No em recordava que tenia un blog...
Estos primers dies de rodatge han estat genials. Està clar que no vaig a treballar, vaig a passar-m’ho bé. Després de la jornada, soparet amb els compis, rises, cotilleos i quan te n’adones són les dos de la nit i no t’has estudiat els guions del dia següent.
El cas és que són dies d’alegria, de festa, de no preocupar-me (ja vorem el mes que ve amb els exàmens finals...) d’aprofitar cada segon per divertir-me. Tinc tants temes i fotos per comentar que quasi començaré pel final.
Ahir vaig fer-me per fi amb Neleta, la meua bicicleta. Una cosa més bonica que l’Albufera, que tot siga dit de pas, vaig visitar i gaudir estes Pasqües. Després d’haver de traure de diferents comptes els meus estalvis em pujava sobre les dos rodes i passejava per una València que em semblava més bonica amb Neleta.
Dinaret, mimitos i abrasitos i ja al carrer, quan Pere i jo ens dirigíem a un dels actes per commemorar el 25 d’Abril, me n’adone que amb només algunes hores de vida, Neleta ja ha punxat una roda, quina putada.
Però no és problema si el jefe de la pizzeria del teu amic sap canviar rodes de bici mentre et menges un tiramissú que et fa arribar a l’orgasme. I per completar la nit te’n vas a casa de Maria amb els teus amics i te tires de xarreta fins vora les cinc del matí.
PD: Esaders vos tire en falta (i la sangria de ca’ Marcos encara més).
4 comentaris:
oye a quien le censuras el careto nene? jajajaj miralos todos ai sobaitos!! hace tiempo q no salgo x aki eh??? aissss weno pero todo sigue siendo igual de gracioso jajaja
a ver si nos vemos prontooo
wapooo
(K)
tia es la Ester que me lo pidió (con la baba cayéndole y to como pa no tapar).
A por el mitjà eh Sari??
Yeee campeón, el otro día estuve con Manolo Maestro y Álex y le di recuerdos para tí. Como veo que todo te va muy bien no te deseo nada, bueno sí, que te pases algún día por el IES a ver a tus antiguos profes. Por cierto, tengo unas fotos tuyas de pequeñito con una falla jajajaja. Te tengo en mis manos pequeñín jajajaa. Adèu wapetón.
zelo intiresno, hvala
Publica un comentari a l'entrada