Portugal gràcies a Montse

Passat el final de curs ja sóc lliure de nou. Fa poc que he tornat de Portugal. Ha estat un viatge prou improvisat, la idea del qual va ser de Carme Juan, ma mare fictícia a la tele. N’erem quatre: Carme, Pere, Montse i jo. I excepte Montse, ningú no coneixíem Portugal, així que us podeu imaginar qui va fer de guia turística. Montse és una catalana de Reus, d’uns trenta dos anys, un tant seriosa i que igual parla un català oriental o un portugués amb una veu tan clara i dolça que no deixa indiferent a ningú. És precisa, exacta, molt calculadora. El seu sentit d’orientació és envejable, es coneixia cada ciutat, cada barri, cada carrer. Si o fóra per ella encara estaríem a València.

I ara que he vist una miqueta Portugal puc parlar d’alguns mites:

1 – No és que condueixen mal, és que no saben conduir. De fet el Govern portugués està plantejant-se l’obligatorietat d’anar a l’autoescola si vols tindre el carnet.

2 – Sí, algunes dones tenen bigot i guapes, això que entenem per guapes... a mi tampoc no m’ho semblaren, però com a pubertigai que sóc no compte.

3 – El paté de sardina i el formatge que t’ofereixen abans dels menjars es cobra, i no és precisament barateta.

Si aneu en cotxe, com nosaltres, passeu per Trujillo i pregunteu pel “Orgullo Trujillo”, o intenteu dexifrar perquè cap habitant del poble recomana el restaurant “La Troya” deixa manera tant misteriosa. A Mèrida feu-vos fotos ensenyant les mamelles al teatre romà. A Lisboa utilitzeu el wifi de l’hotel per fer la reserva davant del nassos del de recepció. I quan torneu, passeu per Cáceres i sopeu un entrepà d’ibèric per 10 euros i vos feu una foto amb l’Obisp que és de Mislata!.

Però sobretot aneu ben acompanyats, jo ho anava, amb Pere (alies Babalà), amb Carme, una companya del treball que se m’ha guanyat un trocet del meu cor, i amb Montse... que per si no ho sabíeu, és un GPS. Visca la tecnologia satèl·lit!.

Ganes d'estimar

Hui estic amb ganes d’estimar, mira. M’abelleix donar carinyo als qui me’l donen a mi. La caloreta, el solet, la música dels venedors i visitants del mercat del meu barri, la vitalitat del dissabte de matí...

M’he dit: “va, actualitza amb una foto de la penya a qui vullgues”, però no he sabut triar. I aleshores m’he dit “posa una de ta mare capullo, que diumenge passat fou el seu dia”, però era impossible trobar-ne una on isquera decent. I llavors m’he tornat a dir “ja està, posa una de la comunió d’Arantxa que també fou el diumenge”.
Demà, dia de la Verge dels Desemparats, serà el sant de mare i la meua germana. La patrona dels i les valencianes, que si et pares a pensar ho té tot la pobra: verge, amb xepa, sense empar i carregada amb el fill. Per a totes les Empars (verges o geperudes, lletges o guapes, amb o sense parella) dedique el Ca’ Nelo de hui. Amb ganes d’estimar.

Venga hasta luego

No em recordava que tenia un blog...

Estos primers dies de rodatge han estat genials. Està clar que no vaig a treballar, vaig a passar-m’ho bé. Després de la jornada, soparet amb els compis, rises, cotilleos i quan te n’adones són les dos de la nit i no t’has estudiat els guions del dia següent.

El cas és que són dies d’alegria, de festa, de no preocupar-me (ja vorem el mes que ve amb els exàmens finals...) d’aprofitar cada segon per divertir-me. Tinc tants temes i fotos per comentar que quasi començaré pel final.

Ahir vaig fer-me per fi amb Neleta, la meua bicicleta. Una cosa més bonica que l’Albufera, que tot siga dit de pas, vaig visitar i gaudir estes Pasqües. Després d’haver de traure de diferents comptes els meus estalvis em pujava sobre les dos rodes i passejava per una València que em semblava més bonica amb Neleta.

Dinaret, mimitos i abrasitos i ja al carrer, quan Pere i jo ens dirigíem a un dels actes per commemorar el 25 d’Abril, me n’adone que amb només algunes hores de vida, Neleta ja ha punxat una roda, quina putada.

Però no és problema si el jefe de la pizzeria del teu amic sap canviar rodes de bici mentre et menges un tiramissú que et fa arribar a l’orgasme. I per completar la nit te’n vas a casa de Maria amb els teus amics i te tires de xarreta fins vora les cinc del matí.

PD: Esaders vos tire en falta (i la sangria de ca’ Marcos encara més).