el retorn del mojito

Vist l’èxit de la Festa del Mojito de la setmana passada, este cap de setmana varem repetir. Un servidor es tornà a quedar dormit i fou llavors quan els meus amiguets aprofitaren per disparar fotos. Molt tendres donant-me besets. I eixa és la prova del delicte: Toni dóna besets. Sí, a ell que tan li costa... deu ser “l’efecte mojito”.

I després de quedar-nos sopa i tindre una sessió grupal d’abracets, la guarra i jo marxarem al seu xalet. Una casa perduda per les muntanyes de Chiva on vaig gaudir arreplegant figues (en llenguatge moyà “robar higos”), rememorant vells temps amb fotos d’arxiu, escoltant la veu sàvia que m’explica com s’aconsegueix la llum a sa casa, ensenyant-me la famosa “Montaña del Egipcio” o anant d’excursió pel barranc, menjant plats de la chef Lola, dormint tres horetes amb la menda, degustant els chunbos collits per Jose, i disparant fotos a qualsevol cosa animada o morta. I és per això que vull dedicar el blog de hui a la família Moya Alonso. Per convidar-me a la seua llar, on vaig sentir-me com a casa, com un germanet de “mi gilipollas”. Per vosaltres!.

Peli de la setmana: Una palabra tuya.

Frase de la setmana: què collons Valencia street circuit? Circuit al carrer, xe!