... i sentien els soroll dels colps dels seus genitals, dels seus gemits aguantats, del seu plaer sense romanticisme, sense lubricant, sense llum a la cambra, mossegant el coixí l’un, bufant el coll del seu company l’altre. Les sacsades s’acceleraren fins un clímax quasi a l’uníson, sobre l’edredó i entre parets de làtex respectivament. Suorosos i cansats, deixaren caure els seus cossos als llençols arrugats i humits. Els seus llavis tornaren a fondre’s, ara suaument, sense passió, quasi per compromís:
- Em dic Gerard.
- Jo Miquel.
5 comentaris:
Wau... me ha puesto los pelos de punta. Me gusta, sí.
Deixaren les presentacions per al final...
como diría mi iaia: "uhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh"
:P
lo pillo, pero, nelo? es super, no sé, extraño?
me gusta desde luego, pero es raro, y mucho! =)
y por cierto siempre puedes encontrar pasión, has de buscar, probar y tal, pero bueno eso ya lo sabe smejor que yo! muaks!
Uf! Qué bó.
Ho has escrit tú?
Bessets.
Publica un comentari a l'entrada