Hallowen en ple Gener

Què? Us heu portat bé, o sou un dimonis fills de Satanàs? (ai, queda massa fort, no?).

Avui venen, avui entraran a casa, et deixaran un par de calcetins i calçotets, es menjaran els polvorons i la copeta de mistela, i se n’aniran ben bufats amb els camells (els cosins dels dromedaris, no penseu mal). I què fa la policia a banda de deixar sense cotxe a Vicente? Reeeessss, a clar, com són uns iaios no se’ls pot llevar punts del carnet i empresonar-los, i damunt circulen sense papers segur, perquè “el lejano Oriente” d’on vénen que jo sàpiga no forma part de la Unió Europea. Molt bé, fantàstic, què estem ensenyant als xiquets i xiquetes?. El futur de la nostra societat són carrers plens de trineus amb homes i dones vestits de roig, unflats d’hamburgueses per posar-se grosos com el Pare Noel, i de homes i dones vestits amb el vestit amb la indumentària del Betlem humà, i tots conduint pels carrers borratxos, muntats en animal del zoo, que els hauran furtat clar, i les forces de seguretat aniran vestides com els ninotets de policia de Playmobil, i les ejecutives de la zona de Colom de València com les Barbie Princesa, i la gent no anirà als poliesportius perquè jugarà en el menjador de sa casa a la Wii, i ahhhhhhhhrrrggggggggggg

Aish, quin malson acabe de tindre. Què vaig fer ahir quan per fi toquí ma casa?: doncs vaig berenar el dinar (a les set de la vesprada menjant mandonguilles amb creïlles) i sí senyors, vaig començar a fer deures, ara que falten unes hores per reprendre el curs, m’agrada el risc de deixar-m’ho tot per última hora (somriure cregut). I de postre cine.

“Halloween, el origen”, l’origen, el que és l’origen no sé on està, però la pel·lícula em feia riure en comptes de por. Arribem amb l’hora en el cul (per no trencar tradicions), i una hem marejat a la taquillera, els nens tenen fam i entrem al supermercat a comprar tota classe de greixos en un temps rècord. Falten 2 minuts perquè comence el film, Toni, Ester i jo estem ja a la cua i la Louarra ens telefona dient que vol Aquarius, queden 30 segons perquè coemnce la peli, Ester semblña que ha anat a fabricar el Aquarius, Toni i jo no podem avençar en la cua, em duc per mig a un carret de bebé, puje al cine, isc i puge als cines a l’estil de policia que persegueix al caco, pixe, entre amb Laura i Dani amb la pel·lícula començada ja. Al poc de temsp dsentim un “Laura?... dónde estáis? shhhhh”. Estem a 5 emtres d’ells, fent-lso senyals en mode silènci, jo calicant els dits, Laura que s’anima a ballar una sardana, la película que continua, els de darrere nsotre que no veuen i estos faves que no ens localitzen. I aleshores, se sent un “que estamos aquí coño!”. Fritos Barbacoa, rossetes dolces, Pelotazos, Pringles, un còctel molotov per a l’estòmac vaja, però ben bo que m’està.

La peli va d’un xiquet que sembla una xiqueta (no, no és Amor de GH) i que conviu amb una mare que és una caraputa i un tio que li diu marica. Normal que al pobre li done per matar. Total que mata a un, mata a l’altre, mata a l’altre i a l’altre, i l’altra, i a l’altra que està al costat de l’altre... i de vegades els agafa els cadàvers com si fora una manteta com la del xiquet eixe del dibuixos de Snnopy, això sí, sempre amb uan màscara ben xula que s’ha currat amb el pac de “crea tu màscara con Manualidades marca La Cabra”. I el tio menda porta unes grenyes... que clar, quan se posa la màscara i no li veus el monyo Laura es pensa que se l’ha tallat. Total que ENTRE TODOS LA MATARON Y ELLA SOLA SE MURIÓ (by Dafne Creations). Eixa és la Frase del dia.

Foto: Niñ@s Quebaberos.

I aprofitant que podria haver anat a casa... no ho vaig fer. I me n’aní amb els culegas a Ca’ Neco*. Això sí, abans passarem pel quebab, i com ens agrada marejar, ens és igual que siga la taquillera del ABC o els moros, i els va tocar als moros (el pròxim pots ser tu!). I la nit acabà en casa de Maria amb una taula plena de quebabs, un ordiandor amb 10 converses de tios babosos que es pensem que som una tia buenorra i un menjador amb una tela de fum provinent de les xemeneies humanes que estem fets. Prggr me cago.

PD: espere que la Família Fernández que anirà de patges en la cavalcada, s’enrecorden de mi. PD2: Visca Melcior!. PD3: Visca Gaspar!. PD4: Visca Ba a Saltar!.