Mojito: el desenllaç

Tercera i última festa del mojito, encara que mai pot dir-se “de este agua no beberé, este cura no es mi padre o esta polla no me cabe”. Aquesta ocasió tocava en la choza de la meua gilipolles, a la zona més CoOl*[!] de la Mislata City, una casa amb una bonica piscina, unes boniques vistes a Nou Campanar i sobretot, soleta per a joves amb ganetes de Mojito’s Party.

Però abans dels cubates s’ha de sopar, i el lloc escollit va ser el restaurant de Toni, on una vegada més la beguda ens va eixir by the face. I després de sopar toca una miqueta de bailoteo per a baixar la pasta italiana que ens foterem, i per això res millor que fer ús de la berbena muntada per l’Ajuntament de Mislata: Angel Merino, el rey de las macrodiscotecas móviles. Un pavo que és menys conegut que el primer expulsat de la quarta edició d’OT però que agrada a les iaies, i a les no tan iaies. Ara ja podíem anar a beure i ballar i cridar i fer-nos foto i carregar-nos els cactus de Laura i follar-nos la seua gata (sí, és que estava en cel).

Entravem així en el mes de setembre... I què millor que rematar agost entre el Mediterrani i l’Albufera?. Concretament a la platja naturista de El Saler. Descans, solet i... culets. És així com s’acaba l’estiu per alguns, com comencen els dies de treball, de xiquets i xiquetes cridant per casa, de mares que se suïciden, de Corte Inglés que es forra amb la vuelta al cole, d’estrés... però com deia abans, això és per a alguns, i és que com diu l’anunci: “la vida puede ser maravishosa”. I a vosaltres com us han anat les vacances?