Setmana FANTA

Ja veieu els resultats de l'enquesta: a la pregunta "tenen sentit les despertaes falleres?", l'audiència a decidit que: no, i em fan recordar la mare dels fallers. Bé ho reflectia la falla Na Jordana: la unió de la setmana FAllera i la saNTA dóna lloc a esta setmana de nom de refresc.

Una vegada descansat de la resaca cal fer balanç. Han estat uns dies de no parar, el terra de València estarà desgastat de tantes xafades i masclets. Jo he aprofitat cada minut, cada segon. He viscut unes falles un tant diferents però tan bones com sempre, això sí, amb treball. “Marxa Enrere”, el curtmetratge de les Regidories d’Educació i Juventut de Mislata junt amb la Fundación AEPA i la UPC de la Vila, escrit i dirigit per mua, serà dut a la realitat (malgrat ser un projecte de ficció) en breu. Un projecte amb molta il·lusió, però manca d’ajuda necessària (com tants treballs audiovisuals que no són de Tele5 i sí oblidats per les institucions). Actors i actrius i equip tècnic escalfem motors per encetar el rodatge, i jo a tallar el abadejo (m’encanta manar, de menut em deien “marimandón” i veges tu, ara dirigisc curts). De moment us deixe amb les imatges de la recollida del premi i el logo provisional.

I tornant a la malenconia que em produeix no vore eixes obres d’art plantades als encreuaments i places i ara ja cremades he de dir que em quede amb el tall de l’himne d’Espanya la Nit de la Cremà ala plaça de l’ajuntament pels xiulits i aücs de gent com... jo?; amb el concert de Moritz d’OT quasi privat; amb els carrers plens de guiris borratxos amb ulleres fosforites tirant petardets i el “cerveza fría 1 €”; amb tota la nova gent que he conegut; amb la visita dels monuments fallers amb els xecs de Canal 9 de l’any 2006 ni més ni menys; amb la vesprada de l’ofrena en què Ter, Lau i servidor posàvem verdes a les falleres: (en veu alta) “¡guapas!”, (en veu baixa) “¿pero tu has visto que zapatos me lleva?”, “joer vaya cara, ni con peineta tu”, “¿los de esta falla es que se creen guays o algo?”, i la xavala de darrere pixant-se, i un boig bufat aplaudint-les, i uns mislateros makaxapes armant guirigall... I mira, PIM-PAM-PUM i adéu. Per davant queda menjar mones de Pasqua. Visquen les falles! (i les Pasqües, i el Nadal, i l’estiu....).