Més mojito per favor

Ingredients: ron, llima, herbasana i una miqueta de sucre.

Acompanyament: música, casa lliure i amics.

Mode de preparació: una vegada els nostres pares se n’han anat de casa, telefonem als nostres amics i amigues. Després comprem la beguda al Mercadona amb el nostre Carnet Jove i finalment afegim música, bailoteo, palpades de cul, besos als mugrons, coll, orelles i boca. Ho cuinen tot amb moltes ganes de festa fins les 4 de la matinada i finalment acabem dormint al sofà sense camisa i en bragues per a reposar el barrejat. Al matí següent ens alcem amb un “nano levantaos ya joer” i prenem altre mojito o en el seu defecte un Cholec amb tiramissú del restaurant on curra el nostre friend. Si després de la nit de farra no hi ha represàlies és que la recepta ha eixit de putíssi** mare.

tancat per vacances

Ca’ Nelo no tanca per vacances, el que passa és que el jefe porta una agenda molt apretada - tan apretada que no caben ni els noms dels mesos (rises). En vista dels nombrosos atacs d’histèria, ansietat i atracons a gelats de xocolate provocats per l’espera d’una nova actualització, he decidit posar-vos al dia de my life.

Fa unes setmanes els cabets calents dels meus amics conspiraren el pla “Aniversari Nelo”, i així fou com fa uns dies vaig trobar-me ficat dins un cotxe amb els ulls envenats i acaba al meu xalet de Vilamarxant en mig de tota una festa d’aniversari d’allò més original. Regalets, pizzes, bany nocturns, excursió nocturna (cague nocturn), calimotxo per ací, porret per allà, Laura va pet, Toni també, Maria s’apunta, Pere els anima, New els observa, Ester que va de cap a al piscina, Nelo s’espanta, les sis del matí i els nenes xarrant, les tres del mig dia i els nenes dormint... 18 anys...

I estos dies també, es prepara “Singles”, la nova sit-com de Canal 9 Amb que esperem animar-vos les nits de la pròxima temporada. Singles retrata la vida, pensaments, gustos i sentiments d'uns “ja no tan jóvens” que van créixer a l'abric de la movida, escoltant Michael Jackson, fent el cub de Rubik, vibrant amb el 12 a 1 a Malta o veient sèries com Verano azul, V o Fama… i un dels personatges és el jove, boig, inmadur i aprenent de rocker Maxi, a qui jo interprete. I ja no dic més.

Com de segur que no em passe per ací en uns dies, espere que continueu gaudint de l’estiu. Au cacaus!.

Fotos: l’equip del cumpleanyer i de Singles respectivament.

casualitats?

Ràdio + curtmetratge + sèrie de televisió + companyia de teatre + vídeo de l’institut + matrícula universitària ÷ juliol i agost = estiu sense vacances. No he parat de fer coses des de Juny, i a un ritme trepidant. “Salut, amor, diners i treball” se sol demanar cada any nou o als brindis. Jo podria dir que no em falta de cap, però em falten diners i em sobra treball. Això sí, ben content que estic amb tots els projectes que porte. Molt prompte us donaré notícies del rodatge de la tele-comèdia per a Canal 9, de l’esperada estrena de “Marxa Enrere” i dels primer pasos de “Teatre...vees” amb l’obra “Cuando el VHS acabó con el Vetamax”.

Però volia parlar del cas “la cara de Massarojos”, al que veieu en la foto de hui (podeu clicar damunt d'ella per vore-la en gran). Resulta que ahir després d’un agradable sopar teatrer en la gran casa de la original Teresa, casa que s’ubica al costat del cementeri de Massarojos amb l’única companyia d’altra llar abandonada i de la foscor del camí sense exida i el barranc on es troba, vaig disparar una foto per tancar la nit. Una foto on ixen dos companys, els llums del cotxe del “Johan” i els pantalons de l’abans nomenada Teresa. Doncs bé, damunt d’eixos pantalons no apareix la silueta de la dona en sí, sino una cara semblant a les màsqueres d’alguna tribu africana que pel seu tamany fan desproporcionat un cos humà normal com hauria de ser el de Tere. El que començà com una broma va acabar amb una de les nits que més por ha passat. Les 2:00 del matí, una misteriosa cara en una imatge de la meua càmera de fotos i un trajecte de tornada a Mislata amb Fanny i les seues aterridores històries. I per a donar-li més “cangueli” al tema, hui, a la ràdio, em trobe a una xiqueta que m’ha dit “tu te llamas Lucifer”, em toca el número 13 en una de les preguntes del programa i el meu ordinador es queda penjat just quan ha eixit la famosa fot en la pantalla per a tractar-la. Ni en Cuarto Milenio passen coses com estes.

Feliç i trepidant estiu.

PD: el 27 de Juliol és el meu cumple, si no penseu regalarme res o ni tan sols un sms, almenys deixeu-me un comentari/felicitació.