el sufrimiento de ser joven

Passat ja l’examen d’història de l’art – un d’eixos que et fas caca de només pensar-hi i que et desmoralitza tant que decideixes passar d’estudiar recurint a la mateixa excusa de sempre: “és que sóc jove i he de viure la vida que són quatre dies, i si dos els dedique a estudiar i un a dormir amb la ressaca, no l’aprofite” - torne a actualitzar.

El títol del bloc d’avui és el mateix que el d’un text de castellà que ens recolza als adolescents, perquè anar de botelló, fumar porros, gastar-se la pasta del papis en gasofa per al moto, parlar "el cheli" (una jerga que segons al profe és nostra) i passar hores front al msn també té el seu mèrit, o no?.

Aquestes línies van dedicades íntegrament a les vivències viscudes (quina expressió) de classe de hui dijous: Enceta la jornada amb Història d’Espanya: Honorat (que hui no venia xarrador, hem aconseguit dos paràgrafs sencers!!!): - (…) todavía hay partidos carlitas pero esos son como los que coleccionan sellos filatélicos de las Bahamas (…) el carlismo es: “¿qué es lo más casposo?, pues nosotros con la caspa”(…) y a mi no me gustan los Mc Donal’s y no soy Otegui. (si algun estudiant de segon de batxillerat és capaç d’entendre el tema 8 del llibre amb estes explicacions, que em telefone al mòbil plis).

Castellà: jo no sé si era per l’olor a caldo d’Avecrem que fa l’aula, però Amparo tenia un riure paregut al de quan vas contentet que no m’acabava de convèncer... no ens diu que els de lletres som “unos pedantes” ??????

Informàtica: “2 girls 1 cup” eixe és el fastigós vídeo que s’ha reproduït en plena classe. Si cap persona té un estòmac tan dur com per vore AÇÒ, que telefone a Rita Barberà perquè li facen una estàtua commemorativa pel seu aguant estomacal.

Anglés: examen (però no dels que et fas caca) i de fons el soroll del tiquitiqui de golpejar la cama contra la cadira del nou, que no para. Jo preguntant-li a Laura què significava “few” però no entre badalls com als exàmens de llatí no, a “grito pelao señora!” i la pobra xica s’ha espantat. S’ha enterat de la resposta fins la Sara que estava dos cadires més lluny. La teacher (dic teacher perquè com cada dia li pose un nom a la pobra, hui n’era Núria) es feia la sorda em sembla...

Història de l’art: “el professor que volia ser cantant III”. Anabel (il·lusioanda): Os canto el himno de Italia?, es que me lo sé por valentino Rossi! Tots/es: vinga tira-li! (no hem dit això però queda bé eh) Anabelus: ti ti tiritii ti ti tiriiiti… Jo: ¿Anabel esa no es la música de qué Apostamos? Tots rememorant la música del mític programa i Reimer amb el tiquitiqui de golpejar la cama contra la cadira. (…) El profesor explicant la Basílica de Santa Sofia de Constantinoble… Jo (que li trobava un paregut i no savia a què): claro! es como el edificio del Bonaire! Laura: No, eso se parece al Pilar de Zaragoza!!! Carlos (desmoralitzat): luego esto se lo cuento a mis amigos y no se lo creen! Y yo quería ser cantante... snif snif...

Llatí: L’eterna traducció. Rafa: sabéis lo que me ha pasado?, bueno es que me da verguenza... Tots/es: uiii cuenta cuenta profe. Rafa: pues que resulta que hoy me notaba algo que me apretaa en el pantalón y es que me he traido esto a clase... Es fica la mà dins de la butxaca i trau.... el telèfon innalàmbric de sa casa!, tots pixant-nos de riure Rafa (en resposta a la meua pregunta): (...) a pues sí, voy a llamar al 010 a ver si tiene cobertura.

Hora de dinar i avui també a la cafeteria de l’institut, estem xuplant-nos més hores extres que Pedro Picapiedra. I ací té lloc la Frase del Dia:

Loles i Raich dinant i a cada cullerada que li clavaven a l’amanida o els tallarins deien: “uiiii esto está mu técnico eh tia” si és que ara cal tindre estudis fins per a menjar-te els rotllets de primavera...

I una magnífica classe de geografia és el que teníem de postre: Tota la classe (12 xiques i jo) intentant-li sostraure al professor alguna pregunteta de l’examen entres les cares de Raich, Alabarta i altres, que pareixien la niña del exorcista amb son, i res eh, que el tio no queia, així que he optat per: Jo (amb somriure de pillastre): va Rafa, que t’ho paguem en carns! (clar, jo em referia a elles, que de la nit al dia he transformat les meues companyes en prostitutes per aconseguir l’examen). Rafa: no, no,això m’ho pagues tu!!!! Tots/es: o.O hahahahahahah, jo roig per ser tan boques. Rafa: (...) tu no sabes lo que a mi me gusta... (...) con ellas me iba a poenr tibio sabes? Els deciveris de les rialles es disparen.

Però eixe “me lo pagas tu y tú no sabes lo que me gusta...” junt amb el “el otro dia estaba yo con el padre de mi novi@ (no va quedar-ne clar)” ens ha fet sospitar a més d’un sobre l’orientació sexual del professor... A l’eixida, estàvem parlant de l’Operació Destape Gay a “grito pelao senyora” que és com ens agrada a nosaltres tractar els temes... i en això que ix ell per la porta!

Silenci incòmode, riure interior.

Facen les seues apostes! i voteu en l’enquesta, i comenteu l’entrad de hui i.. compreu-me loteria, i.... seu feliços!