madriZ & cia.

Semblava Paco Martínez Soria. Madrid i un pipiolo valencià que no ha eixit més enllà del cartell de “Benvinguts a Mislata”. Gran Via, El Retiro, Chueca, El Reina Sofia, Atocha... i tot això ben acompanyat en tot moment ;)

Em quede amb el sabor de l’aigua de l’aixeta d’allà (et diuen que és Font Vella i piques de segur), amb els carrers plens de gent, amb els teatres competint entre sí amb cinc musicals i amb el servei de metro (moltes línies i ben connectades i vagons esperant-te cada 3 minuts, això sí la veu del “pròxima parada Àngel Guimerà...” mola més que la del “estación en curva, al salir tenga cuidado de no meter el pie...”).

Vaig tastar les millors papes; vaig fer-me amic de Keka, la goseta del museu que té més collons que un pit-bull; vaig impressionar-me amb el monument a les víctimes de l’ 11-M; vaig vore a famosos; vaig fer més fotos que guiris i xinesos junts; vaig comprovar que se senten ben espanyols (a la majoria del edificis públics i oficials només hi ondeja la bandera roja i groga); vaig xafar espais amb bon ambient, ni més ni menys que amb “Maria, la de Córdoba”; vaig alegrar-me de vore una amiga mislatera a Madrid; vaig estar en un macro hotel de 6 estrel·les i mitja millor que el Rich (és que Cristina ho organitza molt bé, oi?) i vaig passar el millor cap de setmana de fa anys.

Frase del cap de setmana: (un home – véase Manolo el del bombo - trasllada una caixa ben carregadeta als braços mentres elogia als del seu poble. La caixa li cau, això provoca el somriure d’alguns) Manolo (amb eixe accent de tio Eustaquio de Villaburros de Abajo): ¡Algunos se rien, pero en mi pueblo los hombres se casan con las mujeres!.

[...]

Hui tocava alçar-se una miqueta melancòlic però a caseta, amb la 97.7 a tota canya a les huit del matí i amb Sara (el viatge bé, eh Sara ;) ) sent interrogada per l’agent Mare de Nelo.

Moment del dia: A Anabel li pugen els nivells d’aclaparament post-finde i tota xula, carregada amb un entrepà de calamars s’alça, i com un dilluns més amolla: “buah, es que yo no haguanto más esto, es que ... mira de verdad, yo me voy”. I la tia agafava la motxilla i se n’anava eh, però ahí estavem part de l’equip de 2n batx. A per donar-li ànims i que es xucle amb nosaltres llatí: assignatura on el professors de l’IES Molí del Sol et fa els exàmens a la carta i si no tens ganes de donar classe et fas el malatet i es para la correcció per poder enviar-te suport companyeril.

Consell del dia: si estàs a 28 de gener i encara no t’has comprat un calendari de la Fnac, fur-ta’n un de teu institut.

I amb açò i unes sabatilles dels EE.UU que m’han arribat a les mans, vull dir, als peus i que pensava que eren marca Delmer (del mercat) quan en realitat resulta que són unes DC, molt conegudes pels skateboards us deixe. Fins la proper actualització (pot ser ja al Març, passat este emocionant febrer d’exàmens) sigueu feliços, ja siga robant calendaris, pelant-vos les classes o anant-vos a la capital castellana.

Foto: “un valencià a Madrid” (no, no és els mateixos creadors de “un argentino en Valencia”).

PD: Este divendres presentaré els carnestoltes de Mislata, interessats/es en vore'm que... que s'informen, que jo he de negociar el caché.