'en verdá' hi ha ganes de...

Els dimarts és un dia que se’t passa sense adonar-te’n. Hui m’han ajudat a fer-ho, entre altres, Anabel, qui destaca per la seua Frase del dia:

(l’aula de llatí en silènci, ella escrivint, de sobte...) Anabel: Buah, qué GANAS TENGO DE FO****! (...) hace hambre… (fent el gest del nyiki-nyiki).

En història la penya no podia creure que al passat hi haguera gent (o que ara n’hi haja) que no sabera parlar el castellà. A mi el que m’extranya és que hi haja persones que no sapiguen parlar en valencià després de 14 anys sentint-ho...

Però també m’ha ajudat a passar les horetes les nostres xarrades oficials, de tema oficial, a lloc oficial i amb elements oficials: crits i xafardejos, de tema sesual, a la cafetery i acompanyats de bocates de braves, triuta i paquetets del que segons A. Barcelona és “basura, Gómez!” (les rosses sabor ketchup), tot això ametzat amb els crits de Rafa: “¡Daniel, estúdiate la gramàtica!”.

Després em felicitaven per l’entrevista d’ahir i llegia la notícia del curt a la premsa, i amb la tonteria he arribat a castellà, on Super Agente Vila ha pillat als impostors copia-pega treballs googleant. Molt d’ull ca’ neleros, el perill està a la xarxa...

Sentint paraules compostes que no coneix ni la senyora de Galícia que no sap parlar castellà, donant l'enhorabona (per cert, paraula composta) a la que té-ganes-de que ja és socorrista, i explicant el significat de la coletilla en verdá o la història del mot tiovivo, he arribat a la fi del matí de dimarts, i també a la del post de hui.