Isc corrent de classe. Vaig suat i amb roba de
treball. Agafe el metro carregat amb la motxilla. Baixe al Mc Donald’s de la
Plaça de Bous. Demane una CBO amb creïlles deluxe i Coca-Cola Zero per
emportar. Isc del restaurant i creue el pas de zebra que m’uneix amb l’Estació
del Nord. La capulla del Mc Donald’s, després de preguntar-me dos voltes si les
creïlles eren deluxe, ha acabat posant-me-les normals. Em dirigisc al meu
Euromed, taquicàrdic, suat, amb restes del xicotet ecosistema que hi ha a l’aula
d’interpretació, i amb perfum d’hamburguesa.
Al vagó només hi som quatre. Un va amb polo de
Lacoste i cabells engominats, les altres dos amb tacons, ulleres de Dolce i
Gabanna i una d’elles amb mini-portàtil super-pijo. Jo amb la bossa de paper
amb la M gegant. Algú de tots trenca l’armonia de l’espai. Els mire als ulls,
xulo, pense “pff que les jodan, a mi me sale gratis”.
Me menje el meu Mc Menú més a gust que un dels
pijos en el Corte Inglés. Quan me l’acabe, m’assabente que durant el trajecte
serveixen el dinar si vas en preferent. Dine dos vegades. Els cambrers em pregunten
si vull refresc, vi, aigua, si vull revista o diari, si vull cafè o té, si vull
còctel... només els falta servici de masatge amb final feliç. Trac el meu cuc de
peluix reposacaps multicolor fosforit. De nou me miren. Em tombe a la bartola. Connecte
els auriculars del tren. Fan un relat lèsvic. Definitivament este viatge és per
comentar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada