Havia d’eixir guapo a la foto de l’orla...
...Una vegada dutxat em pose el meu suèter a ratlles negres i roges típic de les fotos (no sé per què però dia que el porte, dia que hi ha flashos de per mig). Arriba Sara i diu: “¡mira! que vamos iguales! :)” i efectivy wonder, es lleva la xaqueta i apareix un suèter a ratlles negres i roges.
Després d’atoxigar-la amb laca i més laca (que com ella la gasta per matar paneroles li resulta estrany que també es pose als cabells) per poder fixar el meu indomable monyo i contribuir al canvi climàtic, baixem al cotxe on ens espera el xòfer amb la Cope. I mon pare que veu que ja he pujat jo arranca i quasi se’n du a la Sari amb la porta oberta: “¡¡pero esperad que sólo está la mochila dentro!!”.
Ens estressem mútuament sobre rodes amb l’examen de llatí i pensa Sara: “sólo falta que Ester o Laura lleven su suéter de rallas negras y rojas”... Entra Laura a classe i va i portava el suèter a ratlles negres i roges. Tots tres amb la part de dalt de ratlles negres i roges, i vaquers per rematar: els bessons ratllats.
En filosofia Déu (osease padre Javi) explica mentre mitja classe estudia matemàtiques i la resta llatí: o siga que li sentia la Pérez, bé i Anabel que no es callava ni sota l’aigua, està amb Descartes que no caga la xiqueta (“tiaaa que está ahí Descartessssssss!!!”).
Em trobe amb un flipant 9 a l’examen de valen i amb una desconeguda a classe:
- Jo: “¿esa de espaldas quien es?”
(i es gira i resulta que era Llopis que també anava de boda hui).
Ens n’anem a la sessió de xaafrdeig del pati. Sona el RIIIINNNGGG que et marca que “se acabó lo que se daba” i en comptes de puajr a vore un suposat video amb Mery Bley, les mitges figues es quedem rumiant si pujar o quedar-se a posar-se guapes als vestuaris. I sí hem pujat, però això semblava la Pelu de l’institut. Només faltava el Pronto.
Entre laca, planxes i rímel, toca canviar de classe i mira tu per a on, que les meues companyes han asaborit el caràcter del profe de llatí. “Oye tú tienes un poco de mala leche no?” li diu Paula perquè no parava de manar-les que callaren (que es com demanar logaritmes a un mico, impossible). I això a Rafa li ha fet pupeta, així que quan Paula ha entrat després que jo ja hi estiguera, Rafa em diu molt baixet i amb una mirada de oiisshh qué fuerrrrrte: “xhh xhh (onomatopeia de cridar) Daniel, Daniel, esa, la rubia. Esa es la borde”.
Quasi li dóna un atac quan he parlat pel mòbil sense ser conscinet, però les meues xiques que m’estimen molt, han eixit en la meua defensa i deien coses tan boniques com “la clase sin Dani no es igual” o “no le digas eso que aquí se le quiere mucho”. Així que m’he alçat i li he plantat un bes a casacuna i Paula, per retomar la batalla amb Rafa, agarra i se’m puja al damunt d’un abraç, i després se’m recolza molt sensualment en al cadira: “Dani me encanta ponerle nerviso a este hombre.. jaja ¡es que disfruto siendo mala!”.
Més laca i maquilatge. Desenes de fotos al holl de l’institut en un inesperat atac d’amor cap als professors/es. Arriba el moment de fer-se la foto per la qual moltes no han dormit. I després d’esperar hores... se sent un: “¡¡perfecto, sí, que bien sales, perfectoooo!!” i “¡sigueinte!”. Total que el tio anava tan follat que a la que em dispara a mi la foto ni me n’asabente i després he vist al faveta de ratlles negres i roges que estic fet, amb una cara de presidiari i gest seriós, però amb una mirada que matava (jolín què guapo sóc xe, gràcies).
Moment del dia:
Reimer se situa per retratar-se i com el fotògraf va més ràpid que l’AVE li dispara la foto just quan el xaval anava a preguntar, amb la boca oberta i el dit alçat:
- Fotògraf-exprés: Perfecto!, sales muy bien eh!
- Rei (amb el seu accent bolivià que a mi m’ix cubà i flipant de com fem les fotos ací): Pero no hombrehh, que salí con el dedo acá.
Foto1: “a ratlles negres i roges” by Rafa el mala llet (però amb bon café). Foto2: Molí de les perruqueries.
PD: Sara ha eixit amb els ulls oberts.
Entre laca, planxes i rímel, toca canviar de classe i mira tu per a on, que les meues companyes han asaborit el caràcter del profe de llatí. “Oye tú tienes un poco de mala leche no?” li diu Paula perquè no parava de manar-les que callaren (que es com demanar logaritmes a un mico, impossible). I això a Rafa li ha fet pupeta, així que quan Paula ha entrat després que jo ja hi estiguera, Rafa em diu molt baixet i amb una mirada de oiisshh qué fuerrrrrte: “xhh xhh (onomatopeia de cridar) Daniel, Daniel, esa, la rubia. Esa es la borde”.
