Gambes cremades

A vint-i-cinc de desembre fum fum fuuuuuuuuuummmm!!!!!! que a ma mare se li estan cremat les gambes!!!.

Uf, quin esglai, ja se n’han anat els de l’ambulància (amb les gambes i els torrons i uns tangues rojos).

És Nadal, eixe dia tan... és un dia de... perquè a diferència dels altres dies... és Nadal. Per ma casa no ha passat el Pare Noel, però per ma vida tal volta. Ara començarà un dinar amb familiars i veu alta i espere que no hi haja política de per mig, perquè és Nadal i a diferència dels altres dies de l’any... és Nadal.

Diumenge vesprada-nit vaig passar-m’ho molt bé, tenim un fotògraf dins i no ho sabem, de segur que amb gambes cremades ix. Encara podria haver estat millor però ser bobo és més difícil del que sembla, però estes coses van per al diari personal no per al Ca’ Nelo.

Anit un dels sopars més cutre-luxe de Nadal, i de nou demostrí ser bobo (productores del PV si necessiteu un bobo no ho dubteu). Això sí, vaig seguir el discurs del Juanca, a qui per cert, se li escapà un “pa’ que” o un “para que” que semblava eixit de la boca d’un obrer en comptes de la del Rei (amb molt de respecte per als que féren la casa on visc). I què dir d’eixe programa especial de la tele titulat “Nit de Nadal” de Canal 9, que podria anomenar-se “Nochebuena Andaluza”, perquè tenia de valencià el que tinc jo de Pare Noel.

I a hores d’ara estareu menjant gambetes i demés (espere que no cremades), només dir-vos: BON NADAL I BON ANY.