Hui he anat a Bancaixa (sí, la que se suposa
que és – perdó, era – la banca valenciana) i m’he adreçat en tot moment en
valencià a la dona de la finestreta, que parlava castellà amb mi. Malgrat que
parlar de llengües en este país ja deixa entreveure un conflicte, el problema
és un altre, més personal encara. La conversa ha sigut més llarga, però
determinades frases se m’han quedat gravades:
- ...Vull fer una transferència a altre compte
Bancaixa.
- ¿Me dices el número de cuenta?
- Sí: dos, zero, set...
- No, no , eso ya lo sé, es común para toda la
entidad.
- Ah vale, és açò: zero, zero, sis, set, tres,
dos...
- Si me lo dices en valenciano no lo voy a
entender.
I en eixe precís moment, la tia (que no, no
era estrangera i a més treballa a eixa sucursal des que tinc Carnet Jove) agafa
i em lleva de la mà el paperet on m’havia apuntat jo el compte. Jo, en lloc de
dir-li que zero és “cero”, sis és “seis” o que tres i dos es diuen igual en castellà
i té un problema si no entén això, em quede cohibit. Fa la gestió i l’escena
continua:
- Te cobran un euro de comisión, ¿vale?
- Com que em cobren comissió? si és per a un
altre compte de Bancaixa.
- Ya pero las trasferencias tienen comisiones.
- I no puc fer res per a que no me la cobres?
- No, puedes hacer un ingreso.
- Però si a mi en Catalunya Caixa no em cobren
comissions si faig les gestions en persona, per això he vingut ací, perquè per
Internet també em cobraveu.
- Ya pero eso será porque tienes la nómina
domiciliada.
- Vale, i puc fer que no me la cobreu d’ara
endavant?
- Pues hombre, con doscientos euros en la
cuenta...
I la tia m’ho amolla així, amb una mirada de
desprestigi llig a la seua cara que per tindre 200 euros em cobren comissió,
quan seguint una lògica que sembla s’escapa de l’ètica de la banca, no s'ahuria de castigar econòmicament a qui menys té.
- I què passa, que per això valc menys que
altre client? Mira, ara no vull fer la transferència, fes-me l’ingrés i tornem
a posar les dades.
Ella trenca el paper que tenia a les mans i m’insisteix
que si faig l’ingrés no li apareixerà directament el meu nom a l’altra persona.
Jo li dic que no patisca, que podem posar-lo al concepte. I així hem fet. Dolgut
per tractar-me de pobre sense drets, he descordat la meua bici i he recordat el
Compromís Bancaixa, concretament el punt 5, que podeu vore a la imatge. Feia
tard a la manifestació per l’educació i no volia entretindre’m amb l’empleada
que careix d’ella, però em sembla que Bankia no va a perdre només 200 euros, també
un client (ja cremat per altres tractes rebuts) i molta dignitat com entitat
financera.
1 comentari:
Vaya tela, pues tendrías que haberle dicho que te cierre la cuenta en ese momento, que te dé una hoja de reclamaciones, y que quieres hablar con el director de la sucursal porque una empleada incompetente y maleducada te ha faltado al respeto... Tendrías que haberle plantado cara, y nada de quedarte cohibido.
Publica un comentari a l'entrada