Anava jo en cotxe per una avinguda de sis
carrils. Entre les decenes de feres de motor, una bici pel mig. M’era
impossible desplaçar-me a dreta o esquerra per la qual cosa he hagut de seguir
el ritme del pedaleig del meu davant, fent baixar la velocitat del meu Peugeot
i la dels conductors/es que venien darrere meu. Comencen a sonar els clàxons dels
cotxes, els accelerons d’uns i les frenades d’altres, i veig per l’espill
retrovisor que la del meu darrere comença a cridar amb ràbia dins del seu 4x4.
M’adelanta i no dubta en canalitzar la seua ira a través de les finestres
pujades que impedeixen que senta les boniques paraules que està dedicant-me.
Decidisc desplaçar-me jo també i adelantar a
la bici, i ja que vaig espaient, baixe la meua finestra i li dic amb tot el meu
respecte i una cara de bon xic que pretén fer-li entendre que empatitze amb
ella i la seua fer-ma decisió de reclamar la calçada també per a les bicis, “creo
que deberías ir por la derecha”. A la qual cosa, ella (i això és el que de
veres m’ha fotut i no l’energúmena del 4x4) em respon “No me da la gana”, apartant-me
la mirada amb una cara que il·lustrava despotisme i ràbia continguda.
Arribe a la conclusió que ja tenia: circular
amb bici per València és jugar-te la vida, o en el seu defecte, els diners. Amb
la nova normativa de l’Ajuntament queda prohibit circular per les voreres (com
també aparcar la bici al mobiliari urbà que no estiga destinat com a pàrking),
per la qual cosa s’obliga al ciclista a utilitzar la calçada, que si no disposa
de carril bici, com és el cas, obliga al ciclista a compartir camí amb vehicles
que doblen la seua velocitat. Per això entenc l’actitud de la ciclista, encara
que no els modals. I ara al que li fa ràbia és a mi.
Crec que no es pot fer un servei com el
Valenbisi (que per altra banda aplaudisc) i menjar terreny de calçada o de
vorera per fer les estacions de les que es trau benefici dels usuaris a una ciutat on queda molt de carril bici per
fer. Com tampoc es pot prohibir aparcar a una farola si no hi ha altra lloc on
fer-ho. Ni a la capital de les dos rodes Holandesa existeix una normativa tan
restrictiva.
I açò no és un acte de rebel·lia com el de la
dona que pedalejava pel mig del carrer. És una reclamació perquè no es
comence a fer la casa per sostre i això obligue a les persones a jugar-se la
vida en una ciutat on el nombre d’accidents amb implicació de bicicletes ha
pujat prou els últims mesos i s’ignora a les manifestacions dels diferents
col·lectius que no es cansen de demanar a l’Ajuntament de València unes grans
vies també en bici. Al remat és senzill, perquè supose que tots estarem d’acord
en què conjugar els dos tipus de vehicles al mateix espai és perillós. Tal volta també, més rentable.