Lliure (de pecat)

Estàvem en una exposició on hi havia carros del Mercadona i un bufet lliure. En un descui,t Sara ja no hi era amb nosaltres. “¿Y la Sara?” dèiem. Vinga a buscar i apartar a tota una muntonà de guiris que devoraven el càtering. I allà estava la xiqueta, amb una tia rosa que li donava un xupito darrere d’altre en el gotet del meu fluor bucal (imagina’t, casalla per netejar-te la boca). Laura s’apropa i li lleva el xupito de les mans”¡trae pa’ ca’ anda!”, però per beure-se’l ella i mentrestant la que servia, amb un accent anglés, deia que Nela “no phara de dreirse, creo que ha bebidou mushou” i la bufada cridant amb veu de formigueta “Nela!”.

Llavors, m’ha tocat el despertador amb la música de “El fallero”. M’esperava un dia amb...

Amb una classe de filosofia on Padre Javi ens explicava com de poc no arribava el SAMU a la seua facultat quan els i les alumnes volien agafar lloc a l’aula.

Amb una de llatí on s’ha produït coses com estes:

Nosaltres esperant el professor per donar classe, al corredor, i ell que passa de llarg i ens diu: “Hola” i se’n va el tio. O ja a l’aula: Rafa: “Daniel deja de morrear a Anabel y no le pongas los cuernos a Sara” (els alumnes que practicaven sexe oral en classe deuen haver-li trastornat).

A valencià m’he assabentat de la vida de Reimer a lo expréss. M’ha contat la seua telenovel·la favorita (sí, amb l’accent bolivià que a mi m’ix cubà): “y entonses el narcotraficante la quería por la operasión de peshos, pero la amiga se ponia por medio y buah. Era de Colombia , tu sabes”. Per no parlar de com m’ha ensenyat a ballar “perreando” mentre Sofia deia les notes.

Arriba el pati i Anabelus, la suposada Nela i jo ens baixem amb el meu tiket i el de Manolo a pel bocata. El meu company del Joc de la Oca anglés no havia vingut a classe així que jo tenia el seu val per un entrepà de braves i clar, com anàvem a desperdiciar-lo?. Total, que les dos pedorres s’han eixit amb el pa i les creilletes fredes al pati. I qui estava al pati?: Manolus.

A mi que se m’ha posat una mala consiència que pa’ què; el Manolus “pa’ arriba y pa’ abajo” buscant el seu esmorzar; les furtadores de bocata dient-me que no passava res; la argentina dient-li a Laura “¿querés un gashetita con dulse de leche?” (tot per la cara bonica); el xinés que em dóna un suc de abedul sense sabor i cremant (resulta que no m’he posat sucre); la resta de companys unflant-se a galetetes i pastissets sudamericans; Sofia amb un plat a rebentar; jo amb la Cançó del dia “yo no quiero oler a jamóóón, oh no, no estoy en la charcuteríaaa sino dando clase latinaaaaa”; una intrusa en el lliurament de notes de la tutora on ens hem pulit els ouets de xocolata... i tot açò sense oblidar el Vídeo del dia: “El Cabestrullina”:

PD: el cul que ix al vídeo és el meu, sols que el trac com un ànec.

PD2: al remat m’he fotocopiat el llibre de filosofia.

PD3: els meus pares estimen més a Sara que a mi: “adiós Sara, adiós. Adiós bonica” i al seu fill ni el bon dia.