Un valencià a París

Falten només tres dies perquè emprenga el viatge cap a París. El transport en què hi anem és el bus, l’allotjament en hotels. I què passa amb el repartiment alumnes-habitacions? Doncs que m’he convertit en una boleta que busca llit. Sí, vaig rulant a les llistes de distribució allà on hi ha lloc per completar les cambres. I és igual si primer he de compartir estança amb un universitari antic estudiant de l’institut o un xaval de l’altre centre que ni tan sols conec.

El per què cal buscar-lo en el sexisme. El que trobem a les classes d’educació física al fer equips de machotes contra chicas-monas, el que trobem als anuncis al fer-ne els de cotxes amb ells i els de productes de neteja amb elles, i el que trobem en el repartiment dels i les alumnes a les habitacions d’un viatge de final de curs al separar a l’únic xic de la classe de la resta de companyes i amigues. Ja n’estic fart, no tenim 5 anyets i encara que els tinguérem no és motiu per separar les persones de diferent sexe en habitacions diferents. Si dormira amb xics que conec tampoc no li donaria tanta importància, però el fet de haver de compartir primer amb un i després amb altre, tots dos sense massa o cap vincle d’amistat, de confiança, doncs no m’abelleix molt en un viatge on vols estar amb els teus però, això sí, sense renunciar a conèixer als i les altres.

I això és el que vull que quede clar. Si per alguna cosa em caracteritze és per fer amistat prompte. Em diuen que de seguida em faig amb la gent, i de segur que faré amics i amigues de l’altre poble però durant el dia, perquè per la nit voldré xafardejar i parlar de coses que només ens fan gràcia als que tenim certs temes coneguts com la palma de la mà. Els nostres temes, les nostres gràcies. No estic emprenyat, però sí una mica molest per fet que sempre ha de ser el mateix qui marxa quan les xiques estan completes i sobretot per aixa separació homes-dones que es feia quan ma mare estudiava a l’escola, però que no té molt de trellat amb els que se suposa que som els més madurs i responsables de l’insti (es nota que no tinc iaia).

Però mirant-ho per l’altra cara de la moneda, no tinc excusa per no acabar coneixent més persones que pot ser acaben sent grans amistats en un viatge per a no oblidar. Ara voré quan em faig la maleta per a la ciuté del amog, perquè entre el bolo d’esta vesprada a les 18:30 a Fira Mislata al que esteu convidats, l’examen de valen, l’excursió de llatí, el muntatge del curt i les classes de teatre la setmana es presenta bona.

PD: com no parle ni papa (ni mama) de francés m’han dit que diga a tot je no compre pa (però si rosquilletes).

PD 2: trobe que he fet un bon assaig com el que m’espera demà en l’examen de Fuster.