Con pelos y a lo loco

Uns monyos que portaven Iris i Alabarta, que semblaven tretes d’un videoclip de Michael Jackson. Però ben xules que hi anaven. El que m’estranya és que Anabel no haja dit “¡¡¿¿pero tu has visto qué peloooosss...??!!”.

En filosofia m’he entretingut posant-me pegatinetes al front com podeu vore a la Foto del dia. I d’una manera expréss s’ha acabat la jornada de classe. Ha sigut al final del matí quan m’he trobat a dos individues que em deiem:

Individua 1: Dani, tu dime pa’ zalir en un concurso onde se buscan actorehpa’ hacer un pograma, como las pruebas de Operación Triunfo pero con actoreh. Jo: Casting Elena, se llama casting. Individua 2: yo ezque tengo que zalí en argo, yo tengo que contá mis cosas pero nezezito experimentá para llenar mi vida, sino me quedo vazía.

I ja tornant a casa, ha aparegut el Moment del dia:

Sara i jo Caminem pel camí de les mores assassines. Sara: ... y mientras el profesor explicando lo de la primera o la segunda guerra mundial, porque no sé qué decía de los nazis, y yo mientras con mi gótico... En eixe moment ha succeït. Una mora assassina sense escrúpols s’ha precipitat al terra just en el moment en què Sara es disposava a parar per baixar-se les bragues a la cintura, que semblava Julián Muñoz. Tots dos (amb les mans agafades i corrent com a Mari Pilis): aaaaaaaaarrrggghhhhhh!!!!!!!!!!!!.

I damunt, després no se m’ocorreix altra cosa que xafar un foradet del sòl d’on han començat a eixir mosquits. Amb este panorama de Bioparc, normal que no em criden l’atenció Rouseeau, si tinc tot una jungla!.

Me'n vaig a l'aventura.