divendres, 9 de gener del 2009

Em diuen Hivern

Ja ha passat: l’estrés per comprar els regals, les sobres del pollastre de Nadal, les sobredosis de polvorons, els ingressos per entravessar-se amb el raim de les campanades, les baralles per agafar més caramels del rei pintat de negre de la cavalcada... ara ens queden eixos mitxelíns del record i tot un més de gener per a passar-les canutes, hou, hou, hou...
Foto: homo nocheviejis perellonis. Què seria d’un hivern sense carreteres tallades per la neu, sense Rússia i Ucraïna fent-se la punyeta pel gas, sense una epidèmia de grip, o sense hores i hores d’anar al bany per culpa de la colitis que tinc? Doncs seria un hivern de puta mare! M’acabe d’enterar que se suspén el rodatge que tenia a Barna per culpa de la pluja i el fred, ara no tinc excusa per no presentar els deures que havia d’haver fet estos Nadals... Espere que tingueu un bon cap de setmana, amb neu o sense ella, amb 40 de febre i un llit acollidor, amb vòmits, amb caqueta, amb pelis cutres per a després de dinar, amb medicament, amb la cale a tota pastilla... si és que l’hivern pot ser collonut. Feliç tornada a la rutina!.

dimecres, 24 de desembre del 2008

Punt i final

Foto: el plató que no m’imagine buit.

Esta setmana s’emetia l’últim capítol de “Singles”. M’he decidit a tornar a parlar-ne gràcies a Psique, una seguidora que a creat un blog on mostra el seu suport i promoció de la sèrie (bé per això i perquè portava mes i mig sense actualitzar este “diari”, no anem a enganyar-nos). Ma que hi ha gent rebonica eh?. Dons l’entrada de hui va per tu bloguera, per tu i pel meus companys de rodatge amb els que he aprés, m’he divertit i m’he fet una miqueta més major.

I és que no m’oblide de vosaltres eh?, però des que finalitzaren les jornades de gravació he aprofitat per centrar-me en els estudis com a alumne aplicat que vull ser i en un nou rodatge, el de “Ja hi som tots!” (però d’això ja parlaré altre dia). Hui aprofite per agraïr-vos el recolzament i les ganes que m’heu donat de continuar obrint-me camí en este mundillo i de pas felicitar-vos “estas fechas tan señaladas”.

Per vosaltres xics, per TOT l’equip de Singles, en especial als compis actors i a Maxi, que tan m’ha en ensenyat. Com no, a direcció, a producció, als càmeres, a atrezzo, a vestuari, a maquillatge/perruqueria, a guió, a so, a postproducció, als elèctrics, a figuració, a premsa, a neteja, a Nadie Es Perfecto, als compis d’Indigomedia, al personal del Restaurant Neco, a la gateta que rondava pel carrer dels estudis, a la meua família, a Pere, al meu hamster, a la poqueta però bona audiència, com Psique, que cada dilluns heu sintonitzat Canal 9 per vore’ns.

I pare ja que vaig a deixar el teclat empapat de llàgrimes. Espere que us unfleu a gambes, que rebenteu de torrons, que us porten moltes cosetes els Reis i com no, que tornem a coincidir en altre projecte. FINS DEMÀ FAMÍLIA.

dissabte, 15 de novembre del 2008

Estem fins els nassos

Tenia ganes, eh. Tenia ganes de protestar per haver d'estar donant classes en barracons, amb fred, amb goteres, amb humitat, amb panderoles i sense calefacció, sense material, sense insonorització, sense seguretat.
Ahir els i les estudiants de la ESAD, el conservatori de música i el de dansa ens concentrarem a les portes del Paraninf de la Universitat Politècnica (per no tindre, no tenim ni un saló d'actes, ni un trist teatre) per rebre al conseller d'educació, el senyor Fontdemora. Però, aihs, resulta que no ens volgué vore. Nosaltres que l'esperavem amb música, amb balls, amb actuacions improvisades, en definitiva AMB ART. Perquè aules en condicions no tindrem però art, art ens sobra. Llàstima que no el pugam desenvolupar en condicions.
A l'estil clown, portant nassos (just el que ens toquen) verds i encapçalats per la pancarta "Estem fins els nassos" i "Ser o no ser, en el barracó està el dilema" els 24 futurs actors i actrius de tot el País Valencià posarem verd (el color de l'esperança, que també tenim) a l'administració.
Ara ens queda esperar, mentres continuarem estudiant amb la mateixa il·lussió i esforç als barracons de la vergonya, perquè en barracons o no, som el futur del teatre.
+ info de la protesta a Levante-emv.