per fi divendres!

Video del dia (passat): de nou el PP marejant la perdiu, i el PSOE que entra al joc. José María Aznar: “los que idearon estos atentados no están ni en desiertos remotos ni en montañas lejanas. Lo dije entonces y lo repito ahora, sean quienes sean". i tan a gustet que es queda l'home!

Com cada matí, anant amb cotxe de camí a eixe lloc on 28 hormones amb cames passem 6 hores veient desfilar per davant de nosaltres a professors i professores mentre fem com si escoltarem, mon pare anava sentint al Giménez de los Santos, que hui amb la visita del Rei sembla que havia deixat una mica de banda les crítiques contra la sentència del 11-M. Però de segur que dilluns la Cope torna al monòleg, dic a la programació normal (normal?).

Nosaltres, a classe també tinguérem tema amb la sentència del 11-M, millor dit amb el vídeo que els socialistes han fet per recordar-li als del PP totes les barrabassades que digueren i diuen sobre el tema. Ara, que a la colla de Rajoy li ha faltat temps per traure un document per contraatacar...

Jo he vist el vídeo i sembla que en qualsevol moment vaja a eixir la Mercedes Milà tota farruca rotllo reportatge peliculero de Telecinco.

Fou ahir dijous, en la revista del mitjans, que li tocà a la Llopis., que s’oblidà del tema del vídeo de tant de parlar de l’anguila gegant de l’Albufera, lògic. El cas és que va ser la profe qui comentà la notícia, i inmediatament la nova incorporació del grup, JR, es mostrà interessat pel tema, recordem diàlegs?:

Amparo: tenemos a nuestro Analista Político (alguna gent me mirà a mi haha, fins i tot pensí que es referia a mi perquè JR estava assegut al costat meu) que os va a contar en qué consiste este video… JR: (…) y tanto que decíam los del PSOE de “vamos a olvidar el pasado y miremos al futuro”, son ellos los que sacan ahora temas del pasado con el video (…). El xaval continuà un discurs amb una postura diferent a la meua; de la meua, de la justícia, del Govern, fins de la professora, que amb el somriure que la caracteritza amollà un: Amparo: tu eres un manipulador! jajaja me va a encantar trabajar contigo para ver como manipulas en los comentarios de texto los artículos de prensa. JR: ui no, pero es que no puedo entender como… S’uneix a la conversa Alabarta, que no dubta en tallar al que no entenia un puzzle de dos peces (Iraq = 11M). Alabarta: PUES LO ENTIENDES!! Silènci, i jo descollonant-me per dins. JR: pero si es que de todas formas Aznar ya no es presidente del Govierno... Alabarta: buah, pero quien es facha es facha, da igual que no... La professora per altra banda: Amparo: te recuerdo que cuando Felipe González sale por la tele, los del PP ponen sus declaraciones en la boca del PSOE o del Gobierno, y él ahora sólo es el “ex” (somriure). Jo passe de ficar-me, el xaval continua defenent a PPepito Aznar.

Faig de nou flash back, per recordar una d’eixes frases que ningú no replica perquè ha estat dita per un professror/a. Es tracta del nou (profe), un tio que ben bé podria treballar a Gurú, en comptes que de profe de geografia, i no per què la seua especialitat siga ballar al pòdium (o sí, qui sap), sinó perquè sembla un segurata que en qualsevol moment es posa les ulleres de sol y el pinganillo i et diu que no pots passar amb esportives. És un armari que a sigut el tema de conversa de la setmana “has visto al buenorro de geografía?” i les figues fent palmes... la frase cal emmarcar-la dins del context del relleu de la Península Ibèrica:

Frase del dia (passat):

Rafa (geo): (...) del relieve encontramos el Sistema Ibérico, Sierra Nevada, el Calderón... (Sííí... i la Serralada de Mestalla, les Muntanyes Camp Nou... no seria Calderona?)

I no podia anar-me’n al dentista sense relatar el moment del dia:

Moment del dia:

Al corredor, esperant l’arribada de Honorat (que s’enrrotlla més que jo al bloc). Hi estàvem alguns de classe i si ahir tocava accent de gitana, hui n’era andalús, i no podien faltar les palmes, així que ens hem posat a pegá unas palmas quillo:

tots: trac trac, traca trá, (el soroll de les palmes) Jo: yo me voy pa’ Sevilla, (traca trá) yo me voy pa’ Sevilla, (traca trá, de nou), yo me voy pa’ Sevilla , que es una maravilla! tots: oléééé jajaja Jo: yo me voy pa’ Sevilla (traca trá), yo em voy pa’ Sevilla y a la Alabarta le veo lah bragah amarillah. tots: olé y olé jajaja i vinga jjajaja, i més JAJAJAJAJA i en això que ix el Juan Rodilla (de plàstica), pillada bona! i sembla que no l’ha agradat el flamenquito!. Jo no sé si seriem tan ràpids a anar-nos-en d’un lloc en cas d’ncendi, però no hem tardat més de 10 segons en entrar a classe descollonant-nos, i la pobre Laura Moya s’ha menjat el marró!. Entra el Juanro a classe nostra i li diu que isca, tots/es callats.... la xica ix. Silenci. Rialles de 150 decivelios d’eixos: jajajajaja!!!!. Però al remat no ha esta res,que sinó jo hauria eixit a defendre a la meua Laura jolín. I ara me’n vaig a que vegen la meua bonica boca de metall. Xau Xau Xauuuuuu.