professors abans que persones

Rectificar és de savis i com jo vull ser-ne un començaré per rectificar. Rectificar esta entrada en què parlava del conflicte per la nota final de llatí.

De vegades ens deixem dur pels impulsos, jo sóc molt impulsiu i em deixe dur. I en aquest cas m’he deixar dur però d’una forma un miqueta injusta. És cert que les a les classe de llatí han passat coses que ens han fet emprenyar a més d’un, però dramatitzar és una cosa que se’m dóna bé i he dramatitzat la realitat. El pitjor és que n’he fet mal sense motius suficientment forts que emportaren a fer-ho, i encara que hi hagueren eixos motius, eixos impulsos, fer mal no està bé.

Com que no vull fer mal, he optat per llevar el post que es publicà este dimarts en lloc d’estes paraules. Paraules que han sigut tal volta exagerades, com les del famós JL qui ha informa’t d’este fet al professor de llatí: “tu alumno te critica duramente en su blog”.

En el post parlava d’una guerra en què no hi ha ni vencedors ni perdedors, simplement alumnes i professors que poden trencar les seus amistats per culpa de l’estat d’ànim d’una persona en un determinat moment quan el motiu d’aquell comenatri ja està solucionat: la meua mitja de llatí va ser rectificada pel 6.

Des d’ací et demane disculpes a tu Rafa, com tu ho has fet. I és que tu has tingut la valentia de demanar-les i a més d’una manera molt educada, sense crits, ni insults, ni ira. I per este motiu he optat voluntàriament per llevar la passada entrada d’este blog, no perquè ningú m’ho haja demanat.

Açò vol dir que les coses poden solucionar-se amb educació. Em dirigisc ara a tu JL. Ara que sé que segueixes el blog volia dir-te que si hagueres tingut la actitut de Rafa en el seu moment possiblement hauries aconseguit el teu propòsit de llevar l’entrevista a “Anónima”. D’eixes paraules i d’eixe post al blog no em penedisc.

Rafa, accepte les teus disculpes i tu també les meues, així que el que l’amistat ha unit, que no ho separen la cremor d’un mal dia barrejada amb el blog.