, dulce hogar...
