me llena de orgullo y satisfac... ¿por qué no te callas?

Video del dia: la cançó del “Por qué no te callas”.

Com s’ha de saludar al Rei? Ajupint-nos i fent una reverència, o amb un “che Juanca, me cagüen la ostia, que cojonudo estás” n’hi ha prou?, com diuen que l’home és tan campechano... Jo no sé si campexano, però amb mala lleteta quan vol, ha demostrat que sí: eixa vena a lo Patiño unflada, eixe rostre roig com una tomaca, eixa tensió en el cos desitjant amollar una òstia com les del pare de Cuéntame, eixe FARRUQUISME en un Rei.!!! Pobre home, que no li deixaren fer-se una becadeta... I per a contrarestar el ZP calmant els ànims, que semblava el profe de filosofia demanant silenci: ningú no li fa cas. Així com el que no vol la cosa, com eixe que sap que no ha fet el deures i que tindrà problemes però va de tranquil encara que el Juanca es pose xulo, com un bou. I demanant respe.. respe.. exijo respe... Respecte per a Aznar (és que a mi tampoc no em deixaven parlar).

Però aquest tema com que ja fa olor, no?

Què ha passat hui a classe: no res, que l’examen de llatí va i no es fa. Ahir vaig rebre la trucada del professor de llatí al mòbil de ma mare, però no sols això, sinó que el número estava registrat al celular de la mia mama!, tenen un rotllo ma mare i el teacher?... millor no eh, que jo amb dos pares en tinc prou (un dia us contaré qui és l’altre, el que sent la Cope no, bé l’altre també la sent.. o no.. perquè com està mort... xe no sé, el Gimenez de los Santos se cua fins a les tombes). El cas és que l’home semblava desfer-se a cada frase, la veu desapareixia per segons... deia que se n’anava a urgències, jo vaig preocupar-me, eren les 22:30, em telefona un professor al mòbil de ma mare, i sembla estar morint-se. Vaig donar el missatge a les compis que l’examen no es faria hui, i després envií un SMS al mòbil d’ell per vore com anava la cosa (mode alumne pilota?). No saben res d’ell, i sí, haurem tingut els nostres rifi-rafes amb la política, però jo no tinc enemics, de veres. No conec a cap a qui haja d’odiar, que haja de caurem gros/a, que haja de passar d’ell/ella. Cal tindre amics/es fins en Venezuela (hehe).

A la classe de castellà s’ha descobert l’estafa... XAN XANNNNNNNNNNN Amparo interromp la classe: Perdonad que haga un kit-kat, pero... ¿quién está cargando el móbill en el enchufe de clase?... Respon al nom de J. M. Jo feia en quart d’ESO però amb el reglament de l’institut se’m va acabar el xollo. Ara gaste l’endoll de la veïna del seg... De.. ma casa, l’endoll de ma casa.

A la classe hi trobavem diferents ambients:

Ambient “compañera bajo los efectos de la escayola”: Certa companya de classe semblava drogada. Té la cama xula i no pot caminar, pareix que això li ha afectat al cerebre i diu coses com: Anabel: Se ha hundido otro barco en las costas de... Iris: alaaa madre mia! se han hundido ya 300,o 400, o 500… (tots intrigats en per què barreja xifres amb tanta fluïdesa mentre mira ausent per la finestra).

Ambiant “hablo por que me aburro”: Altre company mantenia una conversa d’aquestes que mantens per què t’abelleix xarrar i no saps què dir. Estàvem corregint la frase 6 i el tio parlava d’unes suposades errades, que en realitat no havia tingut. Però que no havia tingut ni tan sols a eixa frase 6, perquè el xaval parlava de les errades de la frase 4, la qual també tenia bé. Aleshores, de què parlava???

Ambient “me encanta Bustamante”: Aquest millor no el describim per preservar l’estatus de qui ho ha confesat. Resulta que l’ex triunfito es pujà a una finca en construcció per promocionar el seu nou disc, ell sí que és campexano i no el rei.

I jo no sé si sóc campexano, pero amb un llibre de castellà que llegir sí. Així que bona nit.