Si haguera de posar-li títol a les vesprades de esta setmana seria alguna cosa així com “consumista-nadalenques-invàlides”.En estos dies de Nadal crec que he xafat Colón més vegades que en tot el que portava d'any. Però clar, és quedar-te en casa amb la bata mirant els anuncis de joguets i colònies per la tele menjant torró mentres un donyet et diu “compra, compra, compra...” o fer-li cas al donyet, pillar-te el metro, i acabar al centre d'una València massificada de sers amb bosses de El Corte Inglés, Fnac, Zara i la Biblia en pasta (expressió usada per mon pare i recuperada per l'ocasió pel caracter religiós d'estes festes).
Sí, sóc una més d'eixes persones que estos dies es pategen la ciutat en busca del regal perfecte per a l'amic invisible, la família, o per a mi mateixa (és que sempre em faig un detallet, embolicat i amb el nom posat per a sorprende'm). Però ahir vaig acabar fatal de la muerte perquè no vaig trobar-ne res que m'agradara per a mi. Res que m'agradara per a mi i costara menys de 100 euros. I clar, és llavors quan torna a aparéixer el donyet i et diu “en dos setmanes rebaixes, esperat fava, esperat...”. I tornes a pillar el metro, arribes a casa, et poses la bata, t'agafes un trocet de torró i encens la tele. I te n'adones, mentre veus els anuncis de joguets i colònies, que te n'has tornat sense boses de El Corte Inglés, ni Fnac, ni Zara, ni Cristo que lo fundó (altra expressió paterna).
Ais, però mola tant vore les llumenetes, les castanyeres, i els nanos a l'eixida del circ, que saber que encara no tinc el regal del meu amic invisble em consola per haver de tornar a repetir la història i gaudir d'eixes imatges de Nadal.
Foto: el regal que he decidit per a la meua família.
2 comentaris:
Ufff...no ho hagués pogut descriure millor! Jo també vaig caure a la tentació i vaig passejar per Colón i la Plaça del Ajuntament, qué està preciosa!, to s´ha de dir!! I tenint en compte que en Borriana, per culpa de la dixosa crisis, ni llumenetes ens han ficat, doncs va ser tot un plaer per els sentits! Fins fotos ens ferem!! I quin Betlem més bónic! Malgrat tot això, sí, era diumenge 27 i ECI petat i la gent pel carrer amb borses a gogó! i jo encara no sé qui és més feliç, el que regala ò el que recibís. A pesar que, veritat és, sempre hem de recordar a la nostra gent durant tot l´any, no podem no sucumbir (valga la redundància) a cometre el pecat de comprar i buscar eixe regal perfecte per a la gent que estimem!
NELO,BON NADAL I ENHORABONA PEL BLOG!
Besets d´una Borrianera ;)
Claro, no encuentras nada porque la moda que buscas está agotada! pero el chico del mercado de fuencarral ya te lo dijo a donde tenías que ir jajaja
Pasarlo muy bien esta nocheee, cogeros un buen "pedal" (tu ya me entiendes!) y a ver si nos volvemos a ver pronto! *_______*
ahh, leete mi relato y ya me dices que te parece jiji
feliz añooo!
Publica un comentari a l'entrada