casualitats?

Ràdio + curtmetratge + sèrie de televisió + companyia de teatre + vídeo de l’institut + matrícula universitària ÷ juliol i agost = estiu sense vacances. No he parat de fer coses des de Juny, i a un ritme trepidant. “Salut, amor, diners i treball” se sol demanar cada any nou o als brindis. Jo podria dir que no em falta de cap, però em falten diners i em sobra treball. Això sí, ben content que estic amb tots els projectes que porte. Molt prompte us donaré notícies del rodatge de la tele-comèdia per a Canal 9, de l’esperada estrena de “Marxa Enrere” i dels primer pasos de “Teatre...vees” amb l’obra “Cuando el VHS acabó con el Vetamax”.

Però volia parlar del cas “la cara de Massarojos”, al que veieu en la foto de hui (podeu clicar damunt d'ella per vore-la en gran). Resulta que ahir després d’un agradable sopar teatrer en la gran casa de la original Teresa, casa que s’ubica al costat del cementeri de Massarojos amb l’única companyia d’altra llar abandonada i de la foscor del camí sense exida i el barranc on es troba, vaig disparar una foto per tancar la nit. Una foto on ixen dos companys, els llums del cotxe del “Johan” i els pantalons de l’abans nomenada Teresa. Doncs bé, damunt d’eixos pantalons no apareix la silueta de la dona en sí, sino una cara semblant a les màsqueres d’alguna tribu africana que pel seu tamany fan desproporcionat un cos humà normal com hauria de ser el de Tere. El que començà com una broma va acabar amb una de les nits que més por ha passat. Les 2:00 del matí, una misteriosa cara en una imatge de la meua càmera de fotos i un trajecte de tornada a Mislata amb Fanny i les seues aterridores històries. I per a donar-li més “cangueli” al tema, hui, a la ràdio, em trobe a una xiqueta que m’ha dit “tu te llamas Lucifer”, em toca el número 13 en una de les preguntes del programa i el meu ordinador es queda penjat just quan ha eixit la famosa fot en la pantalla per a tractar-la. Ni en Cuarto Milenio passen coses com estes.

Feliç i trepidant estiu.

PD: el 27 de Juliol és el meu cumple, si no penseu regalarme res o ni tan sols un sms, almenys deixeu-me un comentari/felicitació.