compres, València i amics

Ma que m’agrada València. Una barreja de cultures, ètnies (bé això d’ètnies també ho és Mislata amb el carrer Harry King), d’homes, de dones, de persones que no saps si és home o dona, de llum, de color, de Valenciaaaaaa es la tierra de las....

He aprofitat bé el primer dia de vacances, com a recompensa em donaré un beset jo mateix, muak, ja està. Pel matí sessió de fotos dels meus nebots (FotoNelo: estoy bueno, soy bonito y barato), per la vesprada COMPRES i més COMPERS, i després.. COMPRES, i per acabar COMPRES. Sabatilles, vaquers i sueter de vestir però informal per 50€. Al Bonaire es podien diferenciar diferents (diferenciar diferents...) grups d’humans que anaven a comprar:

Grup 1 - La típica família amb 2 fills/es. De pare tenim a Manolo, de mare a Maria. Els xiquets poden ser mmmm... Manolo i Maria. Tots quatre acaben de dinar. Manolo es fa una becadeta al sofà mentre Maria escura i els nanos maregen per casa. Maria acaba d’escurar i li diu a Manolo: “Manolo has el favó d’arreglarte que no’ vamo’ a ve’ los juguetes i a comprá argo”. Aleshores Maria se’n va a maquilar-se i després de dir-li a Manolo quina roba ha de posar-se i de discutir amb els fills i dir-li de nou a Manolo “tu no me ayudes con tus hijo’ no, que me tenéis jarta los tres”, ixen de casa camí de passar una meravellosa vesprada al centre comercial amb gent i estrés, i un berenar al Mc Donald’s.

Grup 2 – Els típics mascaxapes discotequeros: el Jose, el Risas, el Chopo i el Migue. Que poden anar acompanyats de les seues respectives novies: la Jenny, la Vanne, la Pili i la Mari Carmen. Tot comença quan el Chopo li diu als seues colegues: “buah nano, yo tengo que comprarme ropa ¿sabes o qué?”, i algú li respon “ye pos nos vamos pal Bonaire hoy, pero yo tengo que recoger a la Vanne primero”. I la Vanne i demés xiques estan “posant-se guapes” així molt naturals, amb la ratlla dels ulls fins les orelles, i dos centímetres de maquillatge i ombra d’ulls i eixa roba taaaaaan ajustadeta. Al remat el grup acaba passant una meravellosa vesprada al centre comercial amb gent i estrés, i un berenar al Mc Donald’s.

Eixos en serien els dos que més vaig vore, però també hi eren: les parelletes que es ficaven la llengua fins la gola, les ties Maries que revitalitzen les seues vides gastant-se la Visa de compres en comptes de en el bingo, la pija super pija amb la seua amiga pija super pija que van al Pepe Jeans, els intents de pija que van amb roba del mercat però també es fiquen al Pepe Jenas només per mirar, i entre tota eixa gentada, la meua germana, la meua neboda i jo.

Gran Turia estava igual, amb els mateixos grups més o menys (si em falta algú digueu-m’ho) però ací estiguí amb Tolín i Laura: menú Bocatta 4’95€, botella d’aigua 0’19€, passar-t’ho bé amb els amics... mira que riguérem i posarem verd a la penya eh?

I com havia d’acabar la nit millor que anant a València i fer-nos més fotos que els xinos?. I a la capi trobem altres grups: la hippie alternativa amb les indiakes, la “hippie alternativa” però que té un papi que li dóna tots els dinerets que la seua filleta vol, els gais que no s’amaguen perquè cridarien igual l’atenció amb eixos crits i abraços i eixos pírcings per tot el cos i les corretges i barbes i cuir, el xic de Lo Que Surja a qui Maria el crida com una autèntica fan que després no s’atreveix a donar-li dos besos, el mim que al remat ens fa alguna gracieta, el guiri que fa mega pompes de sabó amb cordons, el rapero que fa piruetes amb la bici, el home Maximo Dutti qué és tot un senyor però també es tira pets... i entre tota eixa gentada, els meus amics i jo.

La guinda del pastís fou xarrar i xarrar a casa de Marta d’eixe tema que tant ens agrada i fer l’amic invisibel un total de 5 vegadeeeess!!!! perquè no coincidirem uns amb altres o perquè no s’antenia la meua lletra, o perquè Fulano no volia Mengano...

Foto del dia: “los caballitos de la Barbie hacen xiqui xiqui por detrás”, quina manera de pervertir els xiquets/es estos del Carrefour.

PD: gràcies Flor per esta obra d'art que m'has dedicat.