boig institut

Sara (a mi): ¿ahora me acompañas a encargar el bocadillo a la cafetería?.

Ma mare: ¿Sara, quieres que te haga yo uno?.

Sara (O.o): no no, de verdad, ya lo compro gracias...

I a les onze del matí Sara gaudia d’un entrepà de llomello, formatge, tomaca i oli d’oliva mentre jo em menjava el pamplonès amb mortadel·la.

Són coses de la vida que no tenen trellat, com arribar a la classe de castellà i trobar-te amb una dona semblant a tinki-winki que parla de tests per a la universitat i l’FP en els quals posa coses com estes:

Me gustaría:

L- Dirigir una empresa (o ser actorA, no actriz)

M-Hacer submarinismo.

N-Saber como reforestar un bosque.

Ñ-Conocer las tácticas para ganar una guerra.

Mentres la dona deia:

-Vale, aquí... está la L, y aquí un 2, pues aquí en la Z, miráis la respuesta, y si os gusta, pues ponéis un 3.. si no, un 0. Pero primero los de la universidad, luego los de FP... no, no, pero de FP es mejor esta hoja, dadme que os la grape…

És la psicòloga de l’institut. Comprendreu que amb tal domini expressiu siguem molts els que pensem que qui necessita una psicòloga és ella... El d’informàtica fuig d’ella quan la veu pels corredors perquè sembla que la dona i els ordinadors no es porten bé (fins i tot s’oposà a tindre Internet al seu despatx...). Amparo era còmplice del nostre desconcert.

De bojos és quedar-se de nou dormit a història de l’art, però sobretot la històruia de X professor de X assignatura, el mateix professor que hui mentre mirava el mural de l'entrada per commemorar el 25 d'Abril deia "Daniel , no te dejes adoctrinar..." (el que llig Libertad Digital o La Razón).

Durant la meua estança a França hi hagué una classe en què X professor va rebre una trucada top-secret:

- sí, sí, no, ahora estoy en clase...

Minuts després eixe professro confesava:

- perdonad, es que el director se ha enfadado conmigo.

Més tard I. B., una professora semblant a la psicòloga físicament, li deia:

- ¿Ahora quieren ir a por ti?, ¿ahora quieren ir a por ti?, pues mira que no te toemn el pelo, y si no haz como Manolo Velez (de baixa per depressió crec).

Eixa mateixa professora conduïa hui el seu cotxàs i per fardar ha decidit acostar-nos a casa a Sara i a mi just en el moment en què nosaltres parlàvem d’ella. I com la meua companya estava tan intrigada com jo en el cas baralla X vs Director he decidit traure el tema, i la tia s’ha fet la boja!.

Altre boig és l’alumne que hui quasi mata a Padre Javi al llançar una cadira pels aires sols pel fet que no volia anar a una audició a la qual li convidaven!.

Amb Padre Javi també ens hem posat mans a l’obra Paula i jo pel tema del racisme que des de fa temps tracte al bloc, però per la seua serietat i interès mereix un altre post perquè ara he d’estudiar per l’examen de Mery Bley que ahir vacil·lava a una mare cosa mala:

Mare: (...) gracias Eva.

Mery Bley: ¿Eva?, Maaaaaaariah! (cara de xunga del Barri de Llum mirant per damunt del muscle).

Què està passant al IES Molí del Sol?, Continuarà...