dijous, 14 de febrer del 2008

San Rintintín

Alça’t, ves a classe, torna a casa i estudia per a tornar-te a alçar, anar a classe, tornar a estudiar...

Bé, abans de tot dir-vos: feliç dia del Corte Inglés!!! (Frase del dia), això és màrqueting i no el 2x1 del Mercadona. Jo com a bon valencianet m’esperaré a Sant Dionís.

Llatí: 5’5 points. It’s patetic, però no passa res perquè com bé diu Sara: "mañana es fin de semana". Total pa’ que després este home diga que li posem verd tan sols per comentar que els seus exàmens duren massa (4 horetes només…).

Moment del dia: la d’anglés mana uns exercicis i comença el guirigall. Alguns i algunes són els que votaran enguany per primera vegada i la política està tenint lloc a les converses de classe. José Manuel diu que vol fer un debat entre “rojos y fachones” (em senyala a mi i a JR respectivament). Per altra banda la Raich diu que es caga en tots. Paula també s’uneix al temeta i diu que està d’acord amb el tito Rajoy amb que no vol que li obliguen a estudiar en valencià (sorprenent quan estàs en un segon de batxillerat on només donem dos assignatures en esta llengua – una d’elles valencià que no és lògixc que s’impartisca en suagili). El cas és que jo li pregunte el Joserra:

- Jo: Pero a ver JR, defínete va.. - JM (que respon per l'altre): jeje, pues nano este es de ideología nazista falangista pero no practicante. - Jo (XD): a claro, tu crees pero no vas a los míttings. - JR: noh, yo soy de centro-derecha... (rotllo Rajoy quan sembla que banye el pa en la sopeta). - Loles: yeeeh que por culpa vuestra no acabaremos esto...

I al pati ens hem assabentat gràcies a unes enquestes molt confidencials (guinye l’ull) de la vida confidencial (torne a guinyar l’ull) de certes persoens confidencials (em quede cec).

I per no acomiadar-me sense dedicar-li un gag a història de l’art, escriuré eixe famós... Gioto (pronunciat Shlliotoh!!). Vinga que tinc ganetes de fer un altre examen de latinus i després anar-me’n a enregistrar la veu per a un spot (no home, del Corte Inglés no).

dissabte, 9 de febrer del 2008

Copiar i apegar

Video del dia: "Saps què és un bot útil?" M'ha cridat l'atenció tant el video com el bloc sota ell enllaçat. És una campanya com la que Movistar va fer quan el canvi de logo amb la M que eixia fins en la sopa. Interessant... Més info en: http://fesunbotutil.blogspot.com/
(...)
I per què redactar el mateix podent copiar i apegar? Tret de: http://www.fotolog.com/lostinthecloud/43968694 [...] Solo dani me recibe por las mañanas en pijama, bata, y manta por encima y me suelta: miralá, que mal que vas con tu bufanda de gitanaka tia... ¬¬ y su madre: va, que ja son i vint, i pasen.. el: mama no me estreses que son i 19... yo mientras quitando pelusillas a mi bufanda jajaja
[...] Aunque claro.. ahora lo pienso mejor...y...¿os lo mereceis? [...] Una persona, que dice ser de mis mejores amigos, y me critica en su diario y justo debajo escribes cosas de las moreeeeNaaaaSH* ¿merece estar aquiiiiiii? [...] POs siii...xk me rio mucho con ellos.. y me ayudan mucho ^^ y yo los intento ayudar en lo que puedo!! [...]Momento del día (pa' que veieu que no sóc l'únic que copia coses): Anabel escribe en su comentario de texto: Como la Carmele esa, q yo no sé que hace en la isla, o el Joselito (que yo no digo que no pueda conseguirlo!), pero dime tu que pinta ahí... Bon cap de setmana. PD: Gràcies pels ànims Jose Carlos!. ;)

dimecres, 6 de febrer del 2008

+ Racisme

A. Vila ho ha deixat ben clar en un comentari de l'entrada d'ahir d'este blog. No vull brega, no vull allargar esta història per fer-los gaudir però... Estan posant-me negre, i no sé si esta expressió és la més adient per a estos casos. Hui de nou ha succeït una cosa semblant. Durant l’esplai havia vist a eixe cap de suro que ahir va enfrontar-se a mi. Sé que m’ha vist, però igual que jo no li he dit res, ell tampoc a mi. Anava sol i ha callat. Diferent a estat la situació al final del descans. Avui anava de xarreta amb Laura i ens disposàvem a entrar quan m’ha paregut sentir un “¡payaso!”. He escoltat millor i s’ha produït un segon intent de fer-me rabiar com ahir i posar-me calentet. “¡Payaso!”. Ara sí s’ha sentit clar. “El que defiende a la negra (rialles)”. Els he mirat amb una cara de fàstic, amb una cara més lletja que la seua forma d’actuar: fer-se el xulo amb la colleta però mantindre les distàncies en la soledat. Què valents!. Hui no li punxaven a la xiqueta, o almenys no ho he vist. El que està clar és que no hi haurà tercera vegada. Al professor de història de l’art encara el feia més ràbia que a mi. També al d’informàtica. Sempre confiem en els professors/es però el ben cert és que segons m’han comentat, una vegada que estos sers amb menys coneixement que una merda de paper li feren la punyeta a uns xiquets menors que ells, dos dels professors de guàrdia que hi havia i que contemplaren millor o pitjor la situació, NO HI FEREN RES. Sé que hi ha professors i professores que de vegades senten més por que els mateixos xiquets que són assaltats, i ho comprenc tenint en compte que esta gentola repetidora té la complexió d’un adult malgrat estant encara en tercer d’ESO, però algú ha de plantar cara com es deu, i jo no arribe a eixe punt. Demà sabré si encara tenen ganes de fotre, i si és així, sé que compte amb els suport de “los jefes”.